La primera dona de dur a judici el cas de nadons robats troba la seva família biològica

Inés Madrigal, la primera dona que va portar a judici l'afer dels nadons robats, ha anunciat que ha trobat la seva família biològica. Madrigal ho ha aconseguit gràcies a un banc d'ADN nord-americà que la va posar en contacte amb el seu cosí segon. Aquest la va informar que una tia i tres germans biològics també l'estaven buscant.

Decisió "voluntària" o per "mandat social"

El cas, per tant, ha fet un tomb en relació al judici de fa nou mesos. La Fiscalia de Madrid afirma que la tia i els germans biològics li van manifestar al març que Madrigal va ser lliurada en adopció "de forma voluntària".

El Tribunal Suprem haurà d'estudiar ara aquesta nova situació a l'hora de pronunciar-se sobre els recursos presentats.​ Des del ministeri públic es nega ara que es tracti d'un "nadó robat".

Inés Madrigal posa en dubte el fet que la seva mare biològica prengués una decisió "voluntària", ja que la pressió social i familiar les "obligava" a fer-ho, cosa que ha qualificat de "mandat social".

"La meva mare es va quedar embarassada de mi sense estar casada i no va poder-se'm quedar. Era un mandat de gènere. Obligada per l'entorn familiar i social, donar els nens en adopció es va convertir en això: un mandat social.

Hi ha dones a les quals els van robar els nadons acabats de néixer. Dones soles i abandonades, obligades a donar els seus nadons per una societat intolerant i masclista que ignorava els seus drets pel sol fet de no estar casades. I dones a les quals les seves pròpies famílies van obligar a desfer-se dels seus fills."

Aquest dijous, Madrigal ha explicat que, "pel que he pogut esbrinar, la meva mare sí que sabia abans de donar a llum que, després del part, m'apartarien del seu costat".


Inés Madrigal: "He trobat la meva família de veritat"

Madrigal, que va ser robada pel doctor Eduardo Vela quan va néixer, ha qualificat de "triomf" haver trobat la "seva família de veritat" fa poc, si bé la notícia és agredolça perquè la seva mare biològica va morir el 2013, als 73 anys.

"Per primera vegada tinc el puzle de la meva vida complet" ha dit la dona, que ja ha traslladat la informació a la Fiscalia Provincial de Madrid.

Eduardo Vela durant el judici


Eduardo Vela va ser absolt l'octubre del 2018, tot i ser considerat culpable, perquè els delictes de detenció il·legal, suposició de part i falsedat en document oficial havien prescrit. La sentència es va recórrer davant del Suprem, que encara no ha pres cap resolució sobre l'afer.

Els fets jutjats feien referència al robatori de nadons a la clínica madrilenya de San Ramon a finals dels anys seixanta.

Durant el judici, que va acabar a principis de setembre, la Fiscalia va mantenir la petició d'onze anys de presó per a Vela. La fiscal va considerar que va sostreure Madrigal a la seva mare biològica i la va lliurar a una dona estèril a qui va fer simular un embaràs posant-se coixins a la panxa.

Madrigal va començar a sospitar el 2010 que podia haver estat sostreta dels seus pares biològics quan era un nadó. Amb 18 anys, els seus pares li van confessar que era adoptada i va ser després que li van explicar la veritat.

Ara, però, amb l'aparició de la tia i dels germans biològics, el Suprem haurà de resoldre si el lliurament del nadó va ser voluntari o es considera un robatori.

Inés Madrigal i la seva mare