Un membre d'una ONG visita un nen amb càncer en un hospital de Doha
Un membre d'una ONG visita un nen amb càncer en un hospital de Doha (Save the Dream/Flickr/CC BY 2.0)

La probabilitat de sobreviure a un càncer infantil, entre un 15 i un 80%, segons el país

Cada any se'n diagnostiquen a tot el món 400.000 nous casos

Xavier DuranActualitzat

Cada any uns 400.000 infants i adolescents de fins a 19 anys són diagnosticats de càncer a tot el món. La seva supervivència depèn del país on visquin: és del 80% en els desenvolupats i d'entre el 15 i el 45% en els països en desenvolupament.

Són xifres de l'OMS, que l'organització ha divulgat a Twitter coincidint amb el Dia Internacional del Càncer Infantil.


El tipus més comú el formen les leucèmies, però també són freqüents tumors cerebrals, limfomes i tumors sòlids com el retinoblastoma –càncer de retina.

Sobre les raons que provoquen una diferència tan gran en la supervivència en països en desenvolupament, l'OMS apunta aquestes: retard en el diagnòstic o la incapacitat que aquest sigui prou acurat, falta d'accés a la teràpia adient, mort per toxicitat del tractament o una recaiguda que es podria evitar.


Sense causa coneguda

El diagnòstic precoç és molt importat, perquè a diferència del càncer en adults la majoria de casos infantils no tenen una causa coneguda.

N'hi ha molt pocs que es puguin relacionar amb les condicions ambientals o a l'estil de vida. Se sap que algunes infeccions cròniques, com la del VIH, el virus d'Epstein-Barr o la malària, són factors de risc.

Quant als factors genètics, un estudi d'investigadors dels Estats Units, encapçalats per Jinghui Zhang, de l'Hospital de Nens St. Jude, de Memphis, publicat el 2015 al New England Journal of Medicine, concloïa que només un 8,5% de tots els infants i adolescents amb càncer tenien aquesta predisposició. I afegien que la història familiar no permetia predir aquesta predisposició en la majoria de pacients.

Per això, la prevenció va dirigida, sobretot, a evitar càncers en l'edat adulta. Això implica educar perquè evitin factors de risc –alcohol, tabac, obesitat– i vacunar contra l'hepatitis B per prevenir el càncer de fetge i contra el virus del papil·loma humà per evitar el càncer de coll d'úter.


Qualitat de vida

Per tant, destaca l'OMS, ja que la prevenció és difícil cal posar el focus en diagnòstic precoç i tractaments efectius.

A diversos països en desenvolupament l'organització World Child Cancer treballa per millorar aquest diagnòstic i l'accés a tractaments efectius. També dona suport a les famílies dels nens afectats.

Precisament un altre element destacat és la necessitat que, a més del tractament, es tingui cura especial amb el creixement físic i cognitiu dels nens i el seu accés a una nutrició adequada en una etapa tan delicada de la vida.

Finalment, també cal atenció per millorar tant com sigui possible la qualitat de vida d'aquests infants i de les seves famílies.

Tala Al-Mabhouh, una nena palestina d'onze anys, ensenya un part dels cabells perduts per la quimioteràpia (Reuters/Ibraheem Abu Mustafa)


Recursos per a la recerca

L'Hospital Sant Joan de Déu és referent a l'estat espanyol en l'atenció del càncer infantil. És el centre que més casos atén: uns 270 de nous cada any, dels quals un 30% provenen de l'estranger.

A banda d'això, també té un laboratori de recerca infantil on treballen 45 investigadors. Els seus esforços se centren a avançar en el diagnòstic, amb tecnologia que permet una anàlisi molecular precisa de cada tumor per poder identificar els subtipus de càncer. També permet avançar cap a tractaments nous i millors.

Entre altres avenços, Sant Joan de Déu va desenvolupar, juntament amb la companyia biotecnològica VCN Biosciences, un tractament pioner al món contra el retinoblastoma per salvar la vista als qui el pateixen.

Un percentatge molt important dels diners que es destinen a investigar el càncer infantil provenen de donacions de la societat civil, perquè aquests projectes de recerca reben menys subvencions públiques.

Però com que molts d'aquests diners provenen d'activitats organitzades per famílies i entitats i amb la pandèmia moltes s'han hagut de suspendre, la recaptació se n'ha ressentit molt.

En el cas de Sant Joan de Déu, el 2020 va recaptar 1.458.000 euros, que és un 44% del recollit el 2019 (2.563.000 euros).

Tot i això, l'Hospital podrà mantenir l'activitat de recerca prevista per a aquest any gràcies als fons de reserva i a l'obtenció de tres beques de la Marató de TV3.

La principal preocupació, assenyalen, és que la situació de pandèmia i les restriccions es perllonguin molts mesos i posin en perill la recerca del 2022. Per això, fan una crida a les donacions a l'SJD Pediatric Cancer Center Barcelona.

Per la seva banda, la Fundació Josep Carreras contra la leucèmia ha llançat una iniciativa per donar veu a aquest càncer, que és el més freqüent, i, específicament, a la leucèmia que afecta els nadons.

La iniciativa es diu "Els bebès també tenen leucèmia" i preveu dues iniciatives. Una és un documental del mateix títol, on exposa les vivències, les pors i les emocions que envolten unes mares i els seus petits que han de fer front a un diagnòstic de leucèmia.

L'altra és un conte infantil il·lustrat, "El bebè forçut", que explica la història del petit Gabriel, un nen d'un any que té leucèmia, i la seva mare, l'Almira.

Els fons que s'obtinguin de la venda del conte aniran destinats a tres projectes de recerca sobre leucèmies infantils liderats per investigadors de l'Institut de Recerca de la Fundació.

En concret, serviran per finançar projectes dirigits a les leucèmies dels menors de quatre anys: alguns subtipus de leucèmies molt poc freqüents, buscar dianes terapèutiques per atacar la leucèmia limfoblàstica aguda infantil, la més comuna en els nens, i, finalment, investigar la leucèmia mielomonocítica juvenil, un tipus de càncer de la sang rar que es diagnostica a entre cinc i deu nens cada any a Espanya.


Un accelerador de protons públic

Quant a tractaments innovadors, divendres es va signar un acord per disposar a Catalunya d'un accelerador de protons públic per al tractament d'oncologia pediàtrica, majoritàriament, i en alguns casos per a tumors en adults.

El projecte, a quatre anys vista, implica el departament de Salut i diversos centres: Institut Català d'Oncologia (ICO), Hospital Universitari Vall d'Hebron, Hospital de Sant Joan de Déu de Barcelona, Hospital Clínic i Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Accelerador de protons MEVION S250 en un hospital de Saint Louis
Accelerador de protons MEVION S250 en un hospital de Saint Louis (Romina Cialdella/Wikimedia Commons/CC-BY-SA-4.0)


El primer any se'n podran beneficiar uns 200 pacients, que seran més de 250 quan estigui en ple rendiment.

A diferència de la radioteràpia convencional, que utilitza raigs X, la teràpia amb protons emet feixos d'aquestes partícules subatòmiques. Estan dirigits de forma molt més directa a les cèl·lules tumorals i eviten els danys en els teixits veïns, reduint el risc d'efectes secundaris.

Però aquets tractament també és molt més car i d'aquí la importància de la iniciativa, que permetrà tenir un accelerador públic.

És probable que s'instal·li al Parc Sanitari Pere Vigili, on hi ha els 1.500 metres quadrats de superfície mínima que requereix aquest aparell.

ARXIVAT A:
CàncerRecerca científica
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut