La prima de risc d'Espanya arriba al seu màxim històric per la por del contagi irlandès
La prima de risc per invertir en bons espanyols ha arribat al seu màxim històric aquest dimarts a la tarda en situar-se en 234,7 punts bàsics. Aquest increment es deu al fet que la rendibilitat del deute espanyol amb venciment d'aquí a deu anys ha pujat fins al 4,88%, al mateix temps que la dels bons alemanys ha baixat fins al 2,55% i es mantenen com els més segurs d'Europa. Els experts indiquen que els inversors estan penalitzant Espanya per no haver dut a terme la reforma de les pensions i per no demostrar amb prou contundència que està aplicant les mesures econòmiques anunciades.
La tranquil·litat no acaba d'arribar als mercats financers. La inestabilitat després de la crisi grega i el rescat a Irlanda comença a afectar Espanya i Portugal. Aquest dimarts era dia de subhasta de lletres del Tresor i Espanya ja ha pagat molt més car el seu deute: un 90% més que en l'última subhasta.
El Tresor ha adjudicat 3.256 milions d'euros en lletres a tres i sis mesos i ha apujat gairebé un punt l'interès de totes dues, fins a l'1,870% en les lletres a tres mesos i al 2,260% en les lletres a sis mesos. En l'anterior subhasta, el 26 d'octubre, el Tresor va adjudicar 74 milions de deute menys, però ho va fer amb interessos molt més petits: el 0,974% per a les lletres a tres mesos i l'1,298% per a les de sis mesos.
La subhasta d'aquest dimarts era l'última del mes de novembre, un mes en què s'ha adjudicat un total de 15.270 milions d'euros en bons, lletres i obligacions, i l'Estat s'ha vist forçat a augmentar-ne l'interès en tots els casos.
Càstig per la manca de contundència amb les reformes
Els mercats no s'acaben de refiar que la situació de l'economia espanyola sigui tan diferent de la irlandesa o la portuguesa com asseguren les autoritats espanyoles. El fet de ser l'Estat de la UE amb l'atur més alt o l'elevat dèficit públic afavoreixen aquesta desconfiança. Diversos experts econòmics coincideixen que en cal buscar la causa en el fet que el govern espanyol no ha mostrat amb prou contundència que estigui aplicant les mesures econòmiques anunciades en el pla d'austeritat.
El director general d'Atlas Capital, Guillermo Aranda, creu que els mercats "estan posant el focus sobre Espanya" i li exigeixen que demostri que es pren la situació seriosament amb més reformes i més profundes. En la mateixa línia, Núria Álvarez, de Renta 4, opina que l'Estat ha de prendre mesures per solucionar els problemes de l'economia, que no són tan greus com els d'Irlanda, però són seriosos i nombrosos. Per la seva banda, l'analista de CM Capital Markets Jorge Lage afirma que "el que més pesa és la por que es pugui estendre el contagi a Portugal i Irlanda, que té més perill perquè és una economia més gran que les altres".
Les autoritats emeten missatges tranquil·litzadors
Les autoritats espanyoles intenten evitar el contagi irlandès amb declaracions tranquil·litzadores. El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha admès que la crisi irlandesa està passant factura a Espanya però ha remarcat que s'estan fent els passos correctes per tornar al creixement econòmic i s'ha mostrat convençut que s'acabarà reconeixent que el cas espanyol és diferent de l'irlandès.
Per la seva banda, el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, ha insistit que l'executiu prendrà mesures addicionals si l'economia evoluciona el 2011 pitjor del que es preveia i el dèficit públic supera el 6% del PIB l'any vinent. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha anat més enllà i ha garantit que el govern complirà l'objectiu de dèficit del 5,9% del PIB, gràcies a la política de reformes i austeritat de la despesa.
El Tresor ha adjudicat 3.256 milions d'euros en lletres a tres i sis mesos i ha apujat gairebé un punt l'interès de totes dues, fins a l'1,870% en les lletres a tres mesos i al 2,260% en les lletres a sis mesos. En l'anterior subhasta, el 26 d'octubre, el Tresor va adjudicar 74 milions de deute menys, però ho va fer amb interessos molt més petits: el 0,974% per a les lletres a tres mesos i l'1,298% per a les de sis mesos.
La subhasta d'aquest dimarts era l'última del mes de novembre, un mes en què s'ha adjudicat un total de 15.270 milions d'euros en bons, lletres i obligacions, i l'Estat s'ha vist forçat a augmentar-ne l'interès en tots els casos.
Càstig per la manca de contundència amb les reformes
Els mercats no s'acaben de refiar que la situació de l'economia espanyola sigui tan diferent de la irlandesa o la portuguesa com asseguren les autoritats espanyoles. El fet de ser l'Estat de la UE amb l'atur més alt o l'elevat dèficit públic afavoreixen aquesta desconfiança. Diversos experts econòmics coincideixen que en cal buscar la causa en el fet que el govern espanyol no ha mostrat amb prou contundència que estigui aplicant les mesures econòmiques anunciades en el pla d'austeritat.
El director general d'Atlas Capital, Guillermo Aranda, creu que els mercats "estan posant el focus sobre Espanya" i li exigeixen que demostri que es pren la situació seriosament amb més reformes i més profundes. En la mateixa línia, Núria Álvarez, de Renta 4, opina que l'Estat ha de prendre mesures per solucionar els problemes de l'economia, que no són tan greus com els d'Irlanda, però són seriosos i nombrosos. Per la seva banda, l'analista de CM Capital Markets Jorge Lage afirma que "el que més pesa és la por que es pugui estendre el contagi a Portugal i Irlanda, que té més perill perquè és una economia més gran que les altres".
Les autoritats emeten missatges tranquil·litzadors
Les autoritats espanyoles intenten evitar el contagi irlandès amb declaracions tranquil·litzadores. El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, ha admès que la crisi irlandesa està passant factura a Espanya però ha remarcat que s'estan fent els passos correctes per tornar al creixement econòmic i s'ha mostrat convençut que s'acabarà reconeixent que el cas espanyol és diferent de l'irlandès.
Per la seva banda, el secretari d'Estat d'Economia, José Manuel Campa, ha insistit que l'executiu prendrà mesures addicionals si l'economia evoluciona el 2011 pitjor del que es preveia i el dèficit públic supera el 6% del PIB l'any vinent. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha anat més enllà i ha garantit que el govern complirà l'objectiu de dèficit del 5,9% del PIB, gràcies a la política de reformes i austeritat de la despesa.
