La pandèmia duplica la demanda de certificats digitals

El confinament domiciliari i el teletreball han fet que la societat faci un gran salt en la digitalització. Però les plataformes de cinema online o les eines per fer videoconferències no han estat les úniques beneficiades. També hi ha hagut un augment de la demanda dels serveis digitals de l'administració i, en conseqüència, dels instruments per connectar-s'hi, com els certificats digitals i els diversos sistemes de claus, com ha abordat el programa "Valor afegit" aquesta setmana.

A les oficines del document nacional d'identitat hi ha d'anar tothom a renovar el carnet en format de targeta plàstica. Un nombre creixent de ciutadans hi van també més sovint per renovar cada dos anys el certificat electrònic que el carnet porta incorporat.

Segons l'advocat Roger Cabeza, els organismes s'han posat en "solfa" i la majoria de tràmits que fan per als clients, com presentar expedients o documentació, els poden presentar sense moure's del sofà.

"Això evita el desplaçament físic d'una persona a un registre a portar papers perquè li posin un segell. És un estalvi de costos, lògicament."

Agustí Cerrillo, que és catedràtic de Dret Administratiu de la UOC, remarca que el DNI electrònic és un instrument "molt segur, que garanteix la identificació i l'autenticitat de les manifestacions de voluntat de les persones que l'utilitzen, però per contra és un mecanisme molt poc usable."

L'Administració Oberta de Catalunya facilita als ajuntaments una sèrie d'instruments de facturació o notificació electròniques.

Segons calcula aquest organisme, l'últim any s'han estalviat cinc-cents milions d'euros amb la utilització d'aquests recursos, com detalla la seva directora, Marga Bonmatí.

"Inclouen tant el temps que reduïm de tramitació interna a l'Ajuntament, com el temps que li estalviem al ciutadà, els desplaçaments estimats. I sobretot l'eliminació de paper i de terminis entre transaccions."

La revolució digital ha arribat a la relació amb les administracions. Només a la ciutat de Barcelona, el nombre de persones que han fet algun tràmit electrònic ha passat del 45 al 75 per cent els últims quatre anys.

Les persones més grans i les que tenen menys nivell educatiu són les que més dificultat troben per fer servir les noves possibilitats de connexió digital.

Certificats i claus digitals

L'atenció a la ciutadania que es fa des de les administracions cada cop és menys presencial i més digital. A les oficines de la Generalitat i dels Ajuntaments es gestiona el certificat digital IdCat, del qual l'any passat se'n van fer dos-cents mil, més del doble que l'any anterior. La pandèmia i el confinament domiciliari han donat una empenta fabulosa a una eina que té moltes aplicacions.

Els certificats digitals s'instal·len directament al disc dur de l'ordinador i tenen sentit si cal fer moltes gestions amb l'administració. Per a la majoria d'usuaris n'hi ha prou amb l'IdCat mòbil, que ja tenen set-centes mil persones i que es pot obtenir amb la targeta sanitària i sense haver d'anar a cap oficina. Bonmatí n'explica les característiques.

"IdCat Mòbil és un sistema d'identificació basat en el mòbil, té un nivell de seguretat de doble factor, que al final et reclama un SMS que t'envien al mòbil i es pot fer servir en totes les administracions públiques catalanes."

L'IdCat mòbil, però, no serveix per fer tràmits amb Hisenda o la Seguretat Social, que depenen de l'administració de l'Estat. En aquests casos es pot fer servir el sistema "Clave pin" que ja tenen onze milions de persones a Espanya, i que també funciona com una contrasenya o amb una aplicació al telèfon mòbil.

"Clave pin" és un sistema d'identificació que accepten totes les administracions, mentre que l'IdCat només funciona a la Generalitat i els ajuntaments catalans. Arribar a la universalitat d'aquestes eines és una assignatura encara pendent de negociacions polítiques.

L'arribada del big data

L'ús massiu de telèfons, ordinadors o tauletes genera una allau de dades que les empreses tecnològiques fan servir per a les seves finalitats comercials.

Els algoritmes prediuen el comportament dels usuaris i fan suggeriments de compres. Es podria aplicar la gestió intel·ligent de dades a l'administració pública i personalitzar l'atenció als ciutadans?

Per Cerrillo ens trobem encara a les beceroles d'aquests serveis personalitzats, "mentre que estem molt acostumats que quan escoltem música o comprem a través d'una plataforma de comerç electrònic ens diguin què és el que ens convé en funció del que altres usuaris com nosaltres han fet anteriorment".

Els fons europeus d'ajuda a l'economia espanyola consten de 70.000 milions d'ajudes directes. Una tercera part d'aquests diners han de servir per a la transformació digital, i l'administració pública serà la primera a presentar projectes. Ajuntaments, Generalitat i l'administració central redacten projectes per fer que el big data treballi també per a la ciutadania, com defensa Bonmatí.

"Per atorgar ajuts del tipus beca menjador, per a llibres, per a les famílies. Si sabem que aquesta família ho demana, coneixem el context, sabem que és una família nombrosa, que té aquests ingressos anuals, ja sabem que probablement ho demanarà i l'hi podem oferir; després ells ja faran l'última gestió, ok ok, ho demano. Ens podem avançar."

La crisi sanitària i el confinament van abocar la ciutadania a fer un salt en l'ús de les eines digitals. Els fons europeus poden ajudar les administracions a modernitzar els seus serveis. L'assignatura pendent continua sent la fragmentació de les eines digitals públiques segons quina en sigui l'administració responsable.