La primera victòria a Barcelona, la cirereta al pastís del triomf electoral d'ERC
Eufòria a la seu d'ERC

La primera victòria a Barcelona, la cirereta al pastís del triomf electoral d'ERC

A un mes de les municipals, ERC i el PSC es reparteixen al 50% els districtes de la ciutat, i releguen els comuns d'Ada Colau fins a la tercera posició

Actualitzat

Per primera vegada en la història democràtica recent, un partit independentista ha guanyat les eleccions generals a Catalunya. Esquerra Republicana ha tenyit de groc el mapa català i ha aconseguit 15 escons després de superar el milió de vots.

El triomf dels republicans és incontestable: s'han imposat a gairebé 750 dels 947 municipis catalans; han guanyat a les demarcacions de Girona, Lleida i Tarragona, i, per primera vegada, han guanyat a la ciutat de Barcelona.

 

 

Barcelona, capital republicana


Una de les claus de la victòria d'ERC a Catalunya ha estat la victòria a Barcelona. La capital catalana ha donat per primera vegada el triomf als republicans des del restabliment de la democràcia. I tot això, a menys d'un mes per celebrar les eleccions municipals.

El triomf d'ERC s'ha decidit gairebé per la "foto-finish", amb només 2.000 vots més que el PSC. Els socialistes s'han refet de la davallada del 2016 a Barcelona, i de la quarta posició han passat a ser la segona força a la ciutat.

El frec a frec entre ERC i el PSC al cap i casal s'ha traduït també en el repartiment dels districtes, cinc per a cada força, que dibuixa una ciutat partida per la meitat. ERC ha guanyat a les Corts, a Sarrià-Sant Gervasi, l'Eixample, Gràcia i Sants-Montjuïc. Els socialistes han pintat de vermell els altres cinc: Horta-Guinardó, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí i Ciutat Vella.

 

Els grans perjudicats són els comuns. L'any 2016 van guanyar a gairebé tots els districtes, però en aquestes eleccions la formació de l'alcaldessa, Ada Colau, s'ha hagut de conformar a ser la tercera força a la capital.

Molt pitjor ha estat l'escrutini per als populars. Han perdut a Barcelona més de la meitat de vots del 2016, i també l'hegemonia aconseguida fa 3 anys al districte de les Corts, que passa a mans republicanes.

 

 

 

El PSC recupera el "cinturó roig" barceloní


Més enllà del "sorpasso" d'ERC a Catalunya, els socialistes s'han refet de la patacada de les generals del 2016 i han recuperat força a l'àrea metropolitana amb victòries a l'Hospitalet, Badalona, Santa Coloma, Cornellà, Granollers, Sabadell o Terrassa. El PSC guanya a la demarcació de Barcelona amb un escó més que ERC.

L'ascens d'ERC i la recuperació del PSC contrasta amb la caiguda d'En Comú Podem, que de primera força l'any 2016, ara són a la tercera posició, passant de 12 a 7 escons. Els socis catalans de Podem també perden l'hegemonia a ciutats com ara Barcelona o Badalona, que havien pintat de lila a les últimes generals.

Junts per Catalunya ha aguantat el tipus. Tot i perdre vots i representació, ha tingut una davallada inferior a la que li auguraven les enquestes i ha conservat 7 dels 8 escons. Ha guanyat en un centenar llarg de municipis, però per primer cop no ha aconseguit ser la primera força en cap capital de comarca.

Ciutadans manté els cinc escons aconseguits el 2016 i pinta de taronja dos municipis on s'ha convertit en la primera força electoral: Arres, a la Vall d'Aran i Vilamalla, a l'Alt Empordà.

La patacada de la jornada electoral a Catalunya se l'ha endut el PP. La candidata designada a dit des del carrer Gènova de Madrid ha recollit els pitjors resultats dels populars a Catalunya. Només conserven un escó per Barcelona dels sis que tenien a tot el país. Suficient, però, perquè Cayetana Álvarez de Toledo sigui diputada.

I Vox també ha aconseguit representació a Catalunya. És un sol escó, per la demarcació de Barcelona, però la formació d'extrema dreta de Santiago Abascal ha aconseguit el suport de més de 148.000 catalans, el 3,6% dels electors.

 

A Lleida, un terç dels vots cap a ERC

Amb el 33,5% dels vots, Esquerra Republicana aconsegueix el segon diputat per Lleida. Junts per Catalunya manté l'obtingut el 2016 per Convergència i el PSC recupera el que fa tres anys li va prendre el Partit Popular, que es queda sense representació, igual que En Comú Podem.

Esquerra s'imposa en 182 dels 231 municipis de la demarcació. A Lleida capital, superen per quatre mil vots els socialistes, segona força a la capital i tercera al conjunt de la demarcació.

Alegria també a Junts per Catalunya, que es manté com a segona força a la demarcació. Guanya més de 5 mil vots, manté la senadora i l'escó per a l'exconseller empresonat, Jordi Turull.

Ciutadans no obté representació a Lleida, però creix en vots. Se situa com a quarta força davant d'En Comú Podem, que perd l'acta aconseguida fa tres anys i mig.

Decepció també al Partit Popular. L'exalcade socialista de Gimenells, Dante Pérez, ara a les files populars, no ha pogut conservar l'escó aconseguit l'any 2016. Lleida és la demarcació que menys ha votat Vox. Només ha recollit el 2,6% dels sufragis.

 

Tarragona dobla l'aposta per ERC

Per primera vegada des del 1977, Esquerra Republicana ha guanyat en unes eleccions generals en aquesta demarcació. Ha aconseguit 2 escons, el doble dels que tenia, i s'ha imposat al Partit dels Socialistes i a En Comú Podem, tots dos amb un escó.

Junts per Catalunya esquiva els mals resultats que li pronosticaven els sondejos i manté un escó per la demarcació, que serà per a l'exconseller empresonat Josep Rull. Ciutadans també manté l'escó, i el PP es queda sense representació a la demarcació de Tarragona per primera vegada.

En Comú Podem és l'altre gran perjudicat, que tot i mantenir l'escó passa de ser la força més votada l'any 2016 a ser la cinquena. I com el PP, Vox no aconsegueix representació per Tarragona, tot i superar els 20.000 vots.

A la capital, el PSC s'endú la victòria amb certa comoditat, superant ERC per més de 2.000 vots. Ciutadans passa a ser la tercera força a la ciutat per davant d'En Comú Podem i Junts per Catalunya.

 

A Girona, ERC aconsegueix la meitat del botí

També a Girona, el resultat ha estat històric per a Esquerra, que per primer cop ha aconseguit tres dels sis diputats que hi havia en joc. En segon i tercer lloc, Junts per Catalunya i PSC, que han mantingut els mateixos escons del 2016. I decepció a En Comú Podem, que s'ha quedat sense representant al Congrés.


Els republicans, liderats per Montse Bassa, germana de l'exconsellera empresonada Dolors Bassa, han estat els més votats en 175 dels 221 municipis que hi ha a Girona.

Junts per Catalunya, la segona força gironina, ha aconseguit imposar-se en quaranta localitats. Aquesta formació també apostava per un cap de llista pròxim als presos i exiliats amb la candidatura de Jaume Alonso-Cuevillas, advocat de Carles Puigdemont.


El PSC ha estat la primera força en només cinc municipis gironins, però ho ha fet, sobretot, en poblacions grans, com Blanes, Lloret o Salt.

 

ARXIVAT A:
Eleccions municipals 26MEleccions 28A
Anar al contingut