La realitat de les faveles que el Covid-19 no ha trobat al seu pas per Europa i l'Àsia
La realitat de les faveles que el Covid-19 no ha trobat al seu pas per Europa i l'Àsia
ANÀLISI

La realitat de les faveles que el Covid-19 no ha trobat al seu pas per Europa i l'Àsia

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto43

Corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a l'Amèrica Llatina

@joanbiosca
Actualitzat
TEMA:
Coronavirus

Feia una bona estona que caminàvem pels carrers sinuosos de la Villa 31, en plena pandèmia pel Covid-19 i se suposava que tothom havia d'estar confinat a casa. Res feia indicar en aquesta barriada de Buenos Aires que estava prohibit sortir al carrer per ordre del govern argentí. Tot al contrari: criatures amunt i avall i homes i dones fent la seva vida com un dia normal.

El confinament decretat feia ja dues setmanes pel govern argentí aquí no el compleix gairebé ningú. "Tota aquesta gent, no hauria de ser a casa seva?", pregunto a una patrulla de la policia que vigila una cantonada d'aquesta favela argentina. "La idea és quedar-se al barri, aquí", em contesta un dels agents.

La meva acompanyant, Carina Corvalán, coordinadora de l'ONG Fundación El Pobre de Asís, em fa que sí amb el cap:

"És impossible demanar aquí a la gent que es quedi a casa tal com viuen, amuntegats i en petits espais".

La Carina i el seu equip de voluntàries donen sopar cada dia a una cinquantena de famílies. En una petita cuina preparen el menjar que a les sis de la tarda les famílies passen a buscar amb una carmanyola.

Aquesta és la realitat de la Villa 31, però també de les faveles de Sao Paulo i de Rio de Janeiro, i també d'altres capitals llatinoamericanes. Una realitat "nova" pel Covid-19 que no ha trobat pel seu pas per l'Àsia i Europa.

Un carrer de Villa 31, Buenos Aires
A la Villa 31 de Buenos Aires hi viuen prop de 65.000 persones (Joan Biosca)

Per als qui tenim la sort de viure en una casa o un pis digne, en un barri, ciutat o poble amb els serveis bàsics garantits, trepitjar i recórrer una favela, impressiona molt. Et preguntes moltes coses, sobre l'ésser humà, sobre el capitalisme, sobre la desigualtat entre classes socials, sobre la injustícia... moltes coses passen pel cap quan veus com més de 65.000 persones, en el cas de la Villa 31, no tenen manera de protegir-se del Covid-19. I més quan tanta canalla vulnerable segueix jugant com si res. Només al Brasil, 11 milions de persones viuen en barris marginals.

Agafo el mòbil per fer unes fotografies dels carrers de la Villa 31 i aprofito per fer una recerca sobre les darreres notícies de l'arribada del coronavirus a l'Amèrica Llatina. L'Organització Panamericana de la Salut (OPS)alerta del "tsunami" que s'acosta a la regió pel Covid-19 i els contagis que hi haurà. I el pitjor de tot, la feblesa dels sistemes públics llatinoamericans no fan preveure res de bo. L'onada encara no ha arribat aquí, però falta poc.

Un metge visita pacients a la fabel·la Paraisópolis de Sao Paulo
Un metge visita pacients a la favela Paraisópolis de Sao Paulo (Reuters/Amanda Perobelli)

 

El negacionisme de Jair Bolsonaro

La gran majoria de països llatinoamericans han decretat el confinament dels seus habitants. Alguns ho suggereixen, mentre que d'altres creuen que l'economia no es pot aturar i que cal rebre el Covid-19 amb certa normalitat. Només és una "gripezinha" ha arribat a dir en aquests darrers dies el president del Brasil, Jair Bolsonaro.

L'excapità de l'exèrcit anima els brasilers a fer com si res, a abraçar-se i tocar-se normalment. Ho fa a les xarxes socials, on penja vídeos fent-se selfies amb els seus seguidors, pregant tots junts.

 

 

Algunes d'aquestes piulades i posts han estat bloquejats pels administradors d'algunes xarxes socials per incomplir les recomanacions del Ministeri de Salut del seu propi país.

El Brasil és, en part, com Espanya, on els estats tenen autonomia i competències pròpies. I ben al contrari del que pensa i fa el cap d'estat brasiler, els governadors de Sao Paulo i Rio de Janeiro, per exemple, han ordenat el tancament de botigues i comerços, i han recomanat emfàticament als carioques i paulistes a quedar-se a casa confinats.

 

El gradualisme de Mèxic

El govern mexicà, com el del Brasil, inicialment també va començar a encarar la pandèmia del Covid-19 amb un cert negacionisme. El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, ha protagonitzat en aquestes darreres setmanes diversos moments que, a les xarxes socials, han estat virals.

Un, quan abans de començar una roda de premsa, va rebutjar rentar-se les mans amb gel hidroalcohòlic. L'altre, quan també en una conferència de premsa va confessar que estava protegit per les estampetes que sempre porta al damunt.

I potser el moment més polèmic, quan va dir que les famílies havien de sortir a dinar i sopar fora per enfortir l'economia social. "Ja arribarà el moment en què el vostre president us dirà quan cal guardar-nos", va arribar a afirmar López Obrador.

 

 

 

El cert és que, després d'aquest negacionisme, Mèxic sí que ha optat per una estratègia més combativa, però gradual, per encarar el Covid-19. A Ciutat de Mèxic, per exemple, fins a finals de març encara es veien molts comerços oberts.

Les autoritats mexicanes no van ordenar confinaments ni tancaments massius inicialment, tot el contrari, però des del 31 de març ja està en vigor l'emergència sanitària per causa de força major, i queden fins al 30 d'abril suspeses les activitats no essencials per mitigar la dispersió i contagi de la malaltia.


A l'Argentina, primer la salut

El país que més contundentment ha reaccionat contra el Covid-19 ha estat l'Argentina. Ràpidament va tancar les fronteres per terra, mar i aire en detectar-se els primers contagis. I, sense dubtar-ho, el president del país, Alberto Fernández, va decretar el confinament total dels argentins, que es preveu que s'allargui fins més enllà de mitjans d'abril.

Aplicant un model similar al de l'Estat espanyol, només poden operar els serveis essencials. El gran problema de l'Argentina, com de molts països llatinoamericans, per no dir la majoria, és poder sostenir econòmicament una quarantena total. L'economia informal és la que permet a milions d'argentins viure al dia a dia, i sense ingressos ni menjar per portar a casa, les famílies més pobres, que a l'Argentina representen un 40% de la població, depenen dels ajuts estatals.

El debat a l'Argentina, com a Mèxic i el Brasil, és ja quan aixecar el confinament perquè la fam no faci més mal que el coronavirus.

 
ARXIVAT A:
Coronavirus Reflexions des del confinament
Anar al contingut