La paradoxa del jutjat 13: Santi Vidal queda fora de la causa que va començar amb ell

"El govern de la Generalitat de Catalunya té totes les vostres dades fiscals". Aquestes paraules de Santi Vidal van acabar portant al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona la investigació que ja havia començat la Fiscalia. Era gener del 2017 i la investigació arrencava sense fer gaire soroll. Fins que va arribar el 20 de setembre, els escorcolls a Economia, la llavor de l'acusació de sedició de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i la detenció de 14 alts càrrecs del govern Puigdemont.

Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda, custodiat per policies judicials el 20 de setembre de 2017

Les investigacions apuntaven amb força cap a Josep Lluís Salvadó, secretari d'Hisenda. La conversa telefònica amb la seva secretària perquè eliminés documents el mateix 20S, transcendia:

Salvadó: Escolta.

Secretària: Hi ha la Guàrdia Civil.

Salvadó: Agafa tots els papers que hi ha damunt la taula de reunions i llança'ls pel pati.

Indicis com aquest el situaven en el centre de la investigació com un dels cervells de la preparació del referèndum, però fa mesos que no està investigat enlloc. Són uns llimbs judicials per la seva condició de diputat. Però amb menys concreció que el cas del també parlamentari Josep Maria Jové, la mà dreta de Junqueras, que sí que està sent investigant al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Ni sedició, ni rebel·lió

Han estat mesos també de denúncies de les defenses. Denúncies d'una causa general en què s'investigava persones sense concretar per quins delictes. Aquest dimarts han quedat explicats: malversació, desobediència, revelació de secrets, falsedat documental i prevaricació. Res de sedició, aquell delicte del qual Ramírez Sunyer, el ja desaparegut primer magistrat del cas, havia parlat a les defenses. Un jutge qüestionat per uns i lloat per uns altres, pel mateix president de l'òrgan del govern dels jutges, Carlos Lesmes, que li arriba a agrair la seva dedicació i li fa notar que havia canviat, instruint aquesta causa, el rumb de la història d'Espanya.

Les sospites i les paradoxes

Enrere queden també les sospites --no del tot esvaïdes-- que la causa se li va adjudicar a Sunyer directament. I el que queda avui són les paradoxes: la causa va arrencar amb Santi Vidal, que avui no figura en cap paper, ni processat, ni arxivat. És a dir, sense opció de recurs ni en un sentit ni en l'altre. Els mateixos llimbs de Salvador i d'un altre dels considerats arquitectes del procés: l'exmagistrat del Constitucional Carles Viver i Pi-Sunyer.