La selecció genètica d'embrions no fa fills més intel·ligents o més alts

Un estudi científic analitza les possibilitats tècniques i les implicacions ètiques de triar embrions per aconseguir un quocient intel·lectual més elevat o més alçada
La selecció genètica d'embrions no fa fills més intel·ligents o més alts

La selecció genètica d'embrions no fa fills més intel·ligents o més alts

Un estudi científic analitza les possibilitats tècniques i les implicacions ètiques de triar embrions per aconseguir un quocient intel·lectual més elevat o més alçada
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Ciència
La selecció genètica d'embrions no fa fills més intel·ligents o més alts
Embrions humans en els primers estadis de desenvolupament (Flickr)

Triar els embrions que genèticament sembla que seran més intel·ligents i més alts no és possible amb els coneixements i les tècniques actuals. Les diferències que hi pot haver entre embrions són mínimes, segons un estudi publicat a la revista Cell.

A l'espera que les tècniques genètiques permetin dissenyar nadons a la carta, amb els consegüents debats ètics i socials que això pot comportar, una possibilitat és fer un cribratge genètic d'embrions abans d'implantar-los. Això ja es fa a diversos països en casos de malalties greus que depenen d'un sol gen, en què es poden seleccionar els embrions que no porten les mutacions que les provoquen. Aquesta és l'única aplicació admesa per la llei en molts països.

Però en certs països la legislació és prou laxa perquè es puguin oferir altres possibilitats. Un ampli equip d'investigadors nord-americans, israelians i grecs, liderat per Shai Carmi, de la Universitat Hebrea de Jerusalem, es va preguntar si la selecció d'embrions es podia fer servir per tenir fills amb un quocient intel·lectual més elevat o amb més alçada. I la resposta és que els guanys serien molt petits i, a més, no estarien garantits.

Tres punts o tres centímetres de guany màxim

Els autors van fer simulacions amb perfils genètics de diverses parelles a partir de dues bases de dades. Una contenia informació de 102 parelles d'origen jueu asquenazita, i l'altra, de 919 homes joves grecs. A partir d'aquí es van utilitzar parelles reals del primer grup i parelles creades a l'atzar amb un home del segon grup i una dona del primer. Aleshores simulaven la formació de diversos embrions i intentaven predir quin seria el quocient intel·lectual i l'alçada de cadascun a partir dels seus gens. Això era possible gràcies a diversos estudis que relacionen variants genètiques amb aquestes característiques.

L'embrió amb el resultat més alt seria el seleccionat per ser implantat. I els resultats indiquen que la tria podia aportar millores molt petites. Així, per al QI, la diferència podia ser de 3 punts. Això vol dir que, prenent un QI mitjà de 100, la tria d'embrions portaria a tenir un fill o filla amb un QI de 103. Quant a l'alçada, es podria augmentar en 3 centímetres.

A més, tampoc no és segur que s'obtinguin els millors resultats. Els gens no seran absolutament determinants, perquè hi influiran factors ambientals, com l'entorn, l'alimentació o l'educació.

Així ho van constatar amb un últim pas en la recerca. Van fer servir dades reals de 28 famílies amb fills adults i van observar que la selecció que haurien fet no hauria donat sempre el millor resultat. En alguns casos hi havia una diferència de deu centímetres d'alçada, però en d'altres el fill estava per sota de la mitjana.

Problemes ètics

I encara hi ha més possibles complicacions. Els estudis genètics s'han fet bàsicament amb poblacions d'origen europeu. Per això, poden no ser útils en persones d'altres parts del món. A més, si es vol triar més d'un tret, hi pot haver resultats dispars. Potser l'embrió que hipotèticament tindrà el QI més elevat no serà el de més alçada.

I, sobretot, els autors aporten arguments ètics, com els que planteja Shai Carmi:

"Seqüenciar genomes d'embrions és molt més fàcil ara que fa cinc anys i coneixem més variants genètiques relacionades amb diversos trets. Però seleccionar embrions per a característiques concretes és molt controvertit, excepte quan està relacionat amb una malaltia greu, com la fibrosi quística. Planteja molts temes sobre eugenèsia i igualtat d'oportunitats."

El concepte d'eugenèsia va ser desenvolupat per Francis Galton, cosí de Charles Darwin, al segle XIX. Al principi es referia a promoure més descendència de les persones més intel·ligents. Però aviat va derivar en discriminació d'individus amb trets que es consideraven "indesitjables". Fins i tot ha dut a polítiques d'esterilització.

Però, pels investigadors, no cal anar tan lluny perquè la selecció sigui conflictiva, tal com diuen en l'article.

"Fins i tot eliminant completament la coerció de l'Estat, la selecció d'embrions presenta problemes ètics sobre equitat i justícia en l'accés a tecnologies de reproducció cares, així com pel potencial conflicte entre beneficis individuals i costos socials."



Empreses que ja ho ofereixen

L'estudi coincideix amb una notícia apareguda al setmanari New Scientist segons la qual una empresa anomenada Genomic Prediction hauria assessorat una dona després d'analitzar milers de variants genètiques d'embrions i seleccionar el que, en teoria, tindrà menys risc de contreure diverses malalties.

L'empresa és una de les que als Estats Units ofereixen la selecció d'embrions per descartar els que tindrien menor QI. Tot això és, en opinió de la genetista clínica Frances Flinter, "un mal ús de la tecnologia", perquè predir problemes com la propensió a malalties cardiovasculars o a certs tipus de càncer és "completament diferent de descartar embrions amb elevat risc de tenir un trastorn molt greu que podem predir amb precisió total".

ARXIVAT A:
Ciència Salut