La Movida madrilenya, un moviment de 40 anys que encara està de moda

En una setmana amb la vista posada a Madrid pel judici del procés, l'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, ens ofereixen una visió diferent de la capital espanyola. Fem un viatge en el temps de 40 anys.

Roger Escapa: Aquesta setmana t'hem vist cada vespre fent el TN des de Madrid. L'actualitat ha passat per la capital d'Espanya: el judici del procés sobretot, però també l'avançament de les eleccions i l'aprovació de l'exhumació de Franco.

Toni Cruanyes: Sí, aquesta setmana hem passat moltes hores al Tribunal Suprem. També amb els companys de Catalunya Ràdio Òscar Fernández i Mònica Terribas.

Com que a Madrid heu treballat molt, i de coses molt serioses, hem pensat que avui podríem parlar de Madrid d'una manera més lleugera... Avui, Toni, parlem de la Movida madrilenya...

Ideal per a un diumenge de relax i amb esperit de cap de setmana!

Això de la Movida madrilenya anava de festa, música i de "sexe, drogues i rock'n'roll", no?

No t'embalis... A veure, sí que hi havia una mica de tot això que dius. Però, sobretot, la Movida és el nom que es va donar a un moviment contracultural. Un fenomen social que va néixer, sobretot, en una ciutat com Madrid, en ple inici del període democràtic. A Barcelona hi va haver el moviment polític i cultural de la Nova Cançó mentre Franco encara estava viu. El Canet Rock i les 6 hores, per exemple, amb La Trinca, Pau Riba, etc. A Madrid, el record de la protesta d'aquells anys va més lligat a elements estètics i culturals que celebraven el canvi de règim. No que protestessin contra el règim quan s'estava acabant.

La Movida madrilenya seria la versió castissa del Maig del 68?

Sí, això ens serveix de referència. En el fons, la Movida va ser una suma d'elements de modernitat vinculats a canvis polítics i l'obertura al món: grups de música que imitaven el que arribava del món anglosaxó, més que no pas la tradició de la cançó espanyola. També la televisió, com a transmissor cultural, va començar a experimentar nous formats, més transgressors. Idees d'esquerres que anaven arrelant i que, poc després, propiciarien la victòria electoral del PSOE i Felipe González a tot Espanya, l'any 1982.

Als ajuntaments de les grans ciutats, els socialistes ja hi governaven...

A Barcelona i Madrid sí, des de les primeres eleccions municipals. Amb Enrique Tierno Galván d'alcalde, el "Viejo profesor", ara en parlàvem, es va donar espai a la creativitat (aleshores, els més conservadors en deien "permissivitat", fins i tot l'arquebisbe de Madrid, Enrique Tarancón, tenia un tarannà progre, adequat als canvis socials que empenyien les noves generacions...

Quan va començar la Movida?

Hi ha un moment en què sembla que diferents grups musicals prenguessin consciència que formaven part d'una mateixa cosa. El 1980, la mort per accident de trànsit de José Enrique Cano Leal, Canito, el bateria del grup Tos (després conegut com Los Secretos) va congregar molt públic en un concert d'homenatge on van actuar grans grups de l'època com Nacha Pop, Mermelada, Paraíso, Los Bólidos, Alaska y los Pegamoides...

O sigui que aquest és el moment fundacional de la Movida?

El concert va tenir tant d'èxit que se'n van fer més, i el culminant va ser el Concert de Primavera, el maig de 1981, de l'Escola Superior d'Arquitectura de la Politècnica de Madrid. Hi van acudir 15.000 persones, i, a partir d'aquell moment, el moviment es va posar de moda i els polítics progressistes van fixar-s'hi per marcar un punt d'inflexió entre la societat franquista i la nova societat de la democràcia.

Què va ser primer: un moviment cultural o polític?

Primer va ser un fenomen social: la llei de despenalització de l'homosexualitat, per exemple, va alliberar molt talent artístic que s'havia tancat a l'armari. El Madrid de revistes, cuplets i sarsueles no havia permès fins aleshores que els cabarets o els concerts estudiantils fossin considerats cultura amb majúscules. A partir d'aleshores ja no.

Alguns dels artistes de moda d'aquell moment segueixen sent molt famosos...

Molts han aconseguit l'estatus de grups de culte, amb els anys, com Alaska y los Pegamoides, Gabinete Caligari, Radio Futura... I va tenir repercussions per tot Espanya. A Galícia, amb els Siniestro Total; al País Basc, amb l'Orquestra Mondragón, i, a Catalunya, El Último de la Fila o Loquillo...

Les lletres de les cançons tenen un punt de reivindicació de classe, obrera i de barri perifèric...

Sí, però no arriba a ser cançó denúncia. La música ja no calia que fos sobre els grans temes de sempre: l'amor, la pàtria o l'esperit... igual que Madonna feia als Estats Units amb la música o, abans, Andy Warhol amb els seus quadres. La comercialitat és explícita. També el desig sexual és més explícit per sobre del romanticisme del franquisme...

La Movida també va arribar al cinema i a la televisió...

Pedro Almodóvar n'és el gran exponent, amb pel·lícules com "Pepi, Luci Bom y otras chicas del montón" o "Laberinto de pasiones". Amb històries d'homosexuals i de transvestits, protagonitzades per Antonio Banderas o la mateixa Alaska. Però també els directors Fernando Trueba o Fernando Colomo són part de la Movida madrilenya. La seva exportació més tard -ajudada pels governs espanyols successius- va ser l'inici per combatre la imatge d'Espanya dels 40 anys de dictadura.

"La bola de cristal"... Això també va ser una revolució...

Era un programa infantil de Televisió Espanyola que va trencar esquemes i mostra també fins on arribava aquesta movida: als àmbits que fins aleshores no eren considerats pròpiament culturals. La tele era menyspreada com a lloc d'experimentació cultural. Més enllà dels dibuixos animats de patró nord-americà o de les escoles religioses estrictes del franquisme, "La bola de cristal" era una manera d'educar els nens amb nous valors, alguns soterrats i altres explícits, com l'anticapitalisme de la Bruja Avería...

Com es va acabar la Movida?

Per alguns, no va acabar. La marca "Movida madrileña" va tenir tan èxit que encara avui la utilitzen per fer-se els moderns. Mira, l'altre dia vaig llegir en una entrevista a la dissenyadora de moda Ágata Ruiz de la Prada que ella es considerava hereva de la Movida. I el director de tants programes de ‘reality' de Telecinco Jorge Javier Vázquez també reivindica els gamberrisme dels seus programes com una versió actualitzada de la transgressió de la movida...

Has vist gaire Movida madrilenya aquesta setmana?

No gaire, la veritat, perquè una característica de la Movida és el gust per la nit i les festes. I t'asseguro que aquesta setmana no hem estat per a gaires festes...

Toni, acabarem amb aquesta cançó...