La saturació a Urgències es cronifica: "Tenim pacients als passadissos tot l'any"

"Saturada", "col·lapsada", "molt plens"... són paraules que els polítics eviten fer servir per descriure com estan les urgències dels hospitals, però és com defineix la situació el personal de diferents centres.

Ja no és un problema puntual, com passava amb l'epidèmia de la grip. Diferents factors han portat els serveis d'urgències a treballar amb una pressió assistencial superior per a la qual van ser dissenyades.

"A data d'avui la situació és que d'una forma recurrent, durant els dotze mesos de l'any, estem amb pacients als passadissos", explica Maribel Ramírez, membre de la junta de personal de l'Hospital de Bellvitge. No han permès entrar a les càmeres de TV3, ni parlar amb cap responsable del servei d'urgències d'aquest centre, ni d'altres.

Fa com a mínim deu anys que veuen que any rere any els arriben més pacients, i amb un nivell d'urgència més alt. La cap d'urgències de l'Hospital de Sant Pau, Mireia Puig Campany, n'apunta les causes: "Això és sistèmic, tradueix una debilitat de tot el sistema sanitari. En el fons el que hem d'exposar és que tenim un sistema sanitari que sabem que és feble".

La conseqüència més directa és que sovint els pacients, sobretot els que tenen menys urgència, s'han d'esperar més temps a ser atesos, i el personal té més feina i treballa sota més pressió.

"Demanem que es dimensioni quines són les càrregues de treball reals, que s'objectivi, que es quantifiqui i no només des del punt de vista físic, sinó també des del punt de vista psicosocial: problemes de 'burn out', d'ansietat i psicològics derivats d'aquesta saturació", diu Agustín Chavarria Martínez, membre de la junta de personal de l'Hospital Bellvitge.

No hi ha un únic motiu per haver arribat fins aquí. Una part de l'augment de visites urgents s'explica per la covid, els efectes de la calor, l'arribada de la verola del mico, però també "de pacients que tenen difícil accés a l'atenció primària i acaben venint a urgències", diu Puig Campmany.

Perquè tot el sistema sanitari està connectat. També si hi ha més pacients a urgències acaben calent més llits per ingressar al mateix hospital, i més places a centres sociosanitaris on recuperar-se. I d'això que en diuen flux de pacients, no sempre flueix. Sovint hi ha persones ocupant un espai a urgències perquè no els poden pujar a planta.

"Els serveis d'urgències estan molt plens perquè els hospitals també estan molt plens", explica la cap d'urgències de Sant Pau. "Hi ha pacients ocupant llits que haurien d'ocupar els malalts que venen d'urgències", diu Maribel Ramírez.

Aquesta situació era previsible: una població cada vegada més envellida necessita més sovint atenció mèdica i de més complexitat. "Han augmentat els requeriments de la població, i no som capaços d'assumir-ho, d'avançar-nos al problema i assumir els problemes reals de la població", rebla Campmany. Segons Salut, en canvi, el sistema ja ha aconseguit recuperar-se de la pandèmia.