La producció de cocaïna es dispara: des de la fulla de coca fins als carrers d'Europa
Els ports d'Anvers, a Bèlgica, i Rotterdam, als Països Baixos, són les noves rutes d'entrada de la droga a Europa, en substitució d'Espanya i Portugal
La producció mundial de cocaïna s'ha disparat a màxims històrics, segons alerta un informe de les Nacions Unides. L'any 2020 es van produir dues mil tones de cocaïna, més del doble que el 2014. I entre el 2020 i el 2021, els cultius de fulla de coca van augmentar un 35%. Aquest creixement, però, ha anat acompanyat de més confiscacions, cosa que ha limitat la disponibilitat de cocaïna per al consum.
Per explicar el creixement mundial de la producció de cocaïna, hem de començar pel principi: pels països que cultiven la matèria primera, la fulla de coca. Entre Bolívia, el Perú i Colòmbia, el 2021 es van comptabilitzar més de 300.000 hectàrees de plantacions "cocaleras". Això equival a la superfície de la regió metropolitana de Barcelona.
Els cultius es concentren en àrees rurals empobrides, i és una sortida rendible per a moltes famílies.
José del Carmen Abril és un "cocalero" de Colòmbia i ho té clar: "Cada cop que mor un pagès per sembrar coca, apareixen dos pagesos més."
De la fulla de coca, a la pasta blanca, i finalment, al clorhidrat de cocaïna. Aquest procés industrial es fa als laboratoris del narcotràfic, establerts majoritàriament a Colòmbia, Centreamèrica i Mèxic.
La transformació ha millorat en els últims anys, cosa que ha fet disparar la producció de cocaïna a nivells històrics. L'any 2020 es van produir més de 2.000 tones de cocaïna, el doble que sis anys abans.
Una altra raó del creixement, segons l'informe, és que cada cop hi ha més grups implicats en el narcotràfic, coincidint amb la desmobilització de les FARC i els grups paramilitars colombians.
Un cop s'ha obtingut el producte elaborat, la cocaïna es transporta als mercats on hi ha demanda per al consum: els Estats Units i Europa Occidental. Les rutes principals passen per Centreamèrica, i, cada cop més, per l'oest i el centre d'Àfrica.
L'informe de l'ONU també assenyala els ports d'Anvers, a Bèlgica, i el de Rotterdam, a Holanda, com les noves rutes d'entrada de la droga a Europa, en substitució d'Espanya i Portugal.
Entre Anvers i Rotterdam, es van confiscar més de 160 tones de cocaïna l'any 2021.
- ARXIVAT A:
- Drogues
