El matí de Catalunya Ràdio

La portada d'"El matí de Catalunya Ràdio"

Actualitzat


Escolta la portada d'"El matí de Catalunya Ràdio" de dies anteriors.

Més clar no ha pogut ser el comissari europeu d'Energia, Günter Ottinger: "Estem parlant d'una apocalipsi".

Una apocalipsi, que a "El matí de Catalunya Ràdio", Marcel Coderch, membre del consell assessor pel desenvolupament sostenible de la Generalitat, ens ha anat explicant durant les últimes 48 hores i avui ens continuarà explicant.

Els esdeveniments a la central de Fukushima Daiichi s'estan succeint de la pitjor manera possible. Divendres amb el terratrèmol i el tsunami es va aturar la producció nuclear.

Dissabte explotava el reactor 1 després que fallessin els sistemes de refrigeració. Malgrat les destrosses als murs i a la coberta exterior, el nucli va aguantar.

Dilluns explota el reactor 3 a causa de l'hidrogen acumulat. Fallen els sistemes de refrigeració. Dimarts explota el reactor 2 i rebenta part del contenidor primari.

Evacuen el gruix del personal de la central. El risc ja és evident. Incendi al reactor 4. Els residus de la piscina també comencen a desprendre alts nivells de radioactivitat.

A Fukushima queden 50 operaris que han abandonat la seva esperança per posar-la al servei del seu país. Han d'intentar refredar el nucli perquè no acabi esclatant. 50 herois a l'apocalipsi. Que faríem bé de recordar.

El Japó és ja un vaixell a la deriva amb les bodegues a punt d'explotar. França ja diu públicament que l'accident és a un pas del de Txernòbil. La situació està fora de control.

Al voltant de la central es van registrar uns nivells de radiació 4 vegades superiors als necessaris per causar càncer. A Tòquio l'espera del pitjor és cada cop més tensa. Apareix el pànic amb èxode de part de la població i l'acaparament d'aliments.

L'economia cau. Quan és la vida la que està en risc, res no té valor. Avui més que l'or o la divisa estrangera el més buscat a la zona afectada és el iode.

En prendre'l, el iode radioactiu que puguin inhalar seria més fàcilment expulsable i com a mínim protegiria les tiroides, un dels primers punts d'impacte.

Aquest és el primer parany que sol generar el material radioactiu del cor dels reactors, però n'hi ha més. Les seves empremtes són impossibles d'esborrar un cop contaminen territoris i persones. Els afectats per catàstrofes passades encara emmalalteixen i moren avui.

Europa, davant les evidències, ha perdut tota credibilitat en el seu discurs pronuclear, i ara va rectificant a cop de mesura, sobre la marxa. Igual com va afrontar la crisi econòmica.

Angela Merkel, a més de proposar fer proves d'estrès a les centrals europees, que ahir a la tarda ens van dir que serien voluntàries, ha decidit tancar set centrals a Alemanya. Seran les més antigues i ho farà durant el període de tres mesos de moratòria sobre la prolongació de la vida dels reactors alemanys. És a dir, tres de tancades definitivament i set, provisionalment. Totes les construïdes abans del 1980.

Ascó I i II són de l'any 84 i Vandellòs II, del 88.

Quin és el futur que li espera a aquesta energia? La que, per cert, produeix més beneficis a les companyies elèctriques?

Avui ho debatrem a "El matí de Catalunya Ràdio", amb Antoni Tahull, Antoni Turiel i Marcel Coderch.

Els més interessants a mantenir els privilegis d'aquesta energia diuen que ara no és el moment d'obrir el debat.

Diuen que ens recordem de Santa Bàrbara només quan trona, però quan parlem de trons atòmics, de la pluja radioactiva no se'n salva ningú.
Anar al contingut