La pandèmia dispara el nombre de famílies ateses per Càritas sense un habitatge digne
Una de cada 4 llars ha hagut de buscar un habitatge més econòmic, la majoria rellogant habitacions
La pandèmia dispara el nombre de famílies ateses per Càritas sense un habitatge digne
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La pandèmia dispara el nombre de famílies ateses per Càritas sense un habitatge digne

Una de cada 4 llars ha hagut de buscar un habitatge més econòmic, la majoria rellogant habitacions

Actualitzat
TEMA:
Habitatge

El 65% de les llars ateses per Càritas no disposen d'un habitatge digne. El 40% dels casos viuen en habitacions rellogades, perquè és l'únic que poden arribar a pagar. Són unes xifres que han crescut exponencialment a causa de la crisi generada per la pandèmia: fa un any el 25% de les famílies ateses vivia en habitatges inadequats -per raons d'espai o insalubritat- i d'aquests només un 7% vivia de relloguer o estava en procés de desnonament.

Càritas atén 2.000 famílies més sense cap ingrés que fa un any. En total són 3.500 i representen el 21% del total de llars que reben suport d'aquesta entitat. La majoria, a més, no accedeixen a prestacions socials com la renda garantida o l'ingrés mínim vital. Tot plegat té un impacte directe en les condicions del lloc on viuen.

 

Buscar una llar més econòmica

Segons l'informe de Càritas de Barcelona, "un dels principals efectes de la precarietat econòmica i de la manca d'un treball decent és la dificultat per poder fer front a les despeses de l'habitatge, o la dificultat per accedir i mantenir un habitatge digne". Això ha fet, segons les seves xifres, que 1 de cada 4 casos s'hagi vist obligat a canviar-se a una vivenda més assequible. La xifra arriba a gairebé un 49% tenint en compte les persones que s'han plantejat aquesta decisió, una decisió que han d'afrontar un 31,5% de llars més que fa un any.

Entre els motius que han obligat a canviar de llar per una de més econòmica, en un 52% ho han fet perquè no poden pagar les despeses de subministraments i la meitat perquè no pot fer front al lloguer o la hipoteca. I un 15% dels llogaters s'han vist amenaçats d'expulsió.

Segons Càritas, la cara positiva és que ha crescut el nombre de persones que han pogut negociar o ajornar algun pagament, el 36,4%, o el preu dellloguer, un 13,6%. Però la creu és que, tot i que s'han reduït a un 6,6%, les situacions d'abús es mantenen, i en un 16% dels casos s'ha volgut apujar el lloguer a persones vulnerables.

Consulta en aquest gràfic interactiu l'evolució de la pobresa tenint en compte diferents indicadors de l'informe de Càritas en aquest any de pandèmia:

 

 

 

Creix la pobresa severa

L'informe detecta un creixement alarmant de la pobresa severa, a conseqüències de la crisi generada per la pandèmia. El 91% d'aquestes famílies, segons Càritas, estan en una situació de pobresa relativa però dues terceres parts, el 66,5%, es troba en una situació de pobresa severa.

"Han de sobreviure amb menys de 445 euros mensuals nets les llars unipersonals i 934 euros les llars de dos adults i dos menors. La pobresa severa ha crescut 18 punts en un any i ja afecta 10.800 llars, 2.800 més que fa un any."


Després d'un any, Càritas atén prop de 3.500 llars, 2.000 més que fa un any, en les quals no hi entra cap ingrés. Això representa un 21,2%, en un any hi ha un 13% de llars, una de cada 5 en les quals no hi entra cap ingrés, segons Míriam Feu, cap d'anàlisi social i incidència Càritas , no hi els arriba cap ajut social.

"Són 7.500 persones totalment desprotegides que no tenen cap ingrés, ni laboral, ni de subvencions, ni prestacions. I la xarxa de protecció que s'hauria d'estar oferint a aquestes persones, el sistema de protecció d'ingressos per garantir uns ingressos mínims no està arribant."


En 1 de cada 4 llars amb menors, el 25,4%, no hi entra cap ingrés, i d'aquestes, 3 de cada 4, el 70%, viuen en pobresa severa. La situació s'agreuja entre les famílies monoparentals amb fills, fins al 73%. En el cas de famílies migrants afecta el 71%.

 

Càritas atén 7.500 pèsrones, 2.000 llars, on hi entra cap ingrés (ACN/Mariona Puig)

 

 

 

Menys d'un 7% no rep prestacions

Segons l'informe, entre les llars ateses per Càritas, només el 4,4% rep ingressos de la renda garantida de la ciutadania (RGC) i només un 2%, l'ingrés mínim vital (IMV).

En el cas de la renda garantida de la ciutadania, que concedeix la Generalitat, Càritas denuncia que en la majoria dels casos, el 87%, no l'han demanat: el 60% perquè no tenen prou informació, el 14% perquè creuen que no hi tenen dret i un altre 14% perquè no saben com tramitar-ho.

Entre el prop del 12% de les famílies que l'han demanat, gairebé el 7% estan a l'espera, mentre que a un 5% se'ls ha denegat, en la majoria dels casos per no demostrar el llindar econòmic requerit.

Després de 10 mesos de la seva aprovació, encara menys famílies reben l'ingrés mínim vital, que gestiona el govern de l'Estat. Prop del 71% de les famílies no saben que existeix aquest recurs.

Càritas continua denunciant les dificultats i la lentitud per tramitar aquests recursos. En el cas de l'IMV, més de la meitat que l'han aconseguit tramitar estan a l'espera d'una resposta de l'administració. Ha estat denegada en un 43% dels casos, sobretot per sobrepassar el llindar econòmic. Només s'ha concedit a un 2% però encara no se'ls ha ingressat.

L'informe de Càritas Barcelona, presentat aquest dilluns, és el balanç de les prestacions que l'entitat ha fet des del desembre del 2020, el tercer informe des de l'inici de la pandèmia. Míriam Feu reclama que les administracions actuïn més eficaçment davant d'una situació que diu que s'està "enquistant".

"Estem parlant de seqüeles profundes que s'estan enquistant, que estan augmentant la precarietat i la desprotecció dins d'un context de fatiga pandèmica insostenible des de fa ja massa temps. Ens cal a tots com a societat buscar els mecanismes i instruments per tal que totes les persones comptin amb les condicions necessàries per millorar davant d'aquest crisi global i la recuperació que estem esperant. En cal dissenyar polítiques que ens portin a una nova realitat, integradora i que no deixi ningú enrere." 


Entre les dades rellevants de l'estudi destaca que un 57% de les persones ateses ha vist empitjorada la seva salut psicoemocional i un 48,5% no segueix una alimentació adequada.

Més dels 48% de les persones que recorren a Càritas no segueix una alimentació adequada (ACN/Mariona Puig)

També que la falta d'ingressos i la precarietat laboral, a més de posar en perill l'habitatge, l'alimentació i la salut mental de les persones, afecten especialment els infants i la seva educació, a causa de la bretxa digital que tenen moltes d'aquestes famílies.

També s'hi destaca que un 35% de les persones ateses no té accés a la medicació que necessita i que un 11,2% ha deixat de comprar medicaments.

 

Informe íntegre de Càritas Diocesana de Barcelona:

ARXIVAT A:
PobresaHabitatgeCoronavirus Covid-19

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut