La restauració dels menhirs del Solsonès podria arrencar abans de l'estiu

ACN Riner.-Sis dels menhirs del projecte 'Gegants immortals' que lidera el Museu Diocesà de Solsona ja són al Santuari del Miracle de Riner. Enllestida la primera fase, el trasllat des dels seus emplaçaments, ara el proper pas serà la restauració que, si tot va bé, si n'iniciarà el proper mes de juny i podria perllongar-se durant dos anys. Davant de la polèmica suscitada per l'aparició d'un col·lectiu que exigeix que les figures es retornin al seu punt inicial un cop hagin estat recuperades, des del Museu apel·len al fet que és aviat per apuntar a una ubicació definitiva. El projecte 'Gegants immortals' inclou els menhirs del Roc de la Mare de Déu, Pedrafita de Su, del Solà, i d'Ardèvol, tots quatre ubicats a Riner; així com l'Estela de la Costa dels Garrics del Caballol, a Pinell; l'Estela de Través - Font de Plata, a Solsona; i l'Estela de la Vinya del Giralt, a Cardona.

Traslladar els menhirs no ha estat gens fàcil malgrat que, segons reconeix l'arqueòleg responsable del projecte, Pablo Martínez, l'ha realitzat "el millor equip d'Europa". Aquesta primera fase ha tingut un cost de prop de 50.000, dels quals 35.000 els ha aportat el Departament de Cultura de la Generalitat.Noves descobertesSegons explica Martínez, ja el simple fet de moure les figures -algunes de les quals arriben a superar les set tones de pes- ha permès descobrir "alguns detalls" que fins ara es desconeixien. Posa com a exemple el menhir del Solà de Riner "amb una morfologia i un repicat molt acurat", explica, tot afegint que "de ben segur que amb la restauració anirem descobrint més cosetes".Si tot va bé i s'aconsegueixen els finançaments necessaris, aquesta segona fase arrencaria al mes de juny i podria arribar a durar dos anys. "Cal netejar la superfície, restaurar les peces trencades i fer l'estudi", explica l'arqueòleg, tot insistint en el fet que "les peces no patiran".Sílvia Marín, professora de l'Escola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya, explica que ja s'ha fet una primera inspecció dels menhirs. Diu que presentaven "problemes de conservació pel creixement biològic de fongs, líquens....", pel que "era important posar-los sotacoberta per resguardar-los al màxim".La tasca que dura a terme l'equip que dirigeix Marín consistirà bàsicament a recompondre i consolidar les estàtues. "Començarem per la consolidació més urgent, després la neteja i poca cosa més, no volem fer grans intervencions sinó donar-los-hi l'estabilitat que necessiten", explica Marín, tot remarcant que les peces eren a l'exterior "com a taules de jardí, en marges de carretera... algunes en estat molt crític".Entre les més damnificades hi ha l'Estela de la Costa dels Garrics del Caballol "amb moltes esquerdes internes, que ens fa patir", afegeix l'arqueòleg.El cas de CardonaA hores d'ara, encara falta un dels menhirs que completen la col·lecció. És el cas de l'Estela de la Vinya del Giralt de Cardona que, per problemes burocràtics -pertany al Bages i, per tant a una altra província- encara no s'ha pogut dur al Miracle. Tot apunta, però, al fet que es podrà traslladar imminentment.El futur dels menhirsVeïns del Solsonès han impulsat la creació de la plataforma Naturalitat, que exigeix el retorn de les esteles al seu espai original. Apunten a la relació íntima entre "la natura, l'espiritualitat i el patrimoni" i que en alguns casos, com el Roc de la Marededéu, són un "referent espiritual i emocional". La plataforma ha iniciat una recollida de signatures per avalar la seva reivindicació.Des del Museu, però, insisteixen en el fet que és aviat per decidir què passarà amb els menhirs un cop s'enllesteixi la restauració. Asseguren que la voluntat és de "retorn social" i, per tant, volen que siguin al seu lloc inicial. No obstant això, asseguren que caldrà veure l'estat en el qual es troben un cop finalitzi la restauració i que, per tant, "predomina la seva preservació". En el pitjor dels casos, afegeixen, se'n faria una rèplica que es duria al punt on es trobaven.Un projecte d'uns quatre anysUn cop es recuperin les peces, el proper pas serà estudiar-les en detall. La darrera de les fases consistirà en la seva difusió. Es preveu que totes les tasques estiguin enllestides en el termini d'uns quatre anys.