La nova estratègia de gestió de purins: convertir la part líquida en adob natural

Una finca de Gimenells està substituint els adobs minerals pels purins que genera una granja de porcs del voltant

Teresa Macià Viles

Després de quatre anys de recerca i experimentació entre el Departament d'Acció Climàtica i el sector agrícola i ramader, el projecte europeu Life Agriclose ha permès desenvolupar una quinzena de noves eines i estratègies per millorar la gestió del 20% de dejeccions ramaderes que es generen a Catalunya.

Es tracta de solucions adaptades a cada necessitat, que potencien la fertilització de proximitat respectant el medi ambient i molt més econòmics que els fertilitzants convencionals.

La recerca s'ha desenvolupat en cinc explotacions de cereals on s'està deixant d'utilitzar adobs minerals. A Gimenells, en una de les finques que hi participen, els estan substituint pels purins que genera una granja de porcs que tenen a la vora.

La part líquida del purí, la que provoca més maldecaps als ramaders, l'apliquen a través del reg per aspersió, segons explica el ramader i pagès Antonio Manyas:

"Es va fer el reg per aspersió i aleshores vam pensar que ja que s'obrien rases podríem aprofitar per fer arribar als veïns la canonada que transporta el purí des de la granja fins al sistema de reg."


"Entre els veïns ens posem d'acord i, amb el sistema que tenim, un dia cadascú, anem injectant", afegeix Manyas.

La part líquida del purí s'aplica a través del reg per aspersió
La part líquida del purí s'aplica a través del reg per aspersió

Com es fa el procés de separació

El procés comença separant les dejeccions sòlides de les líquides. Una canonada xucla el purí líquid de la bassa i el transporta fins a uns filtres que el netegen per no embussar els aspersors. El director tècnic del projecte Life Agriclose, Jordi Tigues, ho descriu així:

"Aprofitar allò que nosaltres ja tenim a casa nostra, com són els purins, que tenen un valor fertilitzant molt interessant. Aprofitar-ho de la millor manera per fertilitzar els camps i, d'aquesta manera, produir els aliments d'una manera molt més sostenible."

A la caseta de reg, un conductímetre i un aparell d'intel·ligència artificial determinen i dosifiquen la quantitat precisa de nitrogen que necessiten els conreus.

Un aparell d'intel·ligència artificial dosifica la quantitat de nitrogen que necessiten els conreus
Un aparell d'intel·ligència artificial dosifica la quantitat de nitrogen que necessiten els conreus

L'enginyer d'Hidromàtic, Abel Pascual, assegura que "això està pensat per a granges que al costat tenen terra de cultiu amb un sistema de reg a pressió, bé sigui aspersió o goter". Pascual destaca que "el cost d'un equip estàndard està entre els 5.000 i els 6.000 euros".

Abans, durant i després de cada sembra i collita, pagesos, ramaders i assessors del Departament d'Acció Climàtica, prenen mostres del sòl per analitzar-lo i dissenyar el següent pla d'adob.

Els investigadors també comproven que, quan l'aigua que conté fracció líquida de purí, entra en contacte amb el sòl, la planta i el fruit no li transmet cap contaminant.

 

ARXIVAT A:
Medi ambientRamaderia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut