Els estereotips, la religió i la ciència: la mordassa del sexe de les dones

El "30 minuts" explora com entre la religió, ciència i estereotips socials han controla i proscrit el plaer sexual de les dones durant tota la història
Els estereotips, la religió i la ciència: la mordassa del sexe de les dones

Els estereotips, la religió i la ciència: la mordassa del sexe de les dones

El "30 minuts" explora com entre la religió, ciència i estereotips socials han controla i proscrit el plaer sexual de les dones durant tota la història
Mariona Bassa / Txus NavarroActualitzat
TEMA:
Feminisme
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/AturarSilenciarPujar el volumDisminuir el volumInstruccions per interactuar amb el player
imatge

Fins al 1998 no es va descobrir que el clítoris, l'òrgan estrella del plaer sexual de les dones, era el doble de llarg del que deien els manuals mèdics. L'oblit de la ciència no és casual. Però en l'historial científic hi ha més manuals com el del doctor Freud, que menystenia l'orgasme que no s'obtenia per penetració. Alguns arriben a esgarrifar el del doctor Kellogs: l'artífex dels cereals per esmorzar va recomanar que es posés un àcid al clítoris de les dones per impedir la masturbació.

La sexualitat de les dones ha estat lligada durant segles només a la reproducció, i moltes se senten culpables, encara avui, d'exercir el seu dret al plaer. El tabú està tan arrelat que la imatge d'un grup de dones amb un mirall explorant-se per reconèixer-se els genitals encara ens sorprèn.

 

 

Al desconeixement anatòmic s'hi suma un imaginari ple d'estereotips que costa molt de desterrar: "les dones són més emocionals"  "les nenes i les àvies no tenen sexualitat", "les dones tenen orgasmes sobretot durant el coit", o "s'és heterosexual o s'és lesbiana"...


L'escola és el lloc on s'haurien de desmuntar aquests tòpics, però les lleis d'educació de Catalunya i d'Espanya no inclouen l'obligació d'introduir aquesta matèria als currículums, i amb sort els alumnes reben tallers complementaris durant l'ESO. Massa poc i massa tard. Una situació que és a anys llum dels països nòrdics, on des de mitjans del segle passat la sexualitat ha entrat amb normalitat a les aules.

Enmig d'aquesta falta de respostes, molts adolescents, àvids d'entrar en un món que els atrau, hi accedeixen a través de models pornogràfics en què la dona acostuma a tenir el paper d'objecte sexual.



La xarxa sanitària és l'altre gran dèficit. No hi ha xifres exactes, però els sexòlegs calculen que un terç de les dones pateix en algun moment de la vida dolor en la seva funció sexual. Un home amb una disfunció sexual es deriva a un andròleg o un uròleg. Les dones només poden esperar que l'atzar les porti a la consulta d'un dels pocs ginecòlegs o psicòlegs formats en sexologia, estudis que la carrera de Medicina no inclou.


Al reportatge "El sexe ignorat" fem un recorregut per aquests dèficits i pels motius que els han fet aparèixer. Ens hi ajuda el testimoni generós de moltes dones que ens parlen de sexe, masturbació, culpa i desig amb una franquesa molt poc habitual.
ARXIVAT A:
Feminisme8M

VÍDEOS RELACIONATS