La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"
Seguim perseguint la unitat política quan falten dos dies per al ple del Parlament de Catalunya. I així estan les coses. Unitat, unitat ja sabíem que és un impossible, ja que PP i Ciutadans no baixen del burro català i li continuen clavant els talons al baix ventre perquè tiri endavant d'una vegada acatant la sentència del Constitucional. Ara bé, unitat entre els defensors de l'Estatut i detractors amb responsabilitats de govern com ara Esquerra Republicana, semblava el mínim exigible.
Doncs no està clar. Convergència i Unió, després d'haver escoltat el carrer dissabte, es posa pell de xai i diu que donarà suport al manifest que proposi el govern, sempre que aquest inclogui el famós lema del "som una nació. nosaltres decidim", com ens va dir ahir Artur Mas, a "El matí de Catalunya Ràdio".
El bomber del tripartit, Joan Saura, ja ha contestat a Mas i li demana que no condicioni la resolució parlamentària.
Si ja hi va haver problemes per assumir el lema en una manifestació, imagineu-vos les dificultats que la petició innocent de Convergència està suscitant a can PSC.
I és que la seu del carrer Nicaragua sembla que fa aigües per totes bandes. Diu Enric Juliana a "La Vanguardia" que mig Madrid sap que la decisió d'accelerar la sentència de l'Estatut va ser presa personalment per Zapatero, a mitjans del mes de maig, coneixent les peticions del magistrat Manuel Aragón i assumint que la sentència havia de tenir forma de manifest polític sobre la unitat d'Espanya i domini explícit per esclafament de la llengua castellana.
Què fa avui el PSC sabent que Zapatero els ha deixat, un cop més, a l'estacada? Doncs discutir-ho. Diu "El Periódico" que a la primera reunió de l'executiu després de la manifestació, Castells, Tura, Maragall, Geli i Nadal van demanar que el govern faci seu el sentiment de dignitat ferida dels ciutadans i que participi del clam contra la reducció de l'horitzó d'autogovern que s'havia pactat.
Què diu Montilla? Doncs que segueix creient en l'Estatut i en el PSOE i que està més a favor d'acatar, tot i no compartir, els límits assumibles per Zapatero. Ah, i que no es refia de CiU perquè el que voldrà és tensar la corda fins a buscar la divergència entre els socialistes catalans i espanyols.
Els socialistes catalans poden seguir fent política sense assumir la divergència real, entre el que ells proposen i el que disposa el PSOE? La divergència existeix i està a la vista de tothom.
Avui, Joan Majó, que després tindrem a la tertúlia, escriu a "El País" que si el PSOE no respon a la visió d'aquella Espanya plural de la qual van parlar anys enrere Majó i Zapatero a Mataró, i el PSC, clau del futur, no aconsegueix que al PSOE s'acceptin les seves posicions sobre Catalunya, només ens queda la resignació o l'independentisme. Acaba Majó dient que tots dos camins són plens de frustracions i dificultats.
De moment, i quatre dies després del crit d'independència que retronava a Barcelona, els grups parlamentaris catalans han tancat la porta a la possibilitat de convocar un referèndum d'autodeterminació, després que el consell de garanties estatutàries va posar en dubte la legalitat de la consulta.
El rebuig de la mesa del Parlament a dues iniciatives legislatives populars en aquest sentit ha fet que Alfons López Tena i Uriel Bertran hagin dimitit dels seus càrrecs a Convergència i Esquerra Republicana, respectivament.
Avui comença a Madrid el debat sobre l'estat de la nació indissoluble, i els polítics catalans bramaran, s'indignaran i avisaran que alguna cosa s'està trencant entre Catalunya i Espanya. El problema arriba quan la trencadissa la tenim instal·lada a Catalunya.
Benvinguts a casa vostra.
El bomber del tripartit, Joan Saura, ja ha contestat a Mas i li demana que no condicioni la resolució parlamentària.
Si ja hi va haver problemes per assumir el lema en una manifestació, imagineu-vos les dificultats que la petició innocent de Convergència està suscitant a can PSC.
I és que la seu del carrer Nicaragua sembla que fa aigües per totes bandes. Diu Enric Juliana a "La Vanguardia" que mig Madrid sap que la decisió d'accelerar la sentència de l'Estatut va ser presa personalment per Zapatero, a mitjans del mes de maig, coneixent les peticions del magistrat Manuel Aragón i assumint que la sentència havia de tenir forma de manifest polític sobre la unitat d'Espanya i domini explícit per esclafament de la llengua castellana.
Què fa avui el PSC sabent que Zapatero els ha deixat, un cop més, a l'estacada? Doncs discutir-ho. Diu "El Periódico" que a la primera reunió de l'executiu després de la manifestació, Castells, Tura, Maragall, Geli i Nadal van demanar que el govern faci seu el sentiment de dignitat ferida dels ciutadans i que participi del clam contra la reducció de l'horitzó d'autogovern que s'havia pactat.
Què diu Montilla? Doncs que segueix creient en l'Estatut i en el PSOE i que està més a favor d'acatar, tot i no compartir, els límits assumibles per Zapatero. Ah, i que no es refia de CiU perquè el que voldrà és tensar la corda fins a buscar la divergència entre els socialistes catalans i espanyols.
Els socialistes catalans poden seguir fent política sense assumir la divergència real, entre el que ells proposen i el que disposa el PSOE? La divergència existeix i està a la vista de tothom.
Avui, Joan Majó, que després tindrem a la tertúlia, escriu a "El País" que si el PSOE no respon a la visió d'aquella Espanya plural de la qual van parlar anys enrere Majó i Zapatero a Mataró, i el PSC, clau del futur, no aconsegueix que al PSOE s'acceptin les seves posicions sobre Catalunya, només ens queda la resignació o l'independentisme. Acaba Majó dient que tots dos camins són plens de frustracions i dificultats.
De moment, i quatre dies després del crit d'independència que retronava a Barcelona, els grups parlamentaris catalans han tancat la porta a la possibilitat de convocar un referèndum d'autodeterminació, després que el consell de garanties estatutàries va posar en dubte la legalitat de la consulta.
El rebuig de la mesa del Parlament a dues iniciatives legislatives populars en aquest sentit ha fet que Alfons López Tena i Uriel Bertran hagin dimitit dels seus càrrecs a Convergència i Esquerra Republicana, respectivament.
Avui comença a Madrid el debat sobre l'estat de la nació indissoluble, i els polítics catalans bramaran, s'indignaran i avisaran que alguna cosa s'està trencant entre Catalunya i Espanya. El problema arriba quan la trencadissa la tenim instal·lada a Catalunya.
Benvinguts a casa vostra.
