La pregunta
A les portes de la investidura, temps de referèndums: al PSOE per validar el pacte amb Ciutadans, al Regne Unit per si marxa de la Unió Europea el 23 de juny, a Holanda a l'abril per si ratifica l'acord comercial de la UE amb Ucraïna (i que es pot convertir en plebiscit sobre la Unió), a Hongria un d'anunciat sobre les quotes d'immigrants... Tanta apel·lació a la democràcia n'espanta més d'un. El ministre de l'Interior espanyol en funcions es va mostrar ben refractari a tanta demostració... dient que si es generalitza la convocatòria de referèndums a Europa, bressol de la democràcia, la Unió corre el risc de desaparèixer. No fos cas que l'exemple s'estengués també a Espanya i un pacte diabòlic d'investidura permetés fer-ne un perquè aquí també es pogués votar. Si fos ministre del govern suís, on es pot rebutjar per referèndum pràcticament qualsevol llei federal, i on aquest cap de setmana mateix n'acaben de fer un sobre l'enduriment de les lleis contra els immigrants, ja hauria tingut un atac.
Però té una part de raó, és clar. Els referèndums els carrega el diable, com tantes coses. Quan deixes opinar corres el risc que no t'agradin les paraules del teu interlocutor. I, davant d'aquesta possibilitat, el "premier" britànic s'ha assegurat un bon acord amb la Unió, per poder-lo defensar i guanyar el referèndum, seduint els britànics com ja va seduir els escocesos per votar no... Però el seu exemple pot estendre's per la Unió. Hi ha qui parla de Frexit (copiant el Brexit britànic, però a la francesa), o de Txèxit (de Txèquia), o fins i tot de Dinamarca. L'actual model europeu, basat en l'economia i en poderosos estats, que defensa més els bancs que les persones, no sedueix els mateixos europeus, i els populismes en treuen uns bons rèdits electorals.
Tothom té por de la democràcia quan no l'impulsa un mateix. Espanya té massa interessos a la Unió per consultar la gent si vol sortir-se'n, s'ha passat anys advertint dels desastres d'estar-ne fora, i la seva tradició -perquè ens hem d'enganyar- no és de fer gaires referèndums. Fins i tot hi ha qui veu en el pacte entre el PSOE i Ciutadans un referèndum amagat... com si exercir aquest dret fonamental fos un drama. I és clar, quan la pregunta fa por és per alguna cosa. És perquè no s'han sabut defensar les bondats de l'acord, o perquè és un acord que amaga la repressió de la minoria, perquè és un acord que no arregla els tres problemes endèmics d'Espanya: la industrialització del país, la modernització de la burocràcia i de l'Estat, i l'encaix de Catalunya. Dos-cents anys de retard que continuaran. Que tot canviï perquè tot continuï igual. Però la pregunta, la qüestió ara mateix, és ¿com s'ho farà un PSOE escorat al centre que amenaça la supervivència del socialisme català, per fer creure a l'esquerra emergent que també s'hi pot sumar?.
