La quiniela compleix 60 anys
Combina la passió pel futbol amb les apostes, i, en aquest fet, molts hi troben l'explicació que la quiniela hagi arribat als seixanta anys d'existència. Des del 1978 a Catalunya se'n diu travessa, però no els canvis de nom han afectat la rutina de moltes persones que, individualment o en grup, omplen cada setmana ics, uns i dosos.
Barreja perfecta de dues aficions, el futbol i les apostes, la quiniela va néixer ara fa just 60 anys. En la primera, que valia 2 pessetes, només va caldre encertar set partits i hi va haver dos guanyadors, que es van endur 9.603 pessetes cadascun. Però aviat es van instaurar els històrics catorzes, i els premis van anar creixent, fins als 9 milions d'euros que va guanyar una penya de Reus la temporada passada.
Pel camí, moltes anècdotes, com ara una quiniela amb 12 encerts del general Franco l'any 1967, que li van fer guanyar 2.800 pessetes, o l'única sense uns, 14 variants, l'any 92, que, és clar, ningú no va encertar.
Sis dècades d'història que caben en una maleta. El terrassenc Ramon Escrigas, de 78 anys, en fa gairebé 60 que hi guarda totes i cadascuna de les butlletes que ha jugat. No sap ben bé per què va començar a guardar els resguards, però el cas és que els té tots. Aquests dies els exposa a la Biennal de Col·leccionisme de Terrassa. Recorda, per exemple, els temps en què duien vistosos anuncis de patrocinadors. Diu que mai ha fet comptes del que s'ha gastat i reconeix que no perd l'esperança de fer-ne una de catorze.
Pel camí, moltes anècdotes, com ara una quiniela amb 12 encerts del general Franco l'any 1967, que li van fer guanyar 2.800 pessetes, o l'única sense uns, 14 variants, l'any 92, que, és clar, ningú no va encertar.
Sis dècades d'història que caben en una maleta. El terrassenc Ramon Escrigas, de 78 anys, en fa gairebé 60 que hi guarda totes i cadascuna de les butlletes que ha jugat. No sap ben bé per què va començar a guardar els resguards, però el cas és que els té tots. Aquests dies els exposa a la Biennal de Col·leccionisme de Terrassa. Recorda, per exemple, els temps en què duien vistosos anuncis de patrocinadors. Diu que mai ha fet comptes del que s'ha gastat i reconeix que no perd l'esperança de fer-ne una de catorze.
