Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La salut mental dels sanitaris, en risc: "Vaig pensar que no podria ser metge mai més"

La pandèmia de la covid ha fet créixer un 30% la demanda d'atenció psicològica entre els professionals sanitaris

Marta Arrufat i Trigàs/Oriol Esteve Gracia Actualitzat
TEMA:
Salut Mental

Ho havien advertit durant els moments més durs de la pandèmia: el patiment emocional dels professionals sanitaris acabaria passant factura. I ho està fent. Segons Galatea, el centre de salut mental creat específicament per a professionals de la salut, ara n'atenen un 30% més que abans de l'arribada de la covid-19. Tot i això, estan convençuts que són molts més els professionals que necessitarien ajuda, i no en demanen.

Van haver d'afrontar una pandèmia sense prou material de protecció. Amb la por d'infectar-se, quan encara no es coneixien les conseqüències del virus, i de portar-lo a casa seva.

Tenien volums de pacients que no podien assumir, atenent amb criteris de guerra a les urgències dels hospitals. I van veure com molts pacients morien sols, només acompanyats de la seva presència. A la situació professional també calia afegir-hi les circumstàncies personals de cadascú, que amb l'arribada del virus, no van ser fàcils per a ningú. Però la vocació i la feina d'equip els va fer superar la primera onada.

L'Elena Bartollozzi, metgessa de família, ha explicat el seu trajecte vital durant aquesta pandèmia (CCMA)

Ho recorda l'Elena Bartollozzi, metgessa de família:

"Va ser una situació tremenda, però les ganes de sortir-nos-en i de fer el màxim de nosaltres ens va fer sobreviure. Va ser a base de feina, il·lusió i adrenalina que ens en vam sortir."

Va passar la primera onada, però la situació als centres sanitaris no va millorar gaire.

"Passa l'onada, penses que comences a aixecar al cap, res, una altra, una altra i una altra, i què comencem a advertir? Que ningú ens vindrà a ajudar, que aquí els reforços no arriben. Entendre això és el que em va trencar l'any passat: saber que no milloraria."


Dels aplaudiments a la crítica

Tant als centres d'atenció primària com als hospitals atenen més pacients que mai, adaptant-se a les noves circumstàncies. Però la població no se sent ben atesa. En pocs mesos passa d'aplaudir-los des dels balcons, a recriminar-los desatenció.

"Els pacients et deien: 'Però quan començareu a visitar?', i jo: 'Però si estem treballant, si no hem parat de treballar'. Comences a veure els retards diagnòstics: a un pacient que li hauries d'haver diagnosticat un tumor uns mesos abans, el diagnostiques tard. Llavors això va ser com la tempesta perfecta."

Entre els professionals sanitaris de l'atenció primària és on més ha crescut la demanda d'ajuda a la salut mental. Abans de la pandèmia, del total de pacients que atenien, un 30% venien de l'atenció primària. Ara són el 70%.

Durant les primeres setmanes de la pandèmia, hi havia un reconeixement de la població al treball dels sanitaris (CCMA)

A Galatea atenen més casos, i els que arriben són més complexos. L'Elena és una de les seves pacients. Des que té ús de raó que volia ser metgessa i l'estiu passat es va trobar pensant a deixar la professió. La pandèmia va ser l'estocada final a l'estrès, sobretot per sobrecàrrega de feina, que feia temps que arrossegava.

"L'agost del 2020, quan vam anar uns dies a Cambrils, em vaig trobar pensant si entregava el currículum a l'hotel, per si m'agafarien. Jo pensava: 'Sé tractar gent, sé una mica d'idiomes'. Perquè no podia tornar a aquella situació de pressió infinita. No podia tornar a la feina, jo en aquelles condicions no podia tornar a visitar. Vaig pensar que no podria ser metge mai més."

La dificultat per demanar ajuda

No és fins que arriba a aquest extrem que busca ajuda a Galatea. Ella no és una excepció, el col·lectiu mèdic és, en general, reticent a buscar ajuda per atendre la seva salut mental. En el que sí que és una excepció és que ella ha trencat el silenci i ha exposat públicament el seu cas. La majoria ho volen mantenir en secret, perquè encara els persegueix l'estigma de les malalties mentals i els preocupa que es pugui qüestionar la seva professionalitat.

Ho explica Meritxell Heredia Estañol, psicòloga de la Clínica Galatea: "A les persones en general ens costa demanar ajuda, però al professional sanitari està estudiat que li costa molt més. I llavors que el patiment que va passant s'allargui en el temps fa que diferents àrees de la seva vida es vagin trencant o deteriorant més del compte."

Els treballadors sanitaris s'han enfrontat a les successives onades de la covid sense descans (CCMA)

L'Elena recorda que és el que li va passar just a ella: "Jo havia obviat la meva família tot el 2020, fins a extrems inimaginables. Va ser quan vaig veure que no podia passar més consulta que vaig trucar."

"Han estat formats per atendre als altres, no per vetllar per la seva pròpia salut, per tant, això els situa en professionals de risc, perquè fan poc autochecking, fan poc qüestionament en com em trobo jo. Estan molt orientats, per la seva vocació tan potent que tenen la majoria, a atendre els seus pacients oblidant-se de la seva pròpia salut", diu Toni Calvo, director de la Fundació Galatea.

De fet, la Clínica Galatea vol preservar al màxim l'anonimat dels seus usuaris i així incentivar que més professionals demanin el tractament psicològic i psiquiàtric, quan el necessiten.  

Calvo diu que es creen recursos especialitzats que preserven la identitat del pacient i que tenen molt en compte la sociologia de totes aquestes professions: "No és el mateix fer una psicoteràpia a un ciutadà no professional de la salut que a un ciutadà professional de la salut, amb aquestes resistències, amb aquests coneixements que tenen que se'ls autoapliquen, aquesta visió que tenen d'allò que és emocional, mental".


"Tornar a néixer"

La incertesa de la pandèmia continua i la pressió assistencial segueix amb volums inassumibles, però demanar ajuda a temps, per a l'Elena, ho va canviar tot.

"Va ser tornar a néixer. Perquè no m'havia adonat de la pressió a què estava sotmesa. Quan ingresses i et treuen el mòbil i et comences a assabentar de com estan els companys, com estan els pacients, que la població està enfadada i algú et comença a dir que t'has de cuidar tu i que no només has de cuidar els altres, doncs llavors ets conscient de fins a quin punt t'has abandonat. Que estàs trencada."

Precisament La Marató d'aquest any està dedicada a les malalties mentals i a treballar per acabar amb la seva estigmatització.

 

ARXIVAT A:
Salut Coronavirus Salut Mental
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut