La papallona monarca, de sumar milions d'exemplars a estar en perill d'extinció

L'actualització de la "Llista vermella d'espècies amenaçades", de la UICN, col·loca en la categoria "en perill" la papallona de les espectaculars migracions de milers de quilòmetres

RedaccióActualitzat

La papallona monarca migratòria (Danaus plexippus plexippus) ha estat la darrera espècie animal a entrar en la llista d'espècies en perill d'extinció, amb la pèrdua d'hàbitat i el canvi climàtic com les principals raons.

L'actualització de la "Llista vermella d'espècies amenaçades" de la UICN, que inclou avui en dia 147.517 espècies, 41.459 d'elles amenaçades d'extinció, també ha reavaluat l'estat d'altres animals.

La papallona, que ha passat a entrar a la llista d'espècies amenaçades, en la categoria "en perill", és especialment coneguda per ser la protagonista, cada any, d'un desplaçament migratori espectacular en què creua el nord del continent americà.

El viatge anual que fa la papallona monarca, on arriba a fer uns 4.000 quilòmetres, comença a l'hivern a Mèxic i Califòrnia i acaba a les zones de reproducció dels Estats Units i Canadà, a l'estiu.

Exemplar femella de la papallona monarca migratòria, Danaus Plexippus, fotografiada a Nova York l'octubre de 2008
Exemplar femella de la papallona monarca migratòria, Danaus plexippus plexippus, fotografiada a Nova York l'octubre del 2008 (LyWashu - Viquimèdia CC 3.0)


Una davallada preocupantment accelerada

La davallada en el nombre d'exemplars de la papallona monarca migratòria ha estat molt accentuada els darrers anys. És especialment sorprenent si es té en compte que als anys noranta es calculava que hi havia milions d'exemplars de papallona monarca, sobretot a l'Amèrica del Nord, però actualment fins i tot es dubta si en queden prou per mantenir les poblacions i evitar-ne l'extinció.

La desforestació i la tala d'arbres, fruit de la pressió del desenvolupament urbà i de l'agricultura, han acabat amb gran part dels refugis hivernals de les papallones, que en el seu estat embrionari no poden sobreviure a les temperatures baixes.

D'altra banda, la utilització intensiva de productes químics, com els pesticides i els herbicides, han acabat amb un gran nombre de papallones i també de les plantes mel·líferes del gènere Asclepias, o cotonets, les plantes de les quals s'alimenten les larves de la papallona i que utilitzen de refugi.

Població de papallones monarca (Danaus plexippus plexippus) a l'àrea recreativa nacional d'Amistad, Mèxic, 2015
Població de papallones monarca (Danaus plexippus plexippus) a l'àrea recreativa nacional d'Amistad, Mèxic, 2015 (Arxiu)

El canvi climàtic és una de les amenaces de més ràpid creixement que afecta la papallona monarca de forma accelerada. La sequera limita el creixement de les plantes amb flor, les Asclepias o cotonets, i augmenta la freqüència d'incendis forestals, mentre que les temperatures extremes desencadenen migracions més primerenques que provoquen que les papallones no trobin refugi, ja que els cotonets encara no s'han desenvolupat. Els episodis meteorològics extrems també acaben amb milions d'exemplars.

La població occidental de la papallona presenta un risc d'extinció més gran, ja que ha disminuït un 99,9% en les darreres dècades. Si als vuitanta es calculava que n'hi havia uns 10 milions d'exemplars, el 2021 el nombre s'ha reduït fins a 1.914 papallones. La població oriental, que és més nombrosa, també ha disminuït espectacularment, un 84%, entre els anys 1996 i 2014.

La situació de tigres i esturions, reavaluada

Els esturions també es troben en una situació compromesa. Després de reavaluar-ne la situació a tot el món, els responsables de la llista han explicat que actualment el 100% de les 26 espècies que formen aquest grup de peixos migratoris es troben ja en perill d'extinció, quan el 2009 eren el 85%.

En el cas dels esturions, el grup d'animals més amenaçats del món, la gran problemàtica és la construcció de preses i la caça furtiva, tot i les lleis internacionals que els protegeixen. Els nous càlculs que s'han fet mostren que "el seu declivi en les darreres tres generacions és més pronunciat del que es pensava".

La darrera reavaluació publicada ha confirmat l'extinció del peix espàtula xinès (Psephurus gladius), i l'esturió del Iangtsé (Acipenser dabryanus) ha passat de la categoria "en perill crític" a "extint".

La bona notícia d'aquesta actualització de la llista arriba amb els tigres. Després d'estar fregant l'extinció, l'últim recompte de tigres calcula que els exemplars han augmentat un 40% des del 2015 i actualment hi ha entre 3.726 i 5.578 exemplars de tigre en estat salvatge a tot el món. Tot i això, es confirma que és un dels animals que es manté dins la categoria "en perill d'extinció".


L'organització darrere de la llista vermella

L'organització responsable de mantenir i gestionar la llista d'espècies amenaçades és la UICN, la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, un organisme mundial creat el 1948 que reuneix més de 1.400 membres entre organitzacions governamentals i entitats de la societat civil, i està assessorada per una xarxa d'experts.

Per preservar la biodiversitat, el Dr. Bruno Oberle, director general de la UICN, reclama "àrees protegides, efectivament conservades i governades de manera justa, juntament amb una acció decisiva per respondre al canvi climàtic i restaurar els ecosistemes".

"La conservació de la biodiversitat dona suport a les comunitats en proporcionar serveis essencials com aliments, aigua i llocs de treball sostenibles."

 

 

ARXIVAT A:
EcologiaBiodiversitat
NOTÍCIES RELACIONADES
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut