La NASA prepara una missió per interceptar i desviar un asteroide potencialment perillós

El 30 de juny de 1908, un meteorit d'uns 40 metres de diàmetre va caure a la regió russa de Sibèria, a prop del riu Tunguska. El xoc va devastar una zona boscosa d'uns 2.000 quilòmetres quadrats. Va ser el pitjor impacte d'un asteroide sobre la Terra des del que va acabar amb els dinosaures, fa 65 milions d'anys.

El rastre del meteorit de Tunguska

L'any 2016, l'astrònom Josep Maria Trigo va ser un dels impulsors de la petició a les Nacions Unides per declarar cada 30 de juny Dia Internacional dels Asteroides. Trigo, investigador de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya-CSIC, és un dels millors experts mundials en el tema. Considera que tenir un dia mundial és una gran oportunitat per recordar la necessitat de sumar esforços per augmentar la vigilància i millorar la prevenció contra l'amenaça real de futurs impactes.

L'astrònom Josep Maria Trigo, investigador de l'Institut Estudis Espacials de Catalunya-CSIC

El professor Trigo ens explica que "en l'actualitat coneixem més de 2.000 asteroides considerats potencialment perillosos per a la vida a la Terra, dels quals uns 780 són d'un diàmetre superior al quilòmetre. El que encara ens falta és monitoritzar els que són més petits, amb diàmetres que van de les desenes als centenars de metres, que, tot i la seva mida més petita, també poden tenir un impacte important.".

Que el perill és llunyà però real ho demostra que ja hi ha en marxa la primera missió de la NASA per enviar una sonda per xocar contra un asteroide amb l'objectiu de desviar-lo de la seva trajectòria. La missió, anomenada DART (Double Asteroid Redirection Test) s'enlairarà l'any 2021 i arribarà un any després als asteroides Didymos, que viatgen en parella orbitant un al voltant de l'altre. El més gran es diu Didymain, i fa uns 780 metres de diàmetre; el més petit -que orbita al primer- s'anomena Didymoon i fa 163 metres de diàmetre.

DART xocarà contra el menor, quan la parella estigui a uns 11 milions de quilòmetres de la Terra. Uns anys després, una segona sonda, anomenada Hera i enviada per l'Agència Europea de l'Espai, tindrà la missió d'investigar els resultats reals de l'impacte i la utilitat futura d'aquest mètode.

El professor Trigo explica que "quan tenim ben controlats els asteroides i podem predir amb anys d'antelació la seva trajectòria i un possible impacte sobre la Terra, es pot planificar una missió d'interceptació. L'objectiu no és destruir l'asteroide, perquè podria ser contraproduent, ja que quedaria dividit en molts fragments i llavors es multiplicaria el risc d'impacte i la devastació encara seria major. Del que es tracta és de desviar-lo de la seva òrbita amb una càrrega no nuclear ni explosiva, sinó que sigui una transferència d'energia cinètica cap a l'asteroide que volem desviar, suficient per causar un lleuger canvi en la seva trajectòria que el faci passar suficientment lluny de la Terra per evitar el perill d'impacte."

A més d'assajar missions de desviament, la lluita contra els asteroides potencialment perillosos passa també per poder detectar-los a temps. L'ESA està ultimant un supertelescopi anomenat Fly Eye (Ull de Mosca), a l'illa de Sicília, i amb capacitat d'escombrar el cel a la recerca dels asteroides més petits i d'alertar de la seva arribada. Està previst que el Fly Eye sigui el primer d'una cadena de nous telescopis situats arreu del món amb la missió d'assegurar una xarxa segura de detecció d'asteroides potencialment perillosos.