La ruta de les Canàries, de les més perilloses del món: almenys 66 menors morts el 2021
Rescat d'una patera amb menors al sud de Gran Canària (Europa Press)

La ruta de les Canàries, de les més perilloses del món: almenys 66 menors morts el 2021

L'Unicef i diverses ONG demanen protocols i recursos per garantir els drets i la integració dels menors que arriben a Espanya

Juli Rodés Almer Actualitzat
TEMA:
Migracions

La ruta canària s'ha convertit en una de les rutes migratòries més perilloses del món i la previsió és que continuarà sent-ho. Ho constaten organismes internacionals com l'Unicef, i també ONG com Caminando Fronteras, que també denuncien que no existeixen ni els mitjans ni els protocols d'acollida necessaris.

Segons aquesta organització, entre gener i juny del 2021 almenys 1.922 persones han perdut la vida a l'Atlàntic intentant arribar a les Canàries des del Marroc, però també des de Mauritània, el Senegal i fins i tot Gàmbia, a una distància de 1.800 quilòmetres.

 

D'aquestes, almenys 66 eren menors d'edat i 234 eren dones. Cada vegada hi ha més menors -majoritàriament sols- que s'embarquen en aquest camí.

La xifra de víctimes, però, podria ser més gran, perquè, com constaten des de l'Organització Internacional de les Migracions (OIM), és molt difícil determinar les morts d'infants migrants.

L'OIM, de fet, assegura que les estimacions existents "només esgarrapen la superfície d'aquesta tragèdia".

 

"Espanya no pot seguir improvisant"

Davant d'aquesta situació, l'Unicef, el Fons de les Nacions Unides per a la Infància, ha presentat aquest dimecres un extens informe en què assegura que "la migració per vies irregulars ha passat a ser un tret estructural de la mobilitat humana".

I que, en aquest context, "cada vegada hi ha més nens i nenes que es desplacen pel món, i cada vegada hi ha més nens i nenes que es desplacen cap a les Canàries, sols o acompanyats".

A partir d'aquí, l'Unicef alerta:

"Espanya és i seguirà sent porta d'entrada de milers de nens i nenes migrants. Per això no pot seguir improvisant respostes en les seves fronteres terrestres i marítimes."


Unes respostes per a les quals denuncia que "falten protocols i recursos", i que s'articulen des d'un model que "deixa en soledat" les comunitats autònomes -i les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla- davant d'unes crisis migratòries "relativament habituals donada la nostra posició geogràfica".

La conseqüència de tot plegat, segons l'Unicef, és que "els sistemes se saturen i tensionen, cosa que afecta drets i deixa molts nens i nenes sense la protecció adequada".

En l'últim any i mig, des de finals del 2019 fins a mitjans de juliol del 2021, el sistema de protecció de la infància de les Canàries ha atès uns 2.848 menors d'edat.

D'aquests, l'Unicef constata que "la majoria han vist" com el retard en el desplegament dels recursos d'acollida i protecció els ha dificultat el "procés d'inclusió". Així, per exemple, molts no tenen accés a l'escolarització.

L'Unicef ha constat que la incertesa generada per aquestes situacions repercuteix en la salut mental dels menors.

 

 

ARXIVAT A:
Migracions Menors
Anar al contingut