Madrid

La policia desconeix el parador d'Iñaki d'Errenteria

La policia desconeix a hores d'ara el parador de qui va ser el cap d'ETA, Ignacio Gracia Arregi, àlies "Iñaki d'Errenteria", presumpte responsable de l'atemptat frustrat contra el rei el 1995 i en llibertat des de dimecres passat després d'haver complert una condemna de 10 anys per integració a la banda terrorista ETA. Segons fonts de la lluita antiterrorista, ja se n'han iniciat les tasques de recerca després que l'Audiència Nacional n'ha acordat la "vigilància permanent".

Actualitzat
No obstant això, fonts de la lluita antiterrorista han advertit de la dificultat de localitzar una persona sobre la qual no hi ha cap investigació en curs ni manté cap causa pendent amb la justícia. La fiscalia ja ha demanat obrir un nou procediment per jutjar-lo per l'intent d'assassinat del rei el 1995.

Entre les mesures que ha imposat l'Audiència Nacional a instàncies del Ministeri Públic, també hi ha la prohibició d'abandonar el territori nacional i l'obligació de fixar un domicili fix. Sobre aquest últim punt, la policia ja ha constatat que no compta amb residència fixa al País Basc, de manera que les tasques de recerca començaran pel rastreig de domicilis antics o dels seus familiars. A això, s'hi afegeix la dificultat que, abans de ser arrestat l'any 2000, Gracia Arregi ja feia uns quants anys que vivia en clandestinitat a França.

Una altra de les complicacions per a la seva localització és el fet que fa dos dies  l'etarra va abandonar la presó de Puerto I, a Cadis, de manera que no necessàriament hauria de ser al País Basc. Sobre la seva situació a la banda, el fet que durant l'últim any i mig complís condemna en una presó com la de Cadis, en què es troben els presos d'ETA considerats "durs", demostra que Iñaki d'Errenteria era lluny de les posicions crítiques a l'ús de la violència que proliferen a la banda en els darrers mesos.

Tot i això, els experts en la lluita antiterrorista veuen poc probable que aquest etarra es reincorpori a l'activitat de la banda terrorista, però no han descartat que vulgui sortir d'Espanya amb algun destí segur com Sud-amèrica.

El precedent d'Aranalde

L'últim precedent d'una situació similar va ser l'alliberament, el 27 d'agost passat, de l'etarra Maite Aranalde, per un error burocràtic amb França. Aquesta terrorista va fugir dies després tot i el dispositiu de recerca desplegat per la Policia Nacional i encara se'n desconeix el parador.

En aquella ocasió els agents policials ja es van trobar amb dificultats per controlar Aranalde. Un dels obstacles amb els quals es van trobar i que podria podrien trobar-se també ara amb Iñaki d'Errenteria és el suport prestat pel seu entorn.
Anar al contingut