La mort sostenible: taüts ecològics, urnes biodegradables i vestits fúnebres de bolets
La preocupació pel medi ambient afecta les empreses funeràries, que ofereixen nous serveis alternatius per reduir l'impacte ecològic
El món funerari evoluciona cap a alternatives més sostenibles, i s'ofereixen serveis cada cop més ecològics. Entre les últimes novetats els usuaris poden triar ser enterrats en fèretres ecològics personalitzats, amb un vestit de bolets per evitar residus tòxics en la descomposició, ocupar un panteó verd o una urna biodegradable, tal com explica el diari "Ara" en un reportatge.
Taüts ecològics
L'enterrament és encara el servei més comú a Espanya, tot i que a Catalunya les incineracions gairebé arriben al 50% i estan per damunt de la mitjana de l'estat.. Però en tots dos casos, un 80% de les famílies trien per al seus difunts un taüt ecològic.
En general estan fets de fusta amb certificació ecològica, és a dir que no tenen elements contaminants com els vernissos, i en el cas de les incineracions no produeixen residus tòxics.
També es poden trobar taüts de cartró reciclat. El primer va arribar a Espanya el 2011 i només costa una 100. I fins i tot n'hi ha de materials orgànics com el cotó.
Com a servei complementari, en algunes empreses funeràries a Catalunya, aquests taüts es poden personalitzar amb la impressió d'una imatge a la tapa. Els motius poden ser tan religiosos com laics i es fan amb tinta ecològica. La funerària Áltima ha ofereix aquests taüts personalitzats al seu Tanatori Ronda de Dalt de Barcelona.
Urnes biodegradables
A Catalunya les incineracions són actualment el servei funerari predominant, amb més del 50%, i les emissions de gasos que provoquen es regulen des del 2017. Les empreses funeràries busquen alternatives més sostenibles que s'han començat a consolidar.
A més dels fèretres ecològics, el 40% dels usuaris trien les urnes biodegradables. Estan fetes de sal, fang, bambú, escorça d'arbres o argila que poden ser enterrades o dipositades al mar o rius.
Hi ha urnes que incorporen accessoris com llavors per plantar un arbre. L'empresa catalana Bio Urns ha creat una urna biodegradable que es pot plantar a la natura o a casa. Amb un sistema similar a una jardinera es pot monitoritzar el creixement de l'arbre a través d'una aplicació del mòbil.
També s'ofereixen jardins per inhumar aquestes cendres o columbaris en forma de jardins verticals. També es pot tenir, per uns 3000, un arbre sota el qual enterrar les urnes dels familiars.
Existeix l'opció de diluir aquestes cendres en un espai al cementiri de Roques Blanques, al Papiol, La Font del Repòs, per uns 75 i deixar-hi gravat el nom del difunt.
Gestió de residus
La preocupació pel medi ambient de les empreses funeràries ha generat totes aquestes novetats i és que també es veuen sotmeses a la necessitat de reduir l'impacte ecològic dels enterraments i les incineracions.
Incinerar un cos pot arribar a produir 315 kg de CO2, diòxid de carboni. Segons el CSIC la cremació genera 4,5 kg de CO2 per kg de materia humana. Així, una persona de 70 kg generaria uns 315 quilograms de diòxid de carboni. A més, en el control de les emissions de gasos, les funeràries també ofereixen serveis per gestionar-ne els residus.
Els elements que es cremen han de ser biològics per a què els gasos siguin innocus a l'aire, i els residus sòlids es puguin enterrar o escampar a la natura.
S'han de tenir en compte els processos com l'embalsamament dels difunts. Els productes químics que s'utilitzen per a aquests tractaments de conservació són artificials i altament tòxics. En els enterraments, durant la descomposició, deixen anar partícules nocives al sol.
Vestits de bolets
Una solució és enterrar el difunt amb un vestit que incorpora un cert tipus de bolets. Durant la descomposició, aquests fongs converteixen els productes químics i les toxines en nutrients que poden tornar a la natura.
La idea és de l'artista sud-coreana Jae Rhim Lee, que va inventar el "Infinity Burial Suit", que converteix el cos en un compost ecològic i impedeixen que les substàncies nocives acabin al sòl i s'introdueixen en la cadena tròfica.
El vestit és de cotó orgànic, es fa a Califòrnia i es comercialitza per uns 1500 . Precisament l'actor Luke Perry, mort el passat mes de març i conegut per la sèrie "Sensación de vivir", va ser enterrat amb un d'aquests vestits.
It was an honor to help Luke and his family! https://t.co/WpfFxTfIz6
Coeio (@InfinityBurial) May 4, 2019
Cementiris i tanatoris
Més enllà de l'oferta de productes, també està canviant el mateix concepte de cementiris i tanatoris. Hi ha tanatoris que incorporen l'ús de plaques solars i incorporen els vehicles elèctrics adaptats als serveis funeraris.
Però a més de tecnològics, s'ìncorporen nous conceptes arquitectònics. Hi ha cementiris que ofereixen nous espais d'enterrament amb una concepció paisatgística. Un dels pioners en aquest concepte és el Cementiri comarcal Parc Roques Blanques, al Papiol, al Baix Llobregat, que funciona des del 1984, i ara fa 35 anys.
Aquest cementiri ofereix els serveis clàssics d'enterraments a terra, panteons o en nínxols, però ara incorpora conceptes de sostenibilitat i de servei a les famílies, com espais més destinats al record, la pau i la reflexió.
Es tracta de tornar a la terra de la manera més natural i ecològica.
Els Panteons del Bosc, ideats pels mateixos dissenyadors que van concebre el cementiri, són sepultures soterrades un metre i mig sota el prat, cobertes de vegetació. Cada panteó disposa d'una parcel·la independent i intima, completament integrada en el qual només hi ha un banc de pedra natural per a l'observació del paisatge, i una petita estela de pedra vertical amb el nom del difunt.
Coincidint amb el 35 aniversari del cementiri de Roques Blanques, Áltima acaba de publicar un llibre, "El cementiri comarcal de Roques Blanques", que repassa la flora i la fauna presents en aquest espai, així com els diversos projectes duts a terme al cementiri per estudiar i preservar els ratpenats i les papallones.
Sense sobrecost
L'Associació d'Empreses de Serveis Funeràris de Catalunya, que agrupa el 90% dels que hi ha a Catalunya, asseguren totes aquestes opcions que permeten donar l'últim adéu als difunts més natural ecològica i sostenible, no suposen un sobrecost en el preu dels serveis, que d'altra banda poden variar molt. Consideren que són fruit de donar resposta a la demanda social.
El negci funeràri ocupa 1200 persones a Catalunya, i factura al voltant de 189 milions d'euros a l'any
Primer cementiri amb espai ecològic a París
On també s'estenen aquestes tendències ecològiques és a París, El cementiri d'Ivry-Sur-Seine, un dels 14 que hi ha a París, ha destinat, des del setembre passat, un espai de 1.500 metres quadrats on es podran fer inhumacions ecològiques.
De moment hi ha dues persones enterrades, però moltes sol·licituds d'informació.
Per podre-hi ser enterrat, les famílies s'han de comprometre a no posar cap làpida de pedre o marbre, tot el que serveixi perindicar la sepultura ha de ser de fusta natural o de material biodegradable. L'embalsamamnet del difuns s'ha de fer sense productes químics, el cos s'ha de vestir amb teixits de fibres naturals,i els taüts o les urnes que s'utilitzin han de ser de cartró o fusta natural , sense vernissos oelements metàl·lics, procedent de boscos sosteniobles de França.
- ARXIVAT A:
- Medi ambientEcologiaSostenibilitat
