La recepta d'un metge per "aixafar" la corba de contagis als Estats Units en 10 setmanes
Una dona passeja amb mascareta al Central Park de Nova York (REUTERS / Jeenah Moon)

La recepta d'un metge per "aixafar" la corba de contagis als Estats Units en 10 setmanes

Milions de tests, aïllament dels malalts, fins i tot amb símptomes lleus, i tothom amb mascaretes al carrer, algunes de les propostes

Xavier DuranActualitzat

Aplanar la corba de l'evolució del coronavirus és una expressió que se sent des de fa unes setmanes. Significa desaccelerar el creixement del nombre de casos, alentir l'evolució de la pandèmia.

Però un prestigiós metge nord-americà, Harvey V. Fineberg, diu que cal anar un pas més enllà: aixafar la corba. I en un editorial a la revista The New England Journal of Medicine afirma que això es pot assolir en deu setmanes seguint el pla que proposa.

Aplanar la corba és una expressió creada, entre altres, per Howard Markel, de la Universitat de Michigan. Alentir la progressió de casos permet que els serveis sanitaris es vagin preparant i assimilin el nombre creixent de malalts. Si no, el creixement exponencial de casos els pot saturar i els podria fer arribar al col·lapse.

Segons explicava Markel a Michigan Health, un blog de salut de la Universitat de Michigan, les mesures restrictives de moviments i activitats que s'han pres en diversos països són absolutament necessàries, perquè, tal com ensenya la història de les epidèmies, "un brot a qualsevol lloc pot anar a qualsevol altre lloc".
 

Com derrotar el coronavirus en sis passos

Però Harvey V. Fineberg és molt més contundent:

"L'objectiu no és aplanar la corba; l'objectiu és aixafar la corba. La Xina ho va fer a Wuhan. Nosaltres ho podem fer arreu del país en 10 setmanes."

Fineberg presideix la Gordon and Betty Moore Foundation de Palo Alto, Califòrnia. La fundació, segons la seva web, "activa canvis duradors i significatius mitjançant filantropia sòlida, continuada i científica".

En l'editorial, Fineberg descriu sis grans coses a fer i afirma que, si es duen a terme, els Estats Units podrien derrotar la Covid-19 a primers de juny.

La primera proposta és establir un comandament unificat. El president Trump hauria de nomenar un comandament que tindria poder total per mobilitzar tothom, civil o militar. I cada governador de cada estat hauria de nomenar un comandament amb la mateixa autoritat per dur a terme respostes en llocs I moments específics.

En segon lloc, cal fer milions de tests, la fórmula que, segons explica, va ser la clau de l'èxit a Corea del Sud. Sense eines de diagnòsitc, assenyala, no es pot resseguir l'abast del brot.

En tercer lloc, cal proporcionar als treballadors de la salut equipament protector i mitjans per tractar els malalts més greus. Ja que es presenta això com una guerra, Fineberg ho explica gràficament: "No hauríem d'enviar soldats a una batalla sense protecció contra les bales. Els treballadors de la salut que estan a primera línia no mereixen menys".

També cal classificar la població en cinc grups: els que sabem que estan infectats, els que podrien estar infectats, els que han estat exposats, els que no sabem si han estat exposats o infectats i, cinquè, es que s'han recuperat de la infecció i són immunes.

Aleshores, caldria hospitalitzar els que tenen malalties greus o un risc elevat. S'han d'utilitzar centres de convencions buits per tractar els que tenen símptomes lleus o tenen baix risc.

Aïllar tots els pacients, explica, disminuiria la transmissió als familiars. I hotels buits serien centres de quarantena per posar-hi els que han estat exposats.
 

Un nou desembarcament de Normandia

La cinquena mesura és "inspirar i mobilitzar la gent". A part dels que estan treballant per torbar tractaments, tests i vacunes o per dissenyar i fabricar respiradors, "tothom pot ajudar a reduir el risc d'exposició i donar suport als seus amics i familiars en aquest moment crític". I posa un exemple pràctic:

"Si tothom porta una mascareta quirúrgica fora de casa, serà menys probable que els asimptomàtics infectats escampin la infecció cap als altres. I si tothom porta mascareta, ningú queda estigmatitzat."

Finalment, diu que per aprendre hem de fer recerca fonamental i en temps real. Tot possible camí ha de ser investigat. I afegeix que "les decisions a establir en salut pública i per reiniciar l'economia haurien de ser guiades per la ciència".

Si no es fa això i es mantenen mitges mesures, "podem encolomar a l'economia consumidors ansiosos, malalties, costos mèdics més elevats i negocis constrenyits".

En canvi, potenciar de nou les infraestructures públiques de salut "enfortirà les capacitats nacionals, estatals i locals per respondre futures amenaces".

Si es fa tot això, afirma, el 6 de juny, l'aniversari del Dia D –el desembarcament de Normandia durant la Segona Guerra Mundial-, també seria "el dia que Amèrica declara la victòria sobre el coronavirus".
 

La corba es comença a aplanar en alguns països

Els gràfics que elabora John Burn-Murdoch per al Financial Times permeten veure que les mesures, preses a temps i mantingudes, poden aplanar o aixafar la corba.

En aquesta, que mostra l'evolució diària del nombre de casos, es veu que la Xina ha fet baixar la corba, que Corea del Sud també l'ha fet baixar i l'ha mantingut força plana i que els Estats Units, on diversos estats encara no han pres cap mesura, segueix una línia ascendent preocupant.

Les mesures preses a Itàlia i a Espanya també comencen a donar resultats.

Evolució dels casos de COVID-19 per països (John Burn-Murdoch-Finacial Times)


Nova York i els Estats Units, evolució preocupant

El nombre de morts diàries a les anomenades subnacions permet observar que a Llombardia, Madrid i Catalunya semblen estabilitzades, tot i que encara no disminueixen. I a Nova York segueixen augmentant.

Evolució de morts diàries a les "subnacions" (John Burn-Murdoch-Finacial Times)


Aquestes grafiques també permeten comparacions segons els dies que han passat des que es van es van registrar per primer cop 3 morts en un dia. Catalunya es troba lleugerament millor que Llombardia en el mateix moment i igual que Madrid.

Si segueix la tendència, el nombre de morts a Catalunya seguiria a la baixa, com ha passat a Llombardia i a Madrid.

En canvi, a Nova York la xifra de morts diaris augmenta i és la més alta registrada en cap regió en qualsevol moment de la pandèmia. I als Estats Units en conjunt passa el mateix.

Espanya també ha superat el nombre de morts diaris que va tenir Itàlia en el pitjor moment, tot i que la tendència actual sembla a la baixa.

En seu compte de Twitter, John Burn-Murdoch ofereix molts més gràfics i els comenta.
 

ARXIVAT A:
Coronavirus Estats Units
Anar al contingut