Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

La NASA envia una nau perquè xoqui contra un asteroide com a assaig de defensa planetària

La DART s'ha enlairat avui dimecres a la matinada i està previst que a finals de setembre del 2022 xoqui contra l'asteroide Dimorfos i en modifiqui la trajectòria

Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
NASA

La nau DART de la NASA, destinada a xocar contra un asteroide per assajar un sistema de defensa contra aquests astres, s'ha enlairat aquest dimecres al matí, matinada als Estats Units, des de la base de Vandenberg, a Califòrnia.

Viatjarà durant nou mesos, fins que a finals de setembre del 2022 arribi al seu destí, l'asteroide Dimorfos (Dimorphos), un petit astre que al seu torn gira al voltant d'un altre asteroide, Dídim (Didymos).

L'objectiu de la missió és assajar un mètode per alterar l'òrbita de l'asteroide i així preparar un sistema de defensa planetària, de cara a altres astres d'aquest tipus que signifiquin una amenaça per al nostre planeta.

El llançament s'ha fet a l'hora prevista, quan a Catalunya eren les 7 i vint-i-un minuts del matí, amb un coet Falcon 9 de l'empresa SpaceX d'Elon Musk:

"Asteroide Dimorfos, que venim!"

Pocs minuts després, la primera fase del Falcon 9 ha aterrat a sobre de la plataforma marítima anomenada "És clar que encara t'estimo", que l'estava esperant:

 

DART és l'acrònim, en anglès, de Prova de Redirecció d'Asteroide Doble i al mateix temps juga amb la paraula que significa "dard", per assenyalar que apunta directament cap a l'astre. Forma part dels projectes de l'Oficina de Coordinació de Defensa Planetària, que s'encarrega d'assegurar la detecció precoç d'objectes propers a la Terra i d'estudiar estratègies per mitigar els possibles impactes d'aquests astres. La nau ha estat construïda al Laboratori de Física Aplicada (APL) Johns Hopkins de Laurel, a Maryland.

Amb aquest dard tecnològic, la NASA espera demostrar que és factible enviar una nau que de forma autònoma impacti en un asteroide, en modifiqui l'òrbita i, si fos el cas, el desviï de la hipotètica col·lisió amb la Terra.

La càpsula del DART al capdamunt del coet d'SpaceX, aquest dimarts a Califòrnia (Foto: Nasa)

Un risc petit

En realitat, molt pocs asteroides i cometes del sistema solar signifiquen una amenaça per a la Terra i no se'n coneix cap de gran que hi pugui impactar almenys fins al segle vinent. Però es calcula que hi ha uns 25.000 asteroides de 140 metres de diàmetre o fins i tot més que podrien devastar una àmplia regió del planeta si xoquessin amb la Terra.

El febrer del 2013, un asteroide que no s'havia detectat i que només feia 18 metres de diàmetre va explotar vora Txeliàbinsk, a Rússia, i l'incendi que va provocar i l'ona de xoc van afectar sis ciutats, van ferir més de 1.600 persones i van provocar danys per valor d'uns 30 milions d'euros.

Això demostra que fins i tot astres petits poden provocar grans danys i que s'han de tenir ben controlats. I, a més, que si cal, hem d'estar preparats per fer-los esclatar o modificar la seva trajectòria.

El sistema doble d'asteroides està format per Dídim (bessó, en grec), que fa uns 760 metres de diàmetre, i el seu petit company, Dimorfos (dues formes, en grec), de 160 metres. Aquest segon gira al voltant de Dídim a una distància d'1,2 quilòmetres --mesurada de centre a centre- i completa una òrbita en 11 hores i 55 minuts.

Gràfic que compara les mides dels dos asteroides amb diversos edificis i monuments
L'asteroide Dídim és una mica més petit que l'edifici més alt del món (NASA / Johns Hopkins APL)

El mètode que s'utilitza amb la nau DART s'anomena impacte cinètic. El procés d'aproximació serà complex i delicat.

La DART haurà d'actuar pel seu compte, de forma autònoma. Haurà de localitzar els dos astres i dirigir-s'hi. Per això s'han dissenyat uns algoritmes que analitzaran les imatges captades per Draco, la càmera de la nau.


Impacte a 24.000 quilòmetres per hora

El procés autònom començarà quatre hores abans de l'impacte, quan la DART estarà encara a uns 90.000 quilòmetres de l'objectiu. En aquell moment, el sistema ja serà capaç de distingir el petit Dimorfos separat de Dídim. A partir d'aquí iniciarà l'aproximació fins als dos minuts finals, en què la precisió haurà de ser màxima perquè es produeixi l'impacte. Aleshores la nau anirà a uns 24.000 quilòmetres per hora

Si bé els científics han observat petits impactes en el laboratori i han treballat amb models informàtics que els simulen, els asteroides són cossos celestes complexos en forma i estructura i per això cal l'observació directa.

Membres de l'equip inspeccionen amb detall la nau DART
Membres de l'equip inspeccionen amb detall la nau DART (NASA / Johns Hopkins APL / Ed Whitman)

S'ha triat Dimorfos perquè en el moment del xoc estarà a la mínima distància de la Terra, uns 11 milions de quilòmetres, unes 30 vegades més lluny que la Lluna. I això permetrà observar amb telescopis la trajectòria que el petit asteroide prengui després de la col·lisió.

Les òrbites d'aquest parell d'asteroides no representen un risc per a la Terra, però seran els conills d'Índies per assajar un sistema de defensa en previsió que, en un futur més o menys proper, es detecti un astre que signifiqui una amenaça real i se'l pugui desviar.

De fet, es calcula que n'hi ha uns 900 que tenen uns mil metres de diàmetre i que produirien, en cas d‘impacte, un cràter de deu quilòmetres i la probable desaparició de tota la nostra civilització.

Les probabilitats d'un xoc com aquest són només d'una cada mig milió d'anys. Com que això és simplement un càlcul, per si de cas cal preparar-se i la missió de la DART és un primer pas.

De moment, una hora i mitja després de l'enlairament la Nasa ja ha rebut els primers senyals de la nau, que està tot just començant el seu viatge de 10 mesos només d'anada:

 

 

ARXIVAT A:
NASA Ciència Tecnologia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut