Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La qualitat de la carn de macrogranja: xoc Sánchez-Garzón entre denúncies de "fake news"

Pedro Sánchez defensa l'excel·lència de la ramaderia i torna a desautoritzar el ministre de Consum per criticar la ramaderia intensiva, mentre l'oposició demana que el destitueixi

Irene Vaqué ReigActualitzat
TEMA:
Ramaderia

Les paraules del ministre de Consum, Alberto Garzón, posant en dubte la qualitat de la carn que prové de les macrogranges espanyoles han desembocat en un xoc al si del govern de coalició.

Garzón va afirmar, en declaracions al diari "The Guardian", que les grans explotacions no són sostenibles. "Contaminen el sòl, l'aigua i exporten aquesta carn de mala qualitat provinent d'aquests animals maltractats", va manifestar.

Fa dies que es va publicar la notícia, per Sant Esteve, però la controvèrsia s'ha anat inflant, coincidint amb la campanya per les eleccions a Castella i Lleó, el 13 de febrer.


Sánchez desautoritza Garzón

Com ja va passar amb el "chuletón" que Pedro Sánchez va defensar dient que era "imbatible" davant la campanya del ministeri per reduir el consum de carn vermella, el president espanyol ha acabat desautoritzant el ministre.

En una entrevista a la Cadena  SER, Sánchez ha defensat que la carn provinent d'Espanya és excel·lent:

"Lamento moltíssim tota aquesta polèmica. La lamento moltíssim perquè estem parlant d'un sector, el carni, que a Espanya produeix una carn d'extraordinària qualitat."

El president espanyol ha argumentat que les crítiques "no es corresponen ni amb la realitat del sector ni tampoc amb la realitat del dia a dia que fa el govern d'Espanya".

Preguntat sobre si les declaracions van ser a títol personal del ministre --com va al·legar la ministra portaveu, Isabel Rodríguez-- o en nom del govern, Sánchez ha contestat que "més enllà de les declaracions, el govern s'expressa al BOE, a les polítiques que posa en marxa i amb els acords amb el sector ramader".

No ha desvelat si ha parlat directament amb Garzón ni s'ha pronunciat sobre si s'ha plantejat destituir-lo, com li exigeix l'oposició.

Una truja amb els garrins en una granja
Una truja amb els garrins en una granja (Pexels)


L'oposició demana cessar Garzón

El PP, l'extrema dreta de Vox i Ciutadans s'han aferrat a les manifestacions de Garzón per obtenir munició electoral. Tant els populars com la formació d'Inés Arrimadas han reclamat la destitució del ministre d'Unides Podem.

"Sánchez fa tres anys que demonitza i menysprea el sector primari, del qual depèn gairebé el 12% del PIB nacional, i consent que el ministre ataqui aquest sector per mera ideologia i desconeixement", ha etzibat el vicesecretari de Política Territorial del PP, Antonio González Terol.

Pels populars, si Pedro Sánchez no ha cessat Garzón és perquè no té autoritat ni "control" al Consell de Ministres. "No s'atreveix a plantar cara a Yolanda Díaz", ha afirmat Terol.

El PP impulsarà mocions a tots els ajuntaments, diputacions i parlaments autonòmics per reprovar el ministre. I fins i tot demanaran al comissari d'Agricultura de la UE que es pronunciï sobre les afirmacions de Garzón.

Unides Podem demana "lleialtat" i retreu l'ús de "fake news"

Veient que es repeteix la història, els socis del PSOE a La Moncloa han demanat als socialistes que mesurin les paraules. "Demanaria que cuidem la coalició i que siguem curosos amb les nostres paraules", ha reclamat la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz.

La ministra de Treball ha argumentat que Garzón "ha corroborat el que el govern defensa als seus documents", que és defensar "la ramaderia extensiva i sostenible". I ha afegit que això obliga "tot el govern en conjunt".

El mateix Alberto Garzón va publicar a Twitter el fragment sencer d'on va sortir la notícia, per denunciar que el que ell havia qüestionat era la ramaderia intensiva i l'impacte ecològic que té la producció de carn de "pitjor qualitat":


El coportaveu estatal de Podem, Pablo Fernández, ha retret al PSOE que doni credibilitat a les "mentides" de la dreta per "atacar" Garzón i ho ha contraposat a la "lleialtat extraordinària" que, diuen, han mostrat ells davant altres embats contra el govern.

Fernández ha advertit el PSOE del risc de propagar "fake news de la dreta i l'extrema dreta":

"Quan algú utilitza el discurs de qui menteix, afavoreix el mentider."

En la mateixa línia ha parlat el president del grup parlamentari d'UP al Congrés, Jaume Asens, que ha indicat que Sánchez "està més preocupat per perdre vots a Castella i Lleó que per defensar els ramaders davant les macrogranges".

I també n'ha parlat l'exvicepresident espanyol Pablo Iglesias, pel qual és "enormement greu" l'actitud de Sánchez d'haver "donat per certa una notícia que és falsa". "Que això ho utilitzi la dreta és greu. Però que el president del govern reconegui que el pes de les troles, el pes d'una mentida, el fa, a ell, haver d'admetre una mentida, això és enormement greu", ha afirmat.


Quantes macrogranges hi ha Espanya

Negant l'evidència, la portaveu d'Agricultura del PP al Congrés, Milagros Marcos, ha afirmat directament que les macrogranges no existeixen a Espanya.

Des del col·lectiu Maldita.es, han calculat que n'hi ha més de 3.200 de porcs i 550 d'aus. Són les que superen una determinada mida i estan recollides al Registre Estatal d'Emissions i Fonts Contaminants. És un registre que serveix per controlar-ne l'efecte en el medi ambient i que no té en compte les granges de bestiar boví.

A Espanya hi ha més de 3.200 grans granges de porcs i 550 d'aus
A Espanya hi ha més de 3.200 grans granges de porcs i 550 d'aus(Pexels)

A l'organització Interporc destaquen que hi ha més de 80.000 granges i 2.600 indústries a Espanya i remarquen el pes que tenen en l'economia de l'anomenada "Espanya buidada": el 43% de les granges i el 45% de les indústries se situen en municipis de menys de 5.000 habitants.

L'impacte ecològic del sector fa anys que genera titular. Per exemple, pels aqüífers contaminats per purins. A Osona i el Lluçanès, el Grup de Defensa del Ter va denunciar l'any passat que la meitat de les fonts estaven contaminades. Els ecologistes posen el focus en les explotacions amb milers de caps de bestiar.

I, si mirem les dades penjades al web del Ministeri d'Agricultura, comprovem que Aragó és la comunitat amb més bestiar porcí, amb més de 9 milions d'animals, seguida de Catalunya, amb 7,9 milions, i Castella i Lleó, escenari de la pròxima cita electoral, amb més de 4,4 milions.

En el cas del boví, segons les mateixes dades del maig de 2021, Castella i Lleó és la primera, amb 1,6 milions d'animals.

 

ARXIVAT A:
RamaderiaPedro SánchezUnides PodemPSOE
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut