Rigau i Wert se saluden a l'inici d'una reunió sectorial. (Foto: EFE)
Rigau i Wert se saluden a l'inici d'una reunió sectorial. (Foto: EFE)
Madrid

La sectorial d'Educació aprova la reforma de Wert amb només el suport del PP

La polèmica proposta de reforma educativa, que encara ha d'afrontar el pas pel consell de ministres i el tràmit parlamentari, ha tirat endavant amb l'únic aval de les comunitats governades pel Partit Popular. La consellera Rigau ha votat contra un text que prioritza "recentralitzar" el model educatiu i "maltracta" el català.

RedaccióActualitzat
La sectorial d'Educació -on es reuneixen el Ministeri i les conselleries del ram- ha aprovat la proposta de reforma educativa del ministre José Ignacio Wert amb l'únic suport de les comunitats governades pel Partit Popular. La polèmica reforma, que encara ha d'afrontar el pas pel Consell d'Estat, el consell de ministres i el tràmit parlamentari, ha topat novament amb el rebuig de la Generalitat. La consellera Irene Rigau ja havia avançat que votaria en contra d'un text que prioritza "recentralitzar" el model educatiu i "maltracta" el català.

A més de Catalunya, han votat contra la reforma Andalusia, el País Basc, Astúries i les Canàries. Rigau ha afirmat a la sortida de la reunió que la LOMCE és "incompatible" amb les polítiques
d'austeritat vigents fins al 2015, una opinió que ha compartit la consellera basca. També ha afirmat que ha estat "un dia trist per a les persones que hem col·laborat a construir polítiques pròpies a Catalunya".

Davant de les crítiques, Wert ha assegurat que la llei "deixa clar el marc competencial" seguint uns criteris en base als quals l'Estat es reserva l'avaluació de les matèries troncals i els estàndards de les assignatures específiques. El ministre ha considerat que la memòria econòmica de la reforma admet "tota mena de judicis de valor" i, malgrat que només l'han avalat els populars, ha destacat que "12 comunitats han afirmat que es tracta d'una anàlisi molt rigorosa".

Wert ha anunciat que es crearà un grup de treball entre Educació i les autonomies per estudiar l'impacte de la reforma i revisar els criteris de despesa del sector. La d'aquest dijous ha estat la cinquena i última reunió sectorial sobre la LOMCE, que previsiblement entrarà en vigor el curs 2014-2015.

Abans de la reunió, que ha abordat el cost econòmic de la reforma, Rigau ja ha advertit que la Generalitat continua en desacord amb la memòria econòmica, el currículum sobre el català i el calendari d'aplicació de la llei, que ha enfrontat la Generalitat i el govern espanyol i ha motivat una vaga dels estudiants de Secundària de tot l'Estat.

La consellera ha denunciat que la memòria econòmica del projecte prioritza la "recentralització" del sistema en comptes de la millora del rendiment i la lluita contra l'abandonament escolar. "Darrere això hi ha una ofensiva competencial i lingüística que trenca el model estatutari que hem tingut de compartir competències, poder defensar el nostre model lingüístic i garantir el coneixement del català i el castellà en igualtat de condicions", ha afirmat. Rigau ha afegit que "mai la llengua catalana havia estat tan maltractada i poc respectada en un text educatiu".

Wert calcula que la reforma tindrà un cost de 408 milions d'euros, una xifra cinc vegades superior a la prevista inicialment i que, segons ha pronosticat Rigau, s'haurà de sufragar retallant beques.

Rigau ha anat a la reunió després d'haver anunciat, aquest dimecres, que a partir de l'abril es cobriran abans les baixes del professorat. On més millora la situació és a l'etapa d'Infantil (de 3 a 6 anys), on se substituiran els docents el primer dia. A Primària, i només en el cas dels tutors, serà a partir del sisè dia. A Secundària, serà a partir de la segona baixa simultània.

El ministre Wert va establir que les substitucions del professorat es farien a partir del desè dia a través del decret de retallades en l'àmbit de l'Educació. Rigau ja va advertir que aplicaria questa mesura de manera flexible i també es va recórrer el decret davant del Tribunal Constitucional en considerar que envaïa competències.
Anar al contingut