La pandèmia, un revulsiu per dissenyar les ciutats del futur?

La pandèmia, el llarg confinament i les quarantenes han fet sacsejar el concepte de ciutat que teníem fins ara i han posat sobre la taula molts temes que ja fa anys que els urbanistes treballen. Ells veuen com la pandèmia ha tornat a posar en crisi el concepte de ciutat.

Segons l'arquitecta i urbanista Carme Ribas Seix, actualment gerent del Consorci del Besòs, "la pandèmia ha tornat a posar sobre la taula el tema de si les ciutats són els llocs ideals on viure".

"És un tema que s'ha plantejat diverses vegades a la història de les ciutats, i sempre han acabat guanyant les ciutats. La ciutat és el lloc on hi ha la interacció social, on és més fàcil que passin coses, i és l'espai social per excel·lència."

Per Joan Busquets, arquitecte i urbanista de l'Estudi BAU i catedràtic de la Universitat Harvard, les ciutats sempre han representat un punt de llibertat, com a l'època medieval, quan la gent hi anava a buscar feina deixant el camp i el domini del senyor feudal.

Aquestes ciutats han anat canviant amb els segles i, segons la Carme Ribas Seix, "si de les epidèmies del segle XIX en vam sortir amb xarxes de clavegueram, d'aquesta n'hem de sortir amb una xarxa digital potent que funcioni molt bé".

Segons Joan Busquets, "l'urbanisme serveix per resoldre problemes quotidians i preveure els canvis a llarg termini, però la pandèmia ha fet que tot això s'acceleri i que ens faci replantejar com han de ser les ciutats i els habitatges del futur".

"Encara avui dia estem pensant l'habitatge molt com fa cinquanta o setanta anys. Segurament ha de tenir terrassa perquè la gent pugui respirar. Aire lliure. I això s'ha de poder posar a la normativa de la mateixa manera que les habitacions de matrimoni han de tenir un mínim de metres quadrats."

També cal una regeneració de les ciutats, i sobretot dels barris amb més densitat de població i rendes més baixes. Aquí es concentren pisos petits, amb molta gent vivint-hi, on s'han detectat més percentatges de pacients amb coronavirus que als barris amb rendes més altes.

Maria Sisternas, urbanista i arquitecta, de Mediaurban, assegura que "l'impacte de la pandèmia ha sigut extremadament dur en determinats barris, i això fa que la recuperació també hagi de ser extremadament generosa amb aquests barris".

Això implica fer grans inversions per rehabilitar els habitatges d'aquestes zones i per modificar l'urbanisme i intentar ampliar l'espai públic i els equipaments:

"Ningú va preveure aquests espais, i ara és molt difícil introduir-los, perquè clar, hi ha molta gent vivint-hi i hi ha carrers amplis però estan plens de cotxes. S'hauran de buscar espais, potser tocant els terrats, o posar a la disposició del públic els petits buits que es puguin anar generant."

Tant ella com Joan Busquets afegeixen que també s'han de regenerar els barris dormitori intentant barrejar els usos, com sempre ha passat a l'Eixample, i que als baixos d'aquests grans blocs també hi hagi comerços o serveis, per dinamitzar l'economia i el veïnat.

Una manera de repensar Barcelona i les grans ciutats del seu entorn és treballar de forma conjunta. Carme Ribas Seix assegura que el futur de la metròpoli passa per tenir una gran constel·lació de ciutats, que mantinguin la seva identitat, però que treballin amb estratègies conjuntes. Però perquè això funcioni s'han de fer grans inversions en transport públic, sobretot en Rodalies de Renfe, per poder connectar aquestes ciutats i que la gent pugui deixar el transport privat.

I com assegura Joan Busquets, molta gent ha pres consciència que el canvi climàtic és tan important com la pandèmia, i que s'han de prendre mesures urgents. Això passa per treure el cotxe de les ciutats, renaturalitzar els carrers i crear espais per als ciutadans. Segons Busquets, és molt fàcil parlar de fer més zones verdes a la ciutat però, en canvi, "és molt difícil de construir ja que el disseny serà completament diferent en una ciutat mediterrània com Barcelona que en d'altres com Xangai o Copenhaguen. El verd és molt important però ha de tenir contingut, que s'hi puguin fer coses."

Un verd que s'ha de generar dins de les ciutats, i que s'ha de preservar i potenciar als parcs naturals que uneixen aquestes grans urbs, i com puntualitza la gerent del Consorci del Besòs, Carme Ribas Seix, "això vol dir mantenir i preservar de totes totes els espais naturals buits que hi ha entre aquestes ciutats: Collserola, el Garraf, serralada de Marina, el Parc Agrari del Llobregat..."

Sisternas reivindica aquests pulmons verds, que s'han posat en valor com mai gràcies a aquesta pandèmia:

"Uns corredors verds que fa anys l'urbanisme comprometia, perquè el Pla General pensava que allò seria un gran continu urbà. Ara s'ha demostrat que han d'estar lliures, que han de ser reserves i parèntesis dins els creixements de les ciutats. Perquè així sigui s'han de preservar i millorar les portes d'accés des de la metròpoli. I això és bo, perquè genera portes d'escapatòria de la ciutat."

L'urbanisme també pot servir per reactivar l'economia. Segons Ribas Seix, "s'ha de protegir i impulsar l'economia productiva que encara tenim i fer-la créixer cap a una producció més verda". Sisternas afegeix que "s'ha d'impulsar la fabricació local i no convertir-nos en un centre logístic que importi d'Alemanya o de la Xina".

"I què hi pot fer, l'urbanisme? Crear centres de serveis, barrejar pols industrials amb centres universitaris de recerca i serveis, i potenciar les àrees d'innovació. I totes aquestes activitats requereixen una planificació prèvia i inversions de l'administració."