La ponència de l'Estatut estudia ampliar les competències del Consell Consultiu

La ponència parlamentària que redacta el nou Estatut ha estudiat la possibilitat d'ampliar les competències del Consell Consultiu de la Generalitat com a organisme que controli si les lleis que afecten els drets estatutaris s'adeqüen a l'Estatut. L'objectiu de la proposta és defensar els continguts del nou text estatutari. Els ponents no s'han posat d'acord, però, si els dictàmens d'aquest organisme han de ser vinculants o no. Mentre que PSC, CiU i PP s'oposen inicialment al caràcter vinculant dels dictàmens del consultiu, ICV-EUiA defensa aquesta opció. Per la seva part, ERC proposa mantenir el consell com un organisme purament consultiu, que es pronuncia sobre si els projectes de llei, proposicions i decrets s'adeqüen a l'Estatut, sense que aquestes opinions siguin vinculants. Els republicans plantegen una altra opció, crear un "tribunal de garanties estatutàries" que controli l'adequació de les lleis a l'Estatut i vetlli per la preservació dels drets dels ciutadans, que podrien presentar-hi recursos d'empara, similars als que es presenten al Tribunal Constitucional quan es considera que s'ha vulnerat algun dret fonamental. D'altra banda, els ponents s'han posat d'acord a crear una sala dins el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya on els ciutadans puguin acudir si veuen conculcats els seus drets. A la reunió, els grups parlamentaris han tancat el capítol de drets i deures del nou Estatut. Però si en algun capítol continua havent-hi discrepàncies és en el de si s'ha de definir l'ensenyament públic a Catalunya com a "laic", com volen les forces del tripartit. CiU i PP català s'hi oposen. Les diferències són tan insalvables, de moment, que han obligat a crear una subcomissió per intentar arribar a un acord.