La població barcelonina de més de 65 anys gairebé dobla la de menys de 14

ACN Barcelona.-La població barcelonina de 65 anys o més representa el 21,6% del total de gent que viu a la ciutat, que a 1 de gener del 2016 era 1.610.427 persones. El volum de gent de més de 65 anys gairebé dobla el col·lectiu de menys de 14, que representa el 12,6% del total. La proporció de dones sobre el total de la població es manté majoritària, amb un 52,7%, i l'edat mitjana de la població és de 44 anys. Són dades del padró municipal d'habitants que ha facilitat l'Ajuntament de Barcelona. Des del consistori es destaca que per primera vegada en molt de temps el nombre d'habitants de la capital catalana es manté "relativament estable".

A l'Eixample és on viuen més persones, concretament 264.487, i a les Corts és on en viuen menys, 81.708. Ciutat Vella ha experimentat un creixement sobtat entre el 2002 i el 2007 i un descens lent posterior. En canvi, Sant Martí, que s'ha beneficiat de nous desenvolupaments urbanístics, manté un creixement de població fort i constant des del 2002.Els domicilis amb una sola persona són els més nombrosos a Barcelona. N'hi ha 201.345. Els segueixen els que ocupen dues persones, 192.448; els de 3, 123.445; els de 4, 89.233, i ja més avall els de 5 (28.036), 7 o més (15.474) i 6 persones (10.409).Des de l'Ajuntament s'indica que la pràctica duplicació del nombre de llars unipersonals, acompanyat de l'increment també notable de les llars amb dues persones, s'alimenta del lent però continuat descens de les llars amb tres, quatre o cinc persones. De tota manera, en els darrers 4-5 anys les xifres s'estabilitzen, amb una taxa de llars unipersonals a l'entorn del 30% que acullen un 12,5% de la població. També van a la baixa les llars amb set persones o més, que en alguns casos poden reflectir "situacions d'amuntegament".Pel que fa a la procedència dels veïns, poc més de la meitat han nascut a la ciutat. El nombre de persones que ha nascut a l'estranger ha passat en 25 anys d'una xifra "pràcticament testimonial" a representar entre una cinquena i una quarta part de la població total. Des de l'any 2008 ja superen en nombre les persones nascudes a altres punts de l'Estat. Tot i això, el municipi de procedència forastera més habitual és Madrid.Dins del col·lectiu estranger, el més nombrós és l'italià, amb 26.993 persones, seguit del paquistanès, amb 19.192. Per darrere, els procedents de la Xina són 18.448; els de França 13.671; els del Marroc 12.552; els de Bolívia 9.280, i els de Filipines 8.682, per esmentar-ne alguns dels més destacats.Finalment cal destacar que el nivell d'estudis manté la pauta ascendent que es constata des de l'expansió universitària del darrer terç del segle XX. Per primera vegada la taxa d'estudis superiors (que inclou estudis universitaris i formació professional de grau superior) assoleix la fita del 30%, amb un diferencial de gairebé dos punts a favor de les dones.

Anar al contingut