La perforadora que fa el túnel de rescat arriba on són els miners xilens atrapats
La perforadora que construeix el túnel que ha de servir per rescatar els 33 miners xilens atrapats des de fa més de dos mesos ja ha arribat on es troben. Les sirenes han sonat quan passaven dos minuts de les vuit del matí, les dues de la tarda hora catalana, per confirmar que s'havien assolit els 630 metres de profunditat que hi ha des del refugi dels miners fins a la superfície. Un so que ha desfermat l'alegria entre els familiars i amics dels miners després de setmanes d'angoixa. Els miners podrien ser fora com a molt d'aquí a vuit dies. Els familiars ho celebren i demanen que la sortida es faci amb la màxima seguretat.
Comença l'etapa final d'una història de rècord: dos mesos de supervivència a gairebé 700 metres de profunditat i una de les operacions de rescat més complexes en mineria. La perforadora ha acabat d'obrir aquest dissabte el túnel que permetrà als miners atrapats tornar a la superfície. Un conducte que ara s'ha de revestir amb uns tubs d'acer per protegir les parets del túnel i a través del qual es farà baixar una càpsula que, un a un, en treurà els 33 homes.
Primer hi baixaran un metge militar i un tècnic de mines, que decidiran l'ordre de sortida dels miners i supervisaran el procés de rescat. Finalment, els miners aniran sortint un per un, en un viatge que podria durar entre un mínim de 20 minuts i un màxim d'una hora. Els miners han elaborat una llista amb l'ordre en què volen que es facin els viatges a la superfície, tot i que les autoritats també han redactat la seva: volen que primer surtin els més experts, en segon lloc els que estan més febles i finalment els més resistents.
Tot està preparat i assajat per quan arribi el moment. No només les brigades d'especialistes que faran el rescat. Els mateixos miners han seguit un programa d'exercicis físics i psíquics específics per avaluar la seva reacció davant l'estrès que provocarà el moment de l'alliberament.
Un cop a fora, el primer que veuran els miners serà a través d'unes ulleres perquè s'acostumin progressivament a la llum solar. Es preveu que alguns dels miners tinguin problemes musculars i respiratoris i per detectar-ho passaran un primer reconeixement mèdic i, després, seran conduïts directament a uns barracons on podran retrobar-se amb els familiars de manera més íntima. Els que estiguin en un estat mèdic més greu seran traslladats amb helicòpters de l'exèrcit a l'hospital.
L'expectació en les últimes hores al campament Esperanza ha estat màxima. Els familiars i amics dels 33 miners atrapats havien passat tota la nit sense dormir en una vigília amb pregàries i cançons. L'angoixa ha donat pas a l'alegria en saber que el moment de veure els seus és cada cop més pròxim.
L'imminent rescat dels miners, a qui després de l'ensorrament alguns experts només donaven un 2% de possibilitats de salvació, ha estat possible gràcies a la feina de centenars d'enginyers i operaris de diverses empreses xilenes i estrangeres.
Primer hi baixaran un metge militar i un tècnic de mines, que decidiran l'ordre de sortida dels miners i supervisaran el procés de rescat. Finalment, els miners aniran sortint un per un, en un viatge que podria durar entre un mínim de 20 minuts i un màxim d'una hora. Els miners han elaborat una llista amb l'ordre en què volen que es facin els viatges a la superfície, tot i que les autoritats també han redactat la seva: volen que primer surtin els més experts, en segon lloc els que estan més febles i finalment els més resistents.
Tot està preparat i assajat per quan arribi el moment. No només les brigades d'especialistes que faran el rescat. Els mateixos miners han seguit un programa d'exercicis físics i psíquics específics per avaluar la seva reacció davant l'estrès que provocarà el moment de l'alliberament.
Un cop a fora, el primer que veuran els miners serà a través d'unes ulleres perquè s'acostumin progressivament a la llum solar. Es preveu que alguns dels miners tinguin problemes musculars i respiratoris i per detectar-ho passaran un primer reconeixement mèdic i, després, seran conduïts directament a uns barracons on podran retrobar-se amb els familiars de manera més íntima. Els que estiguin en un estat mèdic més greu seran traslladats amb helicòpters de l'exèrcit a l'hospital.
L'expectació en les últimes hores al campament Esperanza ha estat màxima. Els familiars i amics dels 33 miners atrapats havien passat tota la nit sense dormir en una vigília amb pregàries i cançons. L'angoixa ha donat pas a l'alegria en saber que el moment de veure els seus és cada cop més pròxim.
L'imminent rescat dels miners, a qui després de l'ensorrament alguns experts només donaven un 2% de possibilitats de salvació, ha estat possible gràcies a la feina de centenars d'enginyers i operaris de diverses empreses xilenes i estrangeres.
