La poeta Marta Pessarrodona guanya el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes

ACN Barcelona.-La poeta, assagista, narradora, traductora i crítica literària Marta Pessarrodona (Terrassa, 1941) ha estat distingida amb el 51è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. El guardó, lliurat per Òmnium Cultural, s'ha donat a conèixer en un acte a la Casa Golferichs en què, per segon any consecutiu, no hi ha pogut assistir el seu president, empresonat i que està sent jutjat pel Tribunal Suprem. L'any 1997 va rebre la Creu de Sant Jordi i l'any 2011, el Premi Nacional de Cultura del CoNCA en l'apartat de literatura. Els primers poemes de Pessarrodona van veure la llum l'any 1968 amb el recull 'Primers dies de 1968'. El van seguir 'Setembre 30' (1969), 'Vida privada' (1972) i 'Memòria' (1979). En el camp de l'assaig, Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l'exili provocat per la Guerra Civil.

L'escriptora ha destacat en roda de premsa que ha tingut sempre molta sort sobretot, ha afegit, amb les persones que ha conegut al llarg de la seva vida. Ha recordat que recentment el poeta Àlex Susanna li va dir que ells havien tingut la sort de conèixer tota la gent que els hi interessava. "En el meu cas és absolutament veritat", ha assegurat . Pessarrodona ha explicat que sempre ha estat molt crítica amb la seva generació, "fins fa uns anys", ha precisat. És una generació, ha afegit, que s'anomena "perduda. Als sis ja deia que seria escriptora i als deu anys volia ser Lorca". Ha destacat que la virtut de la seva generació era que van ser capaços d'admirar. "Teníem un sentit d'admiració que no veig actualment". La premiada ha assegurat que "Catalunya és un país de poesia" i ha apuntat que fa molts anys que els poetes no tenen cap mèrit "perquè tenim un coixí extraordinari des de sempre". Segons la poeta, la novel·la "ho ha tingut més difícil, però hem tingut unes sorts espectaculars". Encara ha anat més enllà quan ha assenyalat que ara resulta que a "les masses els hi atrau les lectures i recitals de poesia".La carta de CuixartPessarrodona ha llegit la carta que li va fer arribar Jordi Cuixart, empresonat i que està sent jutjat pel Tribunal Suprem, en el qual indica que la presó "no impedirà mai que el president d'Òmnium Cultural comuniqui aquest veredicte". Pessarrodona no pensa mai si li donaran un premi o no i per a ella "ha estat una sorpresa molt agradable", però "preferiria que fos en una situació normal. És molt anormal el moment que estem vivint i haver de rebre una carta des d'una presó, és molt injust". Nous llibres L'autora ha anunciat que pròximament publicarà un nou llibre, que va acabar fa gairebé dos anys, 'Variacions profanes' amb poemes inspirats en la relectura de la Bíblia. Pessarrodona també està escrivint un llibre de poemes que portarà per títol 'Admiracions' i ja en té feta la traducció anglesa i en castellà. Sobre el fet que sigui la sisena dona premiada amb aquest guardó, ha apunta que ja es va queixar fa anys sobre aquesta qüestió, però ara "feia anys que no protestava", ha afegit. "Un es cansa de protestar". Pessarrodona ha recordat que va agafar el nomenclàtor per veure els noms de dona que hi apareixen i és "lamentable".Biografia Nascuda a Terrassa el 18 de novembre de 1941, els primers poemes de Pessarrodona estan recollits a 'Primers dies de 1968'. El van seguir 'Setembre 30' (1969), 'Vida privada' (1972), 'Memòria' (1979), 'A favor meu, nostre' (1981), 'Berlin suite' (1985), 'Homenatge a Walter Benjamin' (1989), 'Tria de poemes' (1994), 'L'amor a Barcelona' (1998), l'antologia 'Poemes 1969-2007' (2008), i 'Animals i plantes' (2010). Pessarrodona ha publicat també diverses biografies dedicades a escriptors de gran transcendència per la literatura catalana com Maria Aurèlia Capmany, Federica Montseny, Mercè Rodoreda i Caterina Albert. Òmnium ha recalcat també l'obra 'Donasses' del 2006, en el qual retrata dones cabdals entre mitjans del segle XIX i finals del XX. Pel que fa el camp narratiu destaca 'Ever More (ficcions)' (1999), 'Nessa: narracions' (1988) i 'Fauna' (1994), i en els assajos, va publicar l'any 1995 'Barcelona, una nova ciutat europea' i el 2002, 'El segle de les dones'. En el camp de l'assaig, Pessarrodona ha dedicat bona part de la seva mirada literària a l'exili provocat per la Guerra Civil. Va resseguir els camins de l'exili a 'França: gener 1939. La cultura catalana exiliada' i amb 'L'exili violeta' va centrar-se en les dones que també van marxar en la diàspora republicana del 39. Pessarrodona ha realitzat un diàleg constant entre la poesia i la literatura catalana i les europees, sobretot l'anglosaxona amb autores com Virginia Woolf, de qui ha estat la màxima introductora en la cultura catalana. 3 juny al Palau de la Música El Premi d'Honor de les Lletres Catalanes va ser instituït per Òmnium Cultural l'any 1969. La persona premiada rep 20.000 euros i el guardó del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, obra d'Ernest Altès, que rebrà el 3 de juny en l'acte d'entrega del premi al Palau de la Música.