Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La por de tornar sola a casa, una prova del fracàs de la societat en la violència sexual

El cas de la menor d'Igualada ha colpit la societat, però psicòlogues especialistes remarquen que la violència sexual és un fenomen estructural

Begoña Grigelmo Miguel Actualitzat
TEMA:
Agressió sexual

Agressions sexuals tan brutals com la d'una noia de 16 anys a Igualada colpeixen la societat, però els experts recorden que sempre n'hi ha hagut. La violència sexual és un fenomen estructural que afecta totes les dones i la por de patir-ne els condiciona el dia a dia.

Arran del cas d'Igualada, Twitter s'ha omplert de testimonis de dones que expliquen que tornar a casa de nit sola vol dir fer-ho amb por i denuncien que es vagi perpetuant aquesta situació.

 

 

 

"Que, avui en dia, encara sigui l'esperable que una dona torni amb por a casa, és que d'alguna forma com a societat estem fracassant", comenta Alba Alfageme Casanova, psicòloga especialitzada en violències masclistes.


"Això és cultura de la violació"

Expertes com ella alerten que cal posar el focus en els agressors i que les anomenades "cultura de la por" i "cultura de la violació" no contribueixen a traslladar-los la responsabilitat, com explica Anna Rodríguez, psicòloga al projecte d'atenció a les violències masclistes del Centre Jove d'Atenció a les Sexualitats de Barcelona:

"En el moment que a les noies els diem que no es vesteixin de certa manera o que no facin certes coses per evitar situacions de violència, les estem responsabilitzant d'aquestes situacions. I a més, aquestes violències no venen d'aquests actes. Les violacions no estan justificades per la manera que vestim o per si sortim de nit o no. Això és cultura de la violació".

Si es trasllada la responsabilitat a les noies i dones, es treu dels agressors i s'acaben veient les violències "com si fossin fets aïllats o inevitables".

Per evitar les agressions no hi ha fórmules màgiques. "Hi ha d'haver impunitat zero. Que tota la ciutadania identifiqui les situacions de violència sexual i, per tant, que tots i totes siguem tallafocs d'aquestes situacions", explica Alfageme.

L'educació també hi té un paper, "des del respecte, l'empatia i oferint referents positius en relacions sexoafectives", afegeix Rodríguez.

Més visible que abans

En qualsevol cas, hi ha molts deures pendents. La violència sexual ha existit sempre, tot i que mai ha estat tan visible.

Un punt lila per atendre denúncies de violència sexual durant la festa major del barri de Gràcia, de Barcelona
Un punt lila per atendre denúncies de violència sexual durant la festa major del barri de Gràcia, de Barcelona (ACN / Gemma Aleman)

"No és una realitat nova, és la punta de l'iceberg d'un fenomen estructural que té unes arrels molt profundes", diu Alfageme. "Ens hem educat en una societat patriarcal que legitima totes aquestes manifestacions", des de la violència verbal als acudits sexistes, apunta Rodríguez.

Per això cal ser conscients de les limitacions que comporta per a les dones a tots nivells.

"Hem de tenir una mirada de gran angular", reclama Alfageme, que subratlla que "més del 50% de dones europees deixa de fer coses per por d'una agressió sexual".
 

La gran majoria d'agressions no es denuncien

Les denúncies d'agressions sexuals a dones han anat pujant els últims 10 anys. L'any passat es van presentar 814 denúncies a Catalunya. Era l'any de l'estat d'alarma i del confinament domiciliari, i les denúncies van baixar respecte a l'any anterior.

Tot i això, durant el 2020 se'n van presentar una mitjana de dues al dia.

Pel que fa al 2021, les dades són fins al 30 de setembre i el nombre de denúncies per agressions sexuals és de 804.

 

Els experts insisteixen que només es denuncien entre un 10 i un 20% dels casos que realment tenen lloc. La por que no se les creguin o que se les jutgi pel que els ha passat és un dels motius d'aquest percentatge tan baix, així com la desconfiança en el sistema judicial i el temor de l'estigma.


Més denúncies de violacions en grup

L'Hospital Clínic de Barcelona, centre de referència per a aquests casos, ha atès més de 2.000 víctimes d'agressions sexuals des del 2016. No han detectat un augment de les agressions grupals. El 2018 i el 2019, al voltant del 7% de les violacions van ser comeses per més d'un agressor.

Aquest percentatge va augmentar el 2020, però són dades condicionades per la pandèmia, i s'enfilen fins al 8,7% en el que ha transcorregut d'any.

 


Acompanyament per superar una violació

Cada dona que ha patit el calvari de la violència sexual necessita un procés per superar-la.

El focus cal posar-lo en el fet de creure-la i respectar el seu ritme de recuperació.

"Cal acompanyar-les i entendre que qualsevol reacció emocional psicològica que tinguin davant una situació traumàtica tan extrema com pot ser una violació és una reacció normal davant d'un fet anormal", indica Alfageme.

Contra la cultura de la violació, també cal fer reflexionar els nois perquè pensin "de quina forma ells són corretja transmissora d'aquestes situacions de violència o poden ser una peça clau per tallar determinades actituds", apunta l'experta.

 

ARXIVAT A:
Agressió sexual Violència masclista
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut