A la gran barrera australiana hi viuen 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscs
A la gran barrera australiana hi viuen 400 tipus de corall, 1.500 espècies de peixos i 4.000 varietats de mol·luscs (Pexels)

La protecció de la Gran Barrera de Corall australiana, ajornada amb el vot d'Espanya

La decisió provoca un xoc entre ministeris del govern espanyol controlats pel PSOE i Unides Podem demana explicacions

Elisenda Rovira Olivé Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Austràlia guanya de moment el pols amb la Unesco sobre la Gran Barrera de Corall. L'escull no formarà part aquest any de la llista de Patrimoni Mundial en Perill que elabora aquest organisme internacional, després d'una votació en què Espanya també s'ha pronunciat en contra.

El Comitè de Patrimoni Mundial de la Unesco va prendre la decisió aquest divendres a la ciutat xinesa de Fuzhou. La delegació espanyola va votar-hi en contra al costat de països negacionistes del canvi climàtic com Hongria o amb interessos en el petroli com Bahrain o l'Aràbia Saudita.

Espanya ha optat per "donar més temps" al govern australià, que defensa un pla propi per protegir l'escull. Altres països, com Noruega, han cregut que les mesures "no es poden dilatar". D'aquí un any i mig, el desembre del 2022, es tornarà a votar si incloure la gran barrera a la llista.

Austràlia, que també té representació al Comitè, era favorable a no incloure de moment a la llista un dels seus majors símbols nacionals i ha fet una gran campanya diplomàtica per convèncer delegacions estrangeres.

L'escull és Patrimoni Nacional de la Unesco, però l'última paraula sobre la seva protecció la té el govern de Canberra. 

Els científics alerten que el corall ha patit des del 2015 tres grans episodis de decoloració. Al desembre, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura va atorgar-li la categoria de "crítica", la pitjor qualificació de conservació.


Austràlia fa lobby 

Organitzacions ecologistes han estat molt crítiques amb la votació espanyola i amb el paper d'Austràlia. 

"L'única raó" per la qual la Gran Barrera no s'ha inclòs a la llista és el "lobbisme crucial" que ha fet el govern de Canberra, segons Greenpeace Austràlia. El seu director, David Ritter, ha afirmat que la inacció del país sobre el canvi climàtic hauria de desconcertar el món. 

Des de WWF Espanya, José Luis García Vara ha denunciat l'"oportunitat perduda" de protegir l'escull: 

"És una oportunitat perduda per cridar l'atenció sobre l'estat de deteriorament dels últims anys de la gran barrera de corall, que en l'últim lustre ha patit tres episodis de decoloració greu."

El director general de Climate Analytics, Bill Hare, ha considerat "xocant" que "un país sofisticat com Espanya, un líder climàtic emergent, s'hagi deixat manipular per la campanya d'Austràlia".


Xoc a dins del govern espanyol

El sentit del vot d'Espanya ha provocat discrepàncies dins del govern, fins i tot entre dos ministeris controlats pel PSOE.

Exteriors, dirigit des de fa pocs dies per José Manuel Albares, es reafirma en el sentit del vot i manté que la decisió ja estava presa abans del canvi de titular de la cartera i que la van acordar amb Cultura.

En canvi, el Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic s'ha desmarcat públicament de la decisió. La titular de la cartera i vicepresidenta tercera, Teresa Ribera, es va reunir amb la ministra de Medi Ambient australiana, Sussan Ley, durant la gira per Europa d'aquesta última, però no van parlar del tema, segons publica Climática.

L'altre partit de la coalició de govern, Unides Podem, també critica el vot espanyol i ha demanat explicacions i una rectificació. El president de la Comissió de Transició Ecològica del Congrés, Juantxo López de Uralde, ha registrat una pregunta parlamentària sobre la qüestió.

També ha afirmat en un vídeo que no sap "què hi ha darrere d'aquesta negociació" amb el "govern negacionista d'Austràlia":

 

Des de Més País-Equo, Íñigo Errejón ha demanat al govern que expliqui la decisió. Demana quins criteris s'han seguit per decidir votar-hi en contra i amb quins interlocutors s'ha consultat. 

ARXIVAT A:
Medi ambient Patrimoni Crisi climàtica
Anar al contingut