La reaparició del duc a Osona ajuda a reduir la plaga de conills que malmeten els conreus

Els pagesos d'Osona han trobat un aliat natural contra la plaga de conills. Es tracta del duc, un ocell rapinyaire que ha tornat a la comarca perquè ara hi troba molt d'aliment.

Aquest ocell, de nom científic "Bubo bubo", és el més gran de la família dels mussols i pot fer fins a 70 centímetres d'alçada. És un depredador natural de conills i rosegadors. 

Als anys 90 n'hi havia unes 42 parelles a la comarca, però l'ús de raticides per acabar amb les rates a les granges és, segons els naturalistes osonencs, la raó per la qual van acabar desapareixent del tot el 2014. 

Els ducs, que s'alimenten de mamífers amb pèl, capturen rates de granja, que proliferen en una comarca amb gran nombre d'explotacions. Al menjar-se-les, explica Carles Martorell i Gendre, del grup Naturalistes d'Osona, els ducs van acabar enverinats.

"Aquesta concentració de bioraticides es va concentrant en el cos del duc fins a crear una dosi letal o subletal que li afecta la capacitat de vol."

Quan es trenca l'equilibri en un ecosistema es creen desajustos com els que estan vivint molts pagesos amb els conills. La conscienciació dels agricultors per deixar de fer servir raticides nocius i optar pels que no afecten els depredadors serà la clau, segons els naturalistes, tant per afavorir la reproducció del duc com per fer disminuir la superpoblació de conills a la comarca.

Sis parelles de ducs

Ara, aquest grup naturalista ha comptat fins a 6 parelles de ducs que han fet niu a les cingleres d'Osona, a la zona de Sau i a la plana de Vic. Són ducs que han arribat del centre de fauna de Torreferrussa i han estat alliberats, però també n'hi han arribat de forma natural d'altres comarques. Exemplars joves que, segons Jordi Faus, del Grup de Naturalistes d'Osona, "arriben aquí, veuen que està buit, que hi ha lloc per a ells, que hi ha teca i fan l'intent d'instal·lar-s'hi".

"Quan troba un recurs alimentari en gran nombre, el duc s'especialitza a capturar aquest recurs alimentari, en aquest cas el conill", afegeix  Martorell. Però no tots els exemplars reintroduïts han prosperat.

"Les parelles que s'alimenten només de conills tiren endavant, tant els adults com els polls. En el cas de les parelles que van sempre a granges, tard o d'hora trobem un animal ferit, un animal mort o no tiren endavant els polls."

Els naturalistes com Jaume Baucells no només observen els nius i l'èxit de les famílies que tiren endavant les cries, sinó que, repassant les restes que deixen del que han menjat, poden comprovar com són d'efectius. 

"Es pot veure perfectament la dieta. Per exemple aquí tenim l'os d'una rata de claveguera i una resta de conill... i això és el que ens permet demostrar i quantificar la gran capacitat que tenen de regular espècies plaga com el conill o la rata."

En alguns dels nius, afegeix Martorell, hi han arribat a trobar restes de fins a vuit conills.

Efectius contra la plaga de conills, vulnerables als raticides

Els pagesos també ho han comprovat. Per Marc Crosas, agricultor de Tavèrnoles, fart de veure com els conills li malmeten els camps de cereals, veure sobrevolar un duc "és la mateixa alegria que si arribés a ploure algun dia", diu. Veu aquest rapinyaire com un aliat per controlar la plaga.

"Espero pel bé de tots que la plaga de conills no continuï. Són animals preciosos, però quan se'ns mengen el menjar cal fer-hi alguna cosa", reclama Crosas. "Ara veiem el duc com un granet de sorra que pot ajudar", diu.

Els pagesos poden trobar al mercat productes per matar les rates sense que afectin els seus depredadors. Els naturalistes esperen que es prohibeixin els raticides convencionals perquè no hi hagi opció al mercat. Asseguren que molts pagesos no els compren no tant pel preu sinó pel desconeixement.

De fet, les directives europees ja van en aquesta direcció, i en un futur no gaire llunyà s'obligarà a canviar productes raticides amb anticoagulants per altres d'alternatius que no afectin espècies carnívores que s'alimenten de rates i ratolins.

Una família de ducs menja 1.500 conills a l'any

A més, d'aquesta manera, esperen que els ducs optin del tot per la dieta del conill. En època de cria, diu Carles Martorell, una parella de ducs amb dos o tres polls poden arribar a menjar 240 conills.

Això vol dir que una família de ducs pot menjar uns 1.500 conills en un any. "Imagina el gran control que es podria fer de la plaga del conill si tinguéssim la població de ducs que hi havia als anys 90", es lamenta.