La pressió es trasllada als CAP: gairebé dos milions més de visites a l'octubre
La lluita contra la pandèmia se centra, en aquesta segona onada, a l'atenció primària, que ha vist com ha de mantenir l'activitat i atendre també els pacients de Covid
La pressió es trasllada als CAP: gairebé dos milions més de visites a l'octubre

La pressió es trasllada als CAP: gairebé dos milions més de visites a l'octubre

La lluita contra la pandèmia se centra, en aquesta segona onada, a l'atenció primària, que ha vist com ha de mantenir l'activitat i atendre també els pacients de Covid

Carla Riverola Brutau Actualitzat
TEMA:
Coronavirus
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

En la primera onada, la lluita contra la Covid estava centrada sobretot als hospitals; però en aquesta segona onada, el gruix de coronavirus l'està assumint l'atenció primària, que ha hagut de mantenir la seva activitat habitual i, alhora, atendre els pacients Covid. El mes d'octubre és un exemple ben clar d'aquest sobreesforç que han hagut de fer els CAPs.

En només un mes van atendre 6.654.360 visites, de les quals més d'1.900.000 per casos de Covid i la resta, 4.750.000, per altres patologies. L'octubre de l'any passat van rebre prop de 4.900.000 visites. És a dir, que aquest mes d'octubre s'han atès gairebé dos milions més de visites (un 36 % més) que el mateix mes de l'any passat, perquè l'activitat habitual es va mantenir en un 97% i, alhora, se li va haver de sumar l'atenció de la Covid.

Són les dades que per primer cop ha facilitat el Departament de Salut i que demostren que l'atenció primària ha estat al límit. Si es mira la xifra anual, l'increment d'activitat és d'un 6%, gairebé tot com a resultat de la Covid.


La pandèmia ha canviat els CAP

Un CAP avui s'assembla poc a un CAP prepandèmia. Al CAP Osona, a Vic, s'han organitzat sales d'espera diferenciades, han reservat consultes per a la Covid i han incorporat nous perfils —com auxiliars clínics o més administratius— al personal que aquests mesos ha fet mans i mànigues per poder arribar a tot.

Berta Bonay Valls, directora de l'EAP Vic Nord i metgessa de família, explica que han viscut la pandèmia com "una cosa que anava per llarg, que no se solucionaria amb poc temps". Assegura que calia adaptar-se a la situació: "No ens podíem quedar encallats en la situació de només fer urgències i no fer la resta d'assistència que implica la nostra feina".

La incorporació de més personal -—a tot Catalunya han estat més de 3.200 persones— ha donat una mica d'oxigen a l'equip d'atenció primària del CAP Osona i ha permès al personal mèdic i d'infermeria deixar de banda les tasques més administratives. Mònica Arjona Soler, infermera i adjunta a la direcció de l'EAP Vic Nord celebra que s'hagi pogut recuperar el servei de primària:

"Recuperar l'essència de la primària, que és el vincle amb els pacients, ens fa estar més tranquils i més segurs"

Berta Bonay Valls, directora de l'EAP Vic Nord i metgessa de família explica com ho fan: "Diversifiques una mica la feina perquè no tot recaigui sobre metge i infermera. Treu una mica de càrrega, però encara faltarien mans".

Um professional del CAP El Clot de Barcelona
Um professional del CAP El Clot de Barcelona (ACN/Blanca Blay)


Suspensió d'altres atencions

Quan tota la pressió de la lluita contra el virus estava als hospitals, però, bona part de l'activitat habitual dels CAPs —és a dir, l'atenció d'altres patologies— es va haver de suspendre. Al març, per exemple, es van poder fer el 79% del nombre de visites en relació a l'any passat; a l'abril, l'activitat no Covid va caure al 56% i al maig, al 67%. I una de les conseqüències d'aquesta davallada és que moltes visites, que en alguns casos s'haurien d'haver derivat després a altres especialitats mèdiques, no es van fer.

Adrià Comella, director del Servei Català de la Salut admet que en els casos de la primària n'hi ha que semblen que no són res, però que al metge li "desperten signes d'alarma d'una malaltia més greu". "Per això volem que l'atenció primària recuperi capacitat de presencialitat", argumenta.

Visites a distància

Les visites a distància marcaran un punt d'inflexió en l'atenció primària. El 82% de les visites que van fer els CAPs al gener i al febrer, sense pandèmia, van ser presencials. Durant la crisi sanitària de la primavera, aquest percentatge es va arribar a invertir. A l'abril, en plena primera onada, la tendència es va invertir totalment: un 25 % de visites van ser presencials i el 75 % a distància.

A partir de juny s'ha anat recuperant la presencialitat: 34% al juny; 37% al juliol; 39% a l'agost i 37% al setembre. A l'octubre, gairebé un 60 % de les visites que es van fer van ser a distància. Una modalitat que ha vingut per quedar-se, però amb l'objectiu que no suposi més del 40% del total.

ARXIVAT A:
Coronavirus Salut

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut