La posidònia, en perill d'extinció, pot capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà
Un estudi d'investigadors catalans demostra per primer cop el mecanisme que els permet eliminar milions de plàstic cada any
La posidònia, en perill d'extinció, pot capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà

La posidònia, en perill d'extinció, pot capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà

Un estudi d'investigadors catalans demostra per primer cop el mecanisme que els permet eliminar milions de plàstic cada any

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Medi ambient
Els prats marins de posidònia poden capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà
El prats de posidònia tenen un important paper ecològic (Jordi Regàs)

Les praderies de la planta marina "Posidonia oceànica", espècie endèmica de la Mediterrània, no només tenen una gran importància ecològica, sinó que, a més, capturen i transporten fins a la sorra una part dels plàstics abocats al mar.

Així ho demostra per primer cop un estudi d'investigadors de la Universitat de Barcelona. L'article, publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports, té com a primera autora Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra. Els altres autors són Miquel Canals, William P. de Haan i Marta Veny, del mateix grup, i Javier Romero, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

La "Posidonia oceanica" forma unes denses praderies que generen un hàbitat de gran valor ecològic i proporcionen aliment, refugi i un espai per a la reproducció a diversos organismes. Això fa que siguin molt importants per mantenir la biodiversitat marina.

Però també estan en perill. Les àrees amb posidònia han disminuït entre un 13 i un 50% des del 1960.


Un mecanisme per capturar plàstics

Diversos estudis previs havien suggerit que la majoria de plàstics abocats al mar acaben en el fons i que, d'alguna manera, una part tornava a la sorra. Però no se sabia per què.

Anna Sànchez-Vidal i els seus col·legues van mesurar la quantitat de residus plàstics recollits a quatre platges de Mallorca entre 2018 i 2019. Van descobrir que moltes fulles de posidònia que havien arribat a la platja tenien plàstics i que també se'n trobaven en les boles de fibres d'aquesta planta, anomenades egagròpiles o boles de Neptú.

La posidònia té una tija modificada en forma de rizoma d'on surten arrels i fulles. Quan cauen les fulles, les seves bases –les beines- queden adherides als rizomes i els donen un aspecte plomós i acaben formant les boles, com explica Javier Romero:

"Com a resultat de l'erosió mecànica en el medi marí, les beines enterrades al fons van alliberant progressivament unes fibres lignocel·lulòsiques que es van agregant i entrellaçant a poc a poc, fins a formar uns aglomerats en forma de bola coneguts com a egagròpiles."

Les egagròpiles de la posidònia són expulsades de les praderies durant períodes amb fort onatge i una part acaba dipositada a les platges.

Egagròpiles amb fibres de plàstic que han capturat (Marta Veny)



Milions de plàstics eliminats

Els investigadors van trobar juntament amb les fulles fins a 613 objectes de plàstic per quilogram. En les egagròpiles n'hi havia 1.470 per quilogram.

Això permet uns càlculs sobre la capacitat de la posidònia. Segons Sànchez-Vidal, podrien eliminar de l'ordre de 867 milions de plàstics cada any.

Segons les anàlisis, els microplàstics atrapats a les praderies de "Posidonia oceanica" eren majoritàriament filaments, fibres i fragments de polímers més densos que l'aigua de mar, com ara el polietilè tereftalat o PET.  

Això afegeix una raó més per protegir i conservar aquests ecosistemes tan vulnerables. Però els autors remarquen que la millor estratègia per mantenir els oceans lliures de plàstics és reduir-ne els abocaments. I això requereix, afegeixen, "limitar dràsticament el seu ús per part de la població".

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Ecologia Recerca científica
Anar al contingut