La resistència als antibiòtics arriba a la fauna salvatge

La resistència als antibiòtics és un greu problema de salut global, i per això l'OMS està fent una campanya per conscienciar del seu ús racional amb, per exemple, aquesta setmana mundial de conscienciació sobre l'ús d'antibiòtics.

L'ús abusiu dels antibiòtics, tant en humans com en els animals de granja, ha fomentat que els bacteris es tornin resistents als medicaments que els combaten. Ara, aquest problema ja causa unes 700.000 víctimes mortals cada any. I, si no es prenen mesures fermes, aquesta resistència causarà 10 milions de morts el 2050 i arrasarà l'economia mundial.

Malalties que ara són fàcils de curar, com una simple infecció d'orina o una pneumònia comuna, seran incurables i mortals.

Un grup de científics catalans ha descobert que l'abast del problema encara és més gran: les resistències no solament es creen en el nostre organisme i en els animals de granja, sinó que ja estan en el medi ambient i afecten fins i tot la fauna salvatge.

Animals salvatges que moren d'una pneumònia perquè ja tenen resistència als antibiòtics. Com pot ser, si mai abans havien estat tractats per un veterinari?

Els animals ferits que arriben al Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa han aportat dades reveladores sobre l'ús abusiu que els humans fem dels antibiòtics. Al centre, se'ls prenen mostres que estan demostrant que en el seu organisme tenen tant restes d'antibiòtic com bacteris que ja són resistents. L'explicació: a través de les aigües residuals dels hospitals, de les granges i també a través de l'orina i els excrements de les persones, acaben al medi ambient i ells les ingereixen involuntàriament.

Rafa Molina, veterinari del Centre de Recuperació de Fauna de Torreferrussa:

"Els animals salvatges ens estan fent de sentinelles. Ens estan avisant que estan circulant per la natura aquests tipus de bacteris resistents als antibiòtics. I això és conseqüència d'aquest ús indiscriminat i abusiu dels antibiòtics. Arribarà un moment en què no ens podrem tractar amb cap dels antibiòtics coneguts.  Això vol dir que agafaràs una infecció i podràs morir de forma fulminant."

L'estudi d'aquest grup de científics s'ha fet durant 10 anys i s'han analitzat mostres de centenars d'animals de 67 espècies diferents, des d'ocells fins a rèptils o mamífers. I on més concentració de bacteris s'ha trobat és en animals que freqüentaven zones molt humanitzades i, sobretot, zones amb moltes granges.

L'estudi demostra que, malgrat les últimes mesures de control de l'ús d'antibiòtics, encara no és suficient. L'activitat humana, un cop més, contamina el medi ambient i les altres espècies, i perjudiquen, un cop més, la seva pròpia espècie.

Lourdes Migura, microbiòloga de l'IRTA:

"Al final tenim la salut humana, la salut veterinària i la salut ambiental, on tot està connectat. Per això hem de treballar tots en comú, tots a l'una."

Demanen més control, però també la reducció del seu ús als mateixos hospitals, que molts cops tracten el malalt sense resultats ferms, perquè les analítiques triguen massa.

Laila Darwich Soliva, investigadora de l'IRTA-CRESA UAB:

"També estem fomentant que la indústria inverteixi en kits de diagnòstic ràpid, tant en medicina veterinària com en humana. S'ha fet una prescripció abusiva de l'ús d'antibiòtics, i una de les prioritats és tenir un bon diagnòstic abans de tractar el pacient."

La comunitat científica i l'OMS porten anys avisant, i ara, també ho fa la mateixa natura.