La salut dels boscos catalans, des de l'aire: el marró guanya terreny per la sequera

El paisatge dels boscos de Catalunya està canviant. La sequera extrema d'aquest estiu està provocant un decaïment en els arbres o el que és el mateix, es van tornant marrons i, com a últim recurs, es desprenen de les fulles per sobreviure. Tot plegat perquè no tenen prou aigua.

Des de l'any 2012, els Agents Rurals i el CREAF, el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, elaboren conjuntament l'estudi Deboscat que analitza amb detall l'estat dels boscos del país. Hem acompanyat els Agents Rurals en una de les seves inspeccions en helicòpter.

En deu anys, tots els indicadors apunten que el 2022 podria ser un dels pitjors per aquest fenomen que tenyeix de color marró uns arbres que en condicions habituals, en aquesta època de l'any, haurien de ser ben verds.

Durant el mes de setembre els Agents Rurals estan fent el recompte de les hectàrees afectades. Treballen sobre el terreny i també amb un helicòpter per concretar al màxim els detalls. El 2021 en van ser més de 30.000 i aquest any encara en podrien ser més.

Un cop recopilades totes les dades, els científics del CREAF les analitzaran amb detall i tindran una fotografia exacta de quin és l'estat en què es troben els boscos catalans. El pronòstic, de moment, no és gaire optimista.

En Pep Casellas, major de Recursos Forestals del cos d'Agents Rurals, no pot amagar la seva preocupació: "Venim d'un juliol impressionant. Temperatures segurament mai vistes en molts punts. Un període en què no plou durant molt temps. Total, el pitjor dels escenaris que porten a aquest decaïment. Podria ser com el 2012, de fet, en alguna de les extensions afectades ja són superiors."

"Tot apunta que el 2022 també podria ser un any nefast."

La Mireia Banqué, ecòloga del CREAF, veient el color marró de les fulles dels arbres de boscos com els del Montseny, el Berguedà o bé Osona, zones habitualment molt verdes, veu indicis que es poden acabar traduint en una situació de risc. L'estudi d'aquest 2022 tot just comença.

Banqué explica que volen registrar aquelles zones on els boscos fan evident que han patit l'estrès hídric degut a les temperatures i la falta de pluges.

"No estaríem parlant que assequen la capçada i podrien arribar a rebrotar sinó que podríem arribar a parlar que es podrien morir."

Si els arbres es moren es converteixen en un combustible per a futurs incendis forestals, cosa que, a la llarga, pot suposar un canvi radical en el paisatge de Catalunya.

A banda d'esperar que plogui, des de terra també s'hi pot fer alguna cosa, com és el manteniment dels boscos, prop d'un 80% dels quals són de propietat privada. Enretirar massa forestal morta és una de les tasques fonamentals de prevenció d'incendis que es poden fer durant tot l'any.

Les pluges d'agost, un punt d'esperança

A finals de juliol tot apuntava que aquest 2022 podria produir-se un decaïment catastròfic amb unes afectacions sense precedents. Ara bé, les pluges d'agost, en general de poca intensitat però molt freqüents, han reacolorit parcialment de verd els boscos.

Hi ha nous brots i els arbres que havien perdut les fulles com a conseqüència de l'estrès hídric estan recuperant-les.

Les zones més afectades pel decaïment són el Berguedà, el Montseny, el Pallars i una part d'Osona. Més cap al sud, en canvi, la intensitat dels aiguats d'estiu ha reduït al mínim l'afectació.