La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Europa és un club de rics que un dia va obrir la porta als soferts camperols del sud i a altres extravagàncies orientals, per ampliar mercats pels seus productes.
I el club anava regant els hortets dels pobres perquè no deixessin de consumir. Els cotxes i les peces de recanvi de gairebé tot venien d'Alemanya, us en recordeu? Alguns de França, i la resta feia el que podia. Excepte Anglaterra, que hi era sense ser-hi.
Anglaterra sempre ha estat Anglaterra. Sense haver construït la unió política ni la unió en política econòmica comuna, van posar a circular l'euro, tancant els ulls sobre les desigualtats existents.
D'entrada la cosa semblava que funcionava, però la poca solidesa i per tant la poca capacitat d'actuar ordenadament i protocolàriament en cas de turbulències a dintre de la zona euro, feia vulnerable l'invent com hem vist últimament.
Europa no existeix. És el "campi qui pugui" i qui pot són els rics del club, que es fan les polítiques a mida amb poques ganes d'ajudar ara els seus pobres socis amb problemes.
Per sort per nosaltres, la seva solució passa per l'euro, però ja que no el poden trencar i fer fora els que ja no tenim pedigrí per ser al club; ara aposten per marcar criteris estrictes i qui compleixi bé i qui no, es queda sense sobirania a canvi que el rescatin.
Quin és el cost per l'hipotètic país rescatat en qüestió? Doncs que si amb les retallades marcades a distància hi ha fractura social, ja s'arreglaran. Que si no cauen serveis públics bàsics per no poder pagar, ja s'ho faran.
Ahir, a petició d'aquest club de poderosos, els Vint-i-set es van posar d'acord ràpidament a reformar el fons econòmic d'ajuda als països en situació de risc per convertir-lo en permanent i dotar-lo de tots els diners que facin falta. És un gest pel qual ha fet falta ni més ni menys que reformar el Tractat de Lisboa, un document que va necessitar més de dos anys i mig d'àrdues negociacions per aprovar-se. Aquest cop, la Unió Europea ha actuat amb molta més determinació amb l'objectiu de dissipar els dubtes a la zona euro pel futur, combatre al màxim l'especulació i generar confiança en els inversors.
Això ens han dit, però mentre el deute que s'emeti sigui de cada país, els especuladors podran concentrar-se en Irlanda, Espanya, Portugal o el país ferit que més els plagui.
Si parlem de deute espanyol i no europeu, vol dir que Europa no existeix. Només existeix l'euro que és el vehicle dels rics del continent.
Ens collaran ells per deixar-nos jugar al monopoly amb els seus paperets i encara ens collaran més els mercats perquè serem més febles.
I a més, com que els rics del club distingeixen entre l'important i l'urgent, aquest nou fons no entrarà en funcionament fins al 2013. En principi, perquè diuen que el que està en vigor és suficient fins aleshores. Però, és clar, això ningú s'ho creu, i a més ens porta a pensar que ningú confia que per aquella data ja ens estiguem recuperant d'aquesta crisi.
Avui només cal fer una ullada ràpida als diaris per veure les fotos amb què il·lustren aquesta notícia per ser conscients que a nosaltres també ens tocarà el rebre en algun moment. A les imatges es veu com Angela Merkel o Niocolas Sarkozy passen per darrere de Zapatero amb cara de circumstàncies i donant-li un copet a l'esquena, com qui dóna el condol a algú per la mort d'un familiar.
Ningú ens ajudarà en aquesta travessa. L'economia espanyola encara no ha mort, però els metges encara no saben si l'hauran de reanimar per sortir de l'UCI. I quan intervenen els metges d'aquest club de rics hi aporten plasma en forma d'euros, sí, però no saps si t'estan operant o t'estan fent l'autòpsia i s'estan repartint els òrgans que creuen que encara podran aprofitar.
Despertem com més aviat millor d'aquest son que ens embriaga i enverina alhora. Europa no existeix i nosaltres no som rics. Construïm-la de veritat d'una vegada, o no ens en sortirem.
Benvinguts a casa vostra.
I el club anava regant els hortets dels pobres perquè no deixessin de consumir. Els cotxes i les peces de recanvi de gairebé tot venien d'Alemanya, us en recordeu? Alguns de França, i la resta feia el que podia. Excepte Anglaterra, que hi era sense ser-hi.
Anglaterra sempre ha estat Anglaterra. Sense haver construït la unió política ni la unió en política econòmica comuna, van posar a circular l'euro, tancant els ulls sobre les desigualtats existents.
D'entrada la cosa semblava que funcionava, però la poca solidesa i per tant la poca capacitat d'actuar ordenadament i protocolàriament en cas de turbulències a dintre de la zona euro, feia vulnerable l'invent com hem vist últimament.
Europa no existeix. És el "campi qui pugui" i qui pot són els rics del club, que es fan les polítiques a mida amb poques ganes d'ajudar ara els seus pobres socis amb problemes.
Per sort per nosaltres, la seva solució passa per l'euro, però ja que no el poden trencar i fer fora els que ja no tenim pedigrí per ser al club; ara aposten per marcar criteris estrictes i qui compleixi bé i qui no, es queda sense sobirania a canvi que el rescatin.
Quin és el cost per l'hipotètic país rescatat en qüestió? Doncs que si amb les retallades marcades a distància hi ha fractura social, ja s'arreglaran. Que si no cauen serveis públics bàsics per no poder pagar, ja s'ho faran.
Ahir, a petició d'aquest club de poderosos, els Vint-i-set es van posar d'acord ràpidament a reformar el fons econòmic d'ajuda als països en situació de risc per convertir-lo en permanent i dotar-lo de tots els diners que facin falta. És un gest pel qual ha fet falta ni més ni menys que reformar el Tractat de Lisboa, un document que va necessitar més de dos anys i mig d'àrdues negociacions per aprovar-se. Aquest cop, la Unió Europea ha actuat amb molta més determinació amb l'objectiu de dissipar els dubtes a la zona euro pel futur, combatre al màxim l'especulació i generar confiança en els inversors.
Això ens han dit, però mentre el deute que s'emeti sigui de cada país, els especuladors podran concentrar-se en Irlanda, Espanya, Portugal o el país ferit que més els plagui.
Si parlem de deute espanyol i no europeu, vol dir que Europa no existeix. Només existeix l'euro que és el vehicle dels rics del continent.
Ens collaran ells per deixar-nos jugar al monopoly amb els seus paperets i encara ens collaran més els mercats perquè serem més febles.
I a més, com que els rics del club distingeixen entre l'important i l'urgent, aquest nou fons no entrarà en funcionament fins al 2013. En principi, perquè diuen que el que està en vigor és suficient fins aleshores. Però, és clar, això ningú s'ho creu, i a més ens porta a pensar que ningú confia que per aquella data ja ens estiguem recuperant d'aquesta crisi.
Avui només cal fer una ullada ràpida als diaris per veure les fotos amb què il·lustren aquesta notícia per ser conscients que a nosaltres també ens tocarà el rebre en algun moment. A les imatges es veu com Angela Merkel o Niocolas Sarkozy passen per darrere de Zapatero amb cara de circumstàncies i donant-li un copet a l'esquena, com qui dóna el condol a algú per la mort d'un familiar.
Ningú ens ajudarà en aquesta travessa. L'economia espanyola encara no ha mort, però els metges encara no saben si l'hauran de reanimar per sortir de l'UCI. I quan intervenen els metges d'aquest club de rics hi aporten plasma en forma d'euros, sí, però no saps si t'estan operant o t'estan fent l'autòpsia i s'estan repartint els òrgans que creuen que encara podran aprofitar.
Despertem com més aviat millor d'aquest son que ens embriaga i enverina alhora. Europa no existeix i nosaltres no som rics. Construïm-la de veritat d'una vegada, o no ens en sortirem.
Benvinguts a casa vostra.
