La pandèmia deixa les pitjors xifres de mortalitat a Espanya dels últims cent anys

L'Institut Nacional d'Estadística ha fet públic aquest dijous el seu informe anual de mortalitat i ha posat xifres a la duresa d'aquest primer any de pandèmia.

L'any 2020 van morir a Espanya 492.930 persones, una xifra anual inèdita en l'últim segle, a la qual no es va arribar (oficialment) ni tan sols durant la Guerra Civil espanyola i només superada per la pandèmia de grip del 1918, en què van morir gairebé 700.000 persones (695.758), amb efectes fins al 1920, com es pot comprovar en aquesta gràfic interactiu publicat per l'INE.

En passar per sobre de cada any s'hi pot llegir el nombre de persones mortes, segons les dades oficials registrades.

Moltes més víctimes que les registrades per Covid

L'augment de defuncions respecte al 2019, en xifres absolutes, és de 75.305 persones, un 17,7% més. Una xifra de morts per qualsevol causa que supera amb escreix el nombre de víctimes oficials de la Covid. A Catalunya, l'any passat van morir 79.685 persones, un 23,5% més que l'any 2019, un augment superior a la mitjana estatal.

Segons el Ministeri de Sanitat, 51.078 persones van morir de coronavirus a Espanya durant tot el 2020, una xifra que no inclou els milers de persones que se sospita que també tenien la malaltia quan van morir, però a qui no s'havia fet cap prova.

A Catalunya, a dia d'avui i des de l'inici de la pandèmia (és a dir, comptant també el que portem d'any 2021), 22.235 persones han perdut la vida per culpa de la Covid.

L'augment de la mortalitat, que s'ha donat sobretot en persones majors de 75 anys, ha reduït l'esperança de vida a Espanya en 1,24 anys i l'ha situat en els 82,34 anys. Els naixements van mantenir la seva tendència habitual a la baixa (han caigut un 30% els últims 10 anys) i es van reduir un 5,9%, cosa que va donar un saldo de creixement vegetatiu negatiu de 153.167 persones, el pitjor des que hi ha registres.

La majoria de defuncions han estat per malalties infeccioses (ja sigui coronavirus confirmat, el 67,5%, o sospitós, el 26,9%), que de gener a maig del 2020 van augmentar un 1.687,7% respecte als cinc primers mesos del 2019. Però també van augmentar les morts per malalties del sistema circulatori (un 4%), mentre baixaven lleugerament les morts per tumors i per malalties del sistema respiratori. Per sexes, i més enllà de la Covid, els tumors van ser la primera causa de mort en els homes, i les malalties del sistema circulatori, en les dones.

El març va ser el mes amb més defuncions a tot el país i el dia 31, el més negre, amb 30.000 persones mortes en un sol dia a l'estat espanyol. Gairebé la tercera part d'aquestes morts van ser a Catalunya, on el 31 de març del 2021 van morir, en un sol dia, 9.968 persones.

La primera onada, devastadora

Durant la primera onada de la pandèmia, del març al juny del 2020, van morir a Espanya 48.000 persones més del que estava previst, segons la mitjana feta en els 4 anys anteriors (del 2016 al 2019) per Eurostat. És el país de la UE amb un excés més alt de mortalitat, al davant d'Itàlia (46.000), Alemanya i els Països Baixos. També de la mitjana comunitària, que està en 25.000 defuncions.

Catalunya va ser la comunitat amb més morts en xifres absolutes durant la primera onada (fins a finals de maig del 2020), seguida per Madrid i Andalusia.

Madrid és la comunitat que registra un augment més gran de defuncions respecte al 2019 (un 41,2% més) i també un excés més alt de mortalitat (és a dir, una xifra molt per sobre de l'esperada segons la mitjana dels 4 anys anteriors), tant en xifres absolutes com en percentatges.