Cada vegada menys conflictes es resolen a través d'una victòria militar o d'un acord de pau
Cada vegada menys conflictes es resolen a través d'una victòria militar o d'un acord de pau

La pau al món passa pel pitjor moment des de la Segona Guerra Mundial

Ucraïna i Gaza són, a hores d'ara, els principals motors de la caiguda de la pau mundial

L'Institut for Economics and Peace, en el seu informe anual sobre la pau al món, que es fixa en 162 països, alerta del risc d'escalar conflictes ja existents i de provocar-ne de nous. 

En l'actualitat hi ha 56 guerres actives, però són 92 els països involucrats en algun conflicte, sobretot a Ucraïna i Gaza, on han tingut lloc la majoria de les 162.000 morts relacionades amb guerres.

Els Estats Units, Rússia l'Iran i França són els actors externs més involucrats en conflictes interns.

Aquest estudi sobre la pau recull no només les guerres, sinó també els índexs de violència i la seva percepció, i és per això que França apareix en groc al mapa.

Curiosament, Amèrica del Nord és la regió que ha experimentat un deteriorament més gran de la pau a causa dels delictes violents i de la por que generen. La pau ha millorat en 65 països i s'ha deteriorat en 97.

Europa és la regió més pacífica del món, amb 8 dels 10 països millors en aquest sentit. Espanya ocupa el lloc 23 a la llista. 

 

Es fan servir 23 indicadors qualitatius i quantitatius. El capítol de la militarització és el que presenta un pitjor resultat. 86 països han augmentat la despesa militar. Encapçala la llista Ucraïna, seguida de Myanmar i Macedònia del Nord.

En canvi, en l'apartat de terrorisme, el nombre de morts ha augmentat, però l'impacte ha disminuït perquè, tot i que s'ha intensificat en alguns punts calents del planeta --sobretot al Sahel--, menys països han patit episodis terroristes l'últim any.
 

Guerres cronificades

Els motors de l'empitjorament de la situació global són Gaza i Ucraïna. L'informe qualifica de guerres eternes la de Gaza, amb més de 36.000 morts, i la d'Ucraïna, amb 2.000 morts al mes els últims dos anys, sense que cap bàndol faci avenços significatius. La violència sembla no tenir-hi fi, diu, incrementada pel suport militar extern, l'asimetria de forces i les rivalitats geopolítiques.

La guerra al segle XXI canvia per dos factors: la tecnologia militar i la competició geopolítica. Els grups que no tenen un estat darrere ara poden enfrontar-se de manera més efectiva als estats fent servir tecnologies com drons i sofisticats artefactes explosius. Els atacs amb drons d'aquests grups no estatals s'han incrementat un 1.400% des del 2018. 

La transició d'un món unipolar dominat pels Estats Units cap a un de multipolar ha intensificat la competició i allargat els conflictes. Els poders tradicionals, com els Estats Units i la Unió Europea, perden pes i la seva capacitat de gestionar les tensions globals queda molt limitada.

Cada vegada menys conflictes es resolen a través d'una victòria militar o d'un acord de pau. Al camp de batalla es va posar fi al 49% dels conflictes als anys setanta i al 9% a la dècada del 2010. Pel que fa als acords de pau, la xifra ha baixat del 23% al 4%.

Els països més pacífics i els menys pacífics

Els 5 països més segurs del món són: Singapur, Islàndia, Noruega, Suïssa i Finlàndia. Els pitjors, Sudan del Sud, el Iemen, l'Afganistan, Colòmbia i la República Democràtica del Congo.

Islàndia continua sent el país més pacífic del món, una posició que manté des que es fa l'informe. La segueixen Irlanda, Àustria, Nova Zelanda i Singapur. A l'altra banda, el Iemen és el país menys pacífic, seguit de Sudan, Sudan del Sud, l'Afganistan i Ucraïna.

La bretxa entre uns i altres s'ha ampliat perquè els que encapçalen la llista han millorat els resultats, mentre que els de la cua els han empitjorat. Israel i Palestina han patit el primer i quart deteriorament de la seva situació, respectivament. L'Equador, Gabon i Haití són els altres països que han vist com la violència es disparava als seus carrers.

Pel que fa a les millores en els índexs, el Salvador i les polítiques de Bukele han aconseguit reduir els homicidis i millorar la percepció de seguretat dels ciutadans.

L'impacte econòmic de la violència a l'economia global el 2023 va ser l'equivalent al 13,5% del PIB, 2.200 euros per persona. L'impacte es calcula no només amb els costos de la guerra, sinó també amb els sous que es deixen d'ingressar, el que les empreses deixen de produir o el cost de la sanació dels traumes.
 

ARXIVAT A:
UcraïnaGuerra a Gaza
Anar al contingut