La nova fiscalitat verda del govern pot afectar la competitivitat de la indústria
Tot i qui l'avantprojecte de llei diu que aquest tribut no es podrà repercutir en la factura als clients finals, les distribuïdores intentaran recuperar els sobrecostos
La nova fiscalitat verda del govern pot afectar la competitivitat de la indústria
Barcelona

La nova fiscalitat verda del govern pot afectar la competitivitat de la indústria

Tot i qui l'avantprojecte de llei diu que aquest tribut no es podrà repercutir en la factura als clients finals, les distribuïdores intentaran recuperar els sobrecostos

Esther OrtegaActualitzat

La Generalitat presentarà els seus pressupostos a finals de mes i entre les noves mesures fiscals previstes hi ha la de gravar la producció d'energia elèctrica: centrals nuclears, tèrmiques, hidràuliques... només en queda exempta la producció d'energia neta.

El tribut s'ha calcat de l'ecotaxa que s'aplica a Extremadura des de fa anys per evitar que el tombi el Constitucional, però la realitat extremenya és molt diferent a la catalana. Allà la taxa es va pensar sobretot per gravar la central nuclear d'Almaraz, però també s'aplica a les plantes de cogeneració que tenen algunes indústries.

Ara bé, a Extremadura només n'hi ha tres, mentre que a Catalunya n'hi ha moltíssimes més, 168, i són vitals per a la competitivitat de les empreses. De fet, Catalunya és líder en cogeneració, amb el 20% de tota la potència instal·lada a l'Estat. Per això, des del sector empresarial alerten dels efectes que el tribut, tal com està plantejat ara mateix, podria tenir per a la indústria.

 

 

I és que com explica David Garrofé,secretari general de la Cecot, la cogeneració,"bàsicament l'està fent servir la indústria manufacturera, la nostra indústria." Garrofé creu que aquest tribut va en contra de la seguretat jurídica:

"El que no podem és anar canviant les fórmules. Durant molts anys, s'ha dit que la cogeneració era un element d'eficiència, de sostenibilitat ambiental, que tenia totes les virtuts, i s'animava les empreses a fer inversions. Per què? Perquè cremàvem gas, és cert, per tant generàvem CO2 a l'espai, però alhora, cremant allò obteníem dos rendiments: la calor que servia per a molts processos productius i la generació d'energia, d'electricitat."

Sectors com el paperer, la ceràmica, el químic, l'alimentari... tenen plantes de cogeneració. D'aquesta manera poden produir alhora la calor que necessiten i al mateix temps electricitat amb què alimenten la mateixa fàbrica. A més, la que generen de més i que els sobra la poden vendre. Ara, però, aquesta indústria es podria veure afectada pel nou impost a la producció elèctrica, que preveu gravar aquestes plantes d'igual manera que les nuclears o les tèrmiques.

"Aquesta és la manera en què aquestes empreses han decidit proveir-se d'energia i si, en lloc de generar-li beneficis, li genera pèrdues, el que farà serà tancar la planta", argumenta Pep Salas, director d'innovació i regulació a Km0 Energy:

"I si tanca, què farà? Doncs comprar l'energia a la xarxa i, per tant, farà que aquella energia que ell necessita es produeixi a molts quilòmetres d'on ell és. Per tant, incrementarà la ineficiència del sistema. Per tant, si el que volem és prioritzar el doble ús d'energies renovables i de proximitat, estaríem afrontant una mala decisió tècnica. La cogeneració amb gas té un recorregut que ja està escrit. De generació d'energia amb combustibles fòssils ja sabem que no n'hi haurà en el futur, però encara la tenim molt lligada al teixit productiu, i el que hem de promoure és que la sensibilitat energètica de les empreses vagi en el camí de la transició però donant incentius, no penalitzant."

Des de la Cecot consideren que un tribut com el que planteja l'executiu català pot afectar la competitivitat de la indústria:

"Si anem gravant la indústria que ja té un cost energètic elevat, el que estem atacant directament és la línia de competitivitat de les empreses. Entenem que és un error, i en aquests moments de desacceleració el que hem de fer és una política industrialista."

Durant la setmana s'han mantingut converses al Departament d'Economia entre la patronal i alguns afectats, però el govern encara estudia l'encaix de la cogeneració en el nou tribut. Un tribut amb què la Generalitat espera recaptar 145 milions d'euros anuals, però que, segons alguns experts, no està prou alineat amb els objectius de transició energètica.

"En el punt de partida ha pesat més l'expectativa d'ingrés que no fer-lo un instrument útil per a la transició energètica. L'energia elèctrica està assumint molts més costos que altres fonts finals, bàsicament el gas, per exemple en aquest cas. Si el nostre objectiu és reduir les emissions de CO2, el gas emet més emissions de CO2 i, per tant, aquí tenim una altra gran contradicció."

Al marge de les plantes de cogeneració, Endesa, amb una cinquantena de plantes, entre nuclears, tèrmiques i hidràuliques a Catalunya, és la principal afectada. Assegura que encara no ha rebut oficialment la proposta, però que el seu departament jurídic n'està estudiant l'impacte. Un impacte doble, perquè l'impost també preveu gravar la distribució, és a dir, totes les línies i torres per on circula l'electricitat, i Endesa, la distribuïdora que opera el 96% del mercat a Catalunya, té una xarxa tan extensa que posada en línia recta serviria per fer dues voltes senceres a la Terra.

 

 

L'impost també gravarà la distribució i el transport d'energia elèctrica

Per cada quilòmetre de línia que pengi de les torres de tensió, les distribuïdores -les empreses que les instal·len, les operen i en fan el manteniment- hauran de pagar 700 euros. I la mateixa quantitat s'aplicarà per les línies que circulen soterrades pels polígons industrials i l'entramat urbà.

"L'avantprojecte tampoc distingeix entre línies aèries i línies subterrànies. Des d'aquest punt de vista, és evident que l'impacte ambiental de les línies subterrànies es pot considerar que no existeix", argumenta Irene Bartol, secretària general d'ASEME, l'associació d'empreses elèctriques que aplega les petites distribuïdores amb menys de 100.000 clients.

Aquestes petites distribuïdores operen principalment en zones rurals, i això exigeix de més cable per abastir aquesta població dispersa, i com més cable més impostos. Fins a dos milions d'euros calculen que els suposarà. Una xifra que, diuen, posa en perill les inversions necessàries per encarrilar la transició energètica.

"Estem en un moment molt decisiu, en què aquestes xarxes s'han de transformar en xarxes intel·ligents i, des d'aquest punt de vista, serà necessari fer unes inversions. Si l'entorn regulatori és incentivar aquestes inversions, les empreses les faran; si l'entorn regulatori va en la línia contrària a incentivar aquestes inversions, pot suposar un fre a tot el que és el procés de transició energètica."

 

Repercutirà en la factura dels clients finals?

Però la pregunta que molts usuaris poden fer-se ara és si l'impost, que forma part de la nova aposta del govern per la fiscalitat verda, l'acabaran pagant ells a la seva factura. "Per una banda, el mateix avantprojecte preveu que no es pot traslladar l'impost al consumidor, però per una altra banda, tenim la llei del sector elèctric que sí que preveu que les activitats regulades puguin fer-ho", aclareix Pep Salas.

I això és el que espera Red Eléctrica, que haurà de pagar 1.200 euros per quilòmetre de xarxa en operar l'alta tensió. Diuen que compliran la normativa, però que estudiaran la manera que aquests sobrecostos siguin inclosos a la factura.

De fet, el precedent ja hi és. El va dictar el Suprem en una sentència que va permetre a les distribuïdores recuperar tots els tributs i taxes que les autonomies els havien imposat l'any 2013. Va ser fruit d'un procés judicial llarg, i després d'una batalla entre les distribuïdores i el govern central que es negava a autoritzar al BOE aquests suplements territorials.

I és que la distribució i el transport d'energia són activitats regulades. Això vol dir, com explica Bartol, que reben una retribució per la seva feina "a partir d'uns criteris establerts des de l'estat espanyol, homogenis per a totes les empreses". Una retribució que reben a través dels peatges que es cobren a la factura. Per tant, "no tenen possibilitat de repercutir (aquests tributs) de forma lliure als clients finals".

Des d'ASEME asseguren que intentaran també recuperar el sobrecost que suposa el nou tribut:

"Farem els esforços des d'aquest punt de vista. El que passa és que la possibilitat de trencar el principi de tarifa única i que els consumidors d'una determinada comunitat paguin, en la part de la factura regulada, un preu superior al d'altres comunitats, sempre ha sigut un aspecte que, des del punt de vista de l'administració, no s'ha vist de forma positiva o almenys han tingut una reticència a fer-ho."

Ara bé, com explica també Pep Salas, "des de l'any 2020 la definició dels peatges, la part que paguem a la factura per les xarxes, ha tornat a la CNMC (Comissió Nacional dels Mercats i la Competència) i s'espera que la seva aplicació sigui més tècnica que política i sí, es podria entreveure que es traslladés".

Sigui com sigui, tot apunta que, com ja va passar el 2013, el nou tribut obre les portes a una nova batalla entre distribuïdores i administració.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut