La represàlia de Florida contra Disney per criticar la llei homòfoba "No diguis gai"

El governador trumpista Ron DeSantis elimina l'estatus de municipi propi que té el megaparc d'entreteniment a Orlando

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Xesco Reverter

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@xescoreverter

Quan als anys seixanta Walt Disney va presentar el seu projecte per fer un gran parc d'atraccions en una zona pantanosa als afores d'Orlando, va aconseguir que el Parlament de Florida donés al futur complex un estatus especial que, de facto, l'equiparava amb qualsevol altre municipi.

Ell mateix s'administrava els permisos de construcció, la gestió de les carreteres i altres infraestructures, tenia departaments de policia i bombers propis, podia emetre deute municipal per finançar-se i se salvava d'algunes de les regulacions de l'Estat.

Va ser el típic acord entre un govern que necessitava desenvolupar una zona deprimida i una companyia que, a canvi, reclamava facilitats fiscals i de gestió.

Amb el temps, Walt Disney World es va convertir en el complex d'atraccions i entreteniment més gran del món, amb quatre parcs temàtics, dos d'aquàtics, sis circuits de golf, vint-i-quatre hotels, dos centres comercials, etc.

Abans de la pandèmia rebia prop de 60 milions de visitants l'any, més que qualsevol altre lloc als EUA. Ocupa una superfície semblant a la de tota la ciutat de Barcelona i dona feina a 77.000 persones.

Tothom coneix el complex turístic, que és visita obligada per a tots els nord-americans amb criatures que s'ho poden permetre, però la majoria de ciutadans, fins ara, no eren conscients d'aquest estatus privilegiat de municipalitat que tenia. Si és notícia és per les controvertides polítiques del governador de Florida, el republicà Ron DeSantis.

Des que va arribar al poder el 2018, aquest deixeble de Trump ha passat a ser la punta de llança del moviment ultraconservador i populista en què s'ha convertit la dreta nord-americana i té una especial fixació amb les guerres culturals que divideixen el país.


La llei "No diguis gai"

Així, DeSantis va proposar una llei coneguda com "No diguis gai" que prohibeix als mestres de primària parlar d'identitat i orientació sexual als nens de 3 a 9 anys sota amenaça de denúncies i multes al districte escolar. Per exemple, no es pot tractar a classe el fet que un alumne tingui els pares homosexuals; si mateix nen o nena o un altre company plantegen un dubte o una pregunta sobre el tema, el professor no el pot respondre.

La llei va provocar una sonora reacció de condemna de l'oposició, entitats socials, col·lectius LGTBIQ+, i també empreses i corporacions, entre elles Disney, que té una especial relació amb els infants. El seu president va dir en públic que no estava d'acord amb la llei i que treballaria per evitar que s'aprovés.

Però potser no va calcular prou bé que tenia al davant un polític trumpista amant de les confrontacions amb tot el que pugui tenir a veure amb Hollywood, progressisme, tolerància o elits de les costes com la de Califòrnia.

DeSantis, contra Disney

Ron DeSantis va començar una guerra verbal contra la companyia dient-li que no tenia per què ficar-se en els afers de l'Estat i va passar de les amenaces als fets quan va proposar eliminar l'estatus especial municipal que la companyia ha tingut durant mig segle.

Ron DeSantis, en un acte recent (Reuters/Octavio Jones)

És a dir, estem davant un governant disposat a castigar una corporació, no per com fa la seva feina o pels privilegis que té, sinó perquè expressa una opinió contrària a la seva.

I dit i fet, el Parlament estatal controlat pels seus ha aprovat, gairebé sense debat, la mesura aquesta setmana, i ell s'ha afanyat a firmar-la. D'aquí a un any, el districte especial de Disney a Orlando es dissoldrà.

Quedarà absorbit pels dos districtes veïns, que admeten que no saben com s'ho faran per acollir un veí tan gran, i avisen que molt probablement hauran d'apujar els impostos, ja que ells no tindran els beneficis fiscals de què gaudia la companyia, i ara probablement s'hauran de fer càrrec de la gestió i el manteniment de moltes infraestructures.

Si li expliquessin això a un republicà tradicional de fa uns anys, no s'ho creuria. El partit era tradicionalment el gran defensor de les corporacions, dels negocis i de la llibertat individual, i amenaçar una gran empresa com Disney per una diferència d'opinió s'hauria titllat quasi de "comunista".


DeSantis, exponent del nou populisme conservador

Però des que Trump es va fer amo i senyor del Partit Republicà, la manera de fer d'abans del partit va sortir disparada per la finestra, i el governador DeSantis és un dels màxims exponents d'aquest nou populisme conservador. De fet, si l'expresident no es presentés, DeSantis seria el candidat més ben situat per a les primàries de les presidencials del 2024.

Abans, però, ha de guanyar la reelecció a Florida en els comicis d'aquest novembre i, en part per això, ha accelerat l'exhibició de credencials ultraconservadores.

En poques setmanes, ha prohibit l'avortament més enllà de les 15 setmanes i ha restringit la manera com es parla de racisme a les escoles i a les empreses, i l'any passat ja va prohibir a les estudiants transgènere participar en competicions esportives femenines als instituts.

El seu zel legislador no s'acaba aquí. El dia que el Parlament de Florida castigava Disney, també aprovava un nou mapa electoral que modifica algunes circumscripcions existents, beneficia descaradament el Partit Republicà i elimina dos dels quatre escons que ocupaven fins ara diputats afroamericans demòcrates.

Es calcula que malgrat que el vot estarà força dividit a parts iguals entre els dos partits, els republicans s'emportaran més del 70% dels escons de Florida.

 

ARXIVAT A:
Extrema dretaEstats UnitsTrump Homofòbia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut