La natura et vol fort de jove, però t'ho farà pagar de vell

Investigadors catalans expliquen els problemes de la vellesa com una adaptació evolutiva: a la natura li interessa que es transmetin els gens que donen fortalesa a joves i adults.
La natura et vol fort de jove, però t'ho farà pagar de vell

La natura et vol fort de jove, però t'ho farà pagar de vell

Investigadors catalans expliquen els problemes de la vellesa com una adaptació evolutiva: a la natura li interessa que es transmetin els gens que donen fortalesa a joves i adults.
Xavier Duran Actualitzat
La selecció natural dona prioritat a gens que proporcionen fortalesa durant l'edat reproductiva encara que provoquin malalties durant la vellesa (Reuters)
La selecció natural dona prioritat a gens que proporcionen fortalesa durant l'edat reproductiva encara que provoquin malalties durant la vellesa (Reuters)

Durant la vellesa no es presenten més problemes de salut només pel desgast lògic d'una vida, sinó perquè la selecció natural ha donat prioritat a gens que proporcionen fortalesa durant l'edat reproductiva encara que provoquin malalties durant la vellesa. Aquesta seria, en resum, la principal conclusió d'un estudi fet per investigadors catalans o que treballen a Catalunya que es publica a la revista "Nature Ecology & Evolution".

L'equip dirigit per Arcadi Navarro, de l'Institut de Biologia Evolutiva (UPF-CSIC) i del Centre de Regulació Genòmica, ha volgut comprovar dues teories sobre l'envelliment.

Una, l'acumulació de mutacions, proposa que les alteracions que provoquen malalties durant la vellesa són més difícils d'eliminar perquè no es manifesten durant l'edat reproductiva.

La segona, pleiotriopia antagonista, hi afegeix que les mutacions perjudicials durant la vellesa poden fins i tot ser afavorides si donen avantatge per a l'èxit reproductiu.

Els investigadors no s'han basat en la mosca de la fruita o del vinagre (Drosophila melanogaster), utilitzada en molts estudis que han donat resultats contradictoris. Ara han aprofitat el gran nombre de dades generades en estudis que relacionen directament alguns marcadors genètics amb malalties concretes.

Els resultats obtinguts assenyalen que la freqüència de mutacions que causen malalties a la vellesa és més gran que les que causen problemes de salut abans.

Això té lògica des del sentit evolutiu. La selecció natural dona prioritat a persones que en l'edat reproductiva tenen més fortalesa i bona salut i que transmeten aquestes característiques a la descendència.

En canvi, si les malalties es manifesten en edats avançades, la selecció natural ja no actua, perquè aquests individus ja no els transmetran.

Els investigadors fins i tot destaquen que alguns gens que seran molt negatius durant la vellesa poden ser afavorits si tenen un efecte molt positiu en l'època reproductiva. També han trobat que el llindar de l'efecte d'aquests gens se situa entre els 40 i els 50 anys. Això concorda amb la dada que a les societats de caçadors recol·lectors -tant les antigues com les que encara perviuen- els individus rarament viuen més enllà dels 50 anys.

La recerca pot tenir també efectes pràctics. Els investigadors també han utilitzat un estudi fet gràcies al seguiment de 6,2 milions de ciutadans danesos durant vora 15 anys per intentar explicar la comorbiditat, és a dir, la coincidència de dues malalties en un mateix individu.

En aquest cas, interessa conèixer malalties que es presenten en la mateixa persona però amb molts anys de diferència. Tot i que fan falta bases de dades més completes per analitzar-ho, els investigadors afirmen que així es podrien relacionar alguns problemes de salut en la joventut o l'edat adulta i explicar aquesta comorbiditat separada en el temps. Això tindria gran valor en medicina predictiva.