Els prats marins de posidònia poden capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà
El prats de posidònia tenen un important paper ecològic (Jordi Regàs)

La posidònia, en perill d'extinció, pot capturar i extreure plàstics abocats a l'oceà

Un estudi d'investigadors catalans demostra per primer cop el mecanisme que els permet eliminar milions de plàstic cada any

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Medi ambient

Les praderies de la planta marina "Posidonia oceànica", espècie endèmica de la Mediterrània, no només tenen una gran importància ecològica, sinó que, a més, capturen i transporten fins a la sorra una part dels plàstics abocats al mar.

Així ho demostra per primer cop un estudi d'investigadors de la Universitat de Barcelona. L'article, publicat aquest dijous a la revista Scientific Reports, té com a primera autora Anna Sànchez-Vidal, del Grup de Recerca en Geociències Marines de la Facultat de Ciències de la Terra. Els altres autors són Miquel Canals, William P. de Haan i Marta Veny, del mateix grup, i Javier Romero, de la Facultat de Biologia i de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio).

La "Posidonia oceanica" forma unes denses praderies que generen un hàbitat de gran valor ecològic i proporcionen aliment, refugi i un espai per a la reproducció a diversos organismes. Això fa que siguin molt importants per mantenir la biodiversitat marina.

Però també estan en perill. Les àrees amb posidònia han disminuït entre un 13 i un 50% des del 1960.


Un mecanisme per capturar plàstics

Diversos estudis previs havien suggerit que la majoria de plàstics abocats al mar acaben en el fons i que, d'alguna manera, una part tornava a la sorra. Però no se sabia per què.

Anna Sànchez-Vidal i els seus col·legues van mesurar la quantitat de residus plàstics recollits a quatre platges de Mallorca entre 2018 i 2019. Van descobrir que moltes fulles de posidònia que havien arribat a la platja tenien plàstics i que també se'n trobaven en les boles de fibres d'aquesta planta, anomenades egagròpiles o boles de Neptú.

La posidònia té una tija modificada en forma de rizoma d'on surten arrels i fulles. Quan cauen les fulles, les seves bases –les beines- queden adherides als rizomes i els donen un aspecte plomós i acaben formant les boles, com explica Javier Romero:

"Com a resultat de l'erosió mecànica en el medi marí, les beines enterrades al fons van alliberant progressivament unes fibres lignocel·lulòsiques que es van agregant i entrellaçant a poc a poc, fins a formar uns aglomerats en forma de bola coneguts com a egagròpiles."

Les egagròpiles de la posidònia són expulsades de les praderies durant períodes amb fort onatge i una part acaba dipositada a les platges.

Egagròpiles amb fibres de plàstic que han capturat (Marta Veny)



Milions de plàstics eliminats

Els investigadors van trobar juntament amb les fulles fins a 613 objectes de plàstic per quilogram. En les egagròpiles n'hi havia 1.470 per quilogram.

Això permet uns càlculs sobre la capacitat de la posidònia. Segons Sànchez-Vidal, podrien eliminar de l'ordre de 867 milions de plàstics cada any.

Segons les anàlisis, els microplàstics atrapats a les praderies de "Posidonia oceanica" eren majoritàriament filaments, fibres i fragments de polímers més densos que l'aigua de mar, com ara el polietilè tereftalat o PET.  

Això afegeix una raó més per protegir i conservar aquests ecosistemes tan vulnerables. Però els autors remarquen que la millor estratègia per mantenir els oceans lliures de plàstics és reduir-ne els abocaments. I això requereix, afegeixen, "limitar dràsticament el seu ús per part de la població".

 

ARXIVAT A:
Medi ambient Ecologia Recerca científica
Anar al contingut