La inversió de l'Estat a Catalunya creix fins al 16,8%, encara per sota del PIB català

La ministra Montero ha portat al Congrés uns pressupostos que comencen un camí sense la garantia de ser aprovats
La inversió de l'Estat a Catalunya creix fins al 16,8%, encara per sota del PIB català
Madrid

La inversió de l'Estat a Catalunya creix fins al 16,8%, encara per sota del PIB català

La ministra Montero ha portat al Congrés uns pressupostos que comencen un camí sense la garantia de ser aprovats
Redacció Actualitzat
TEMA:
Pressupostos Generals de l'Estat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El projecte de pressupostos generals de l'Estat per aquest any ja ha arribat al Congrés dels Diputats. És la tradicional imatge de cada any. En aquest cas ha estat la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, qui ha entregat aquestes partides a la presidenta del Congrés, Ana Pastor. D'aquesta manera, les grans xifres de l'Estat comencen a recórrer un camí sense la garantia de ser aprovats. Els vots dels independentistes catalans són imprescindibles i la negociació es preveu llarga i complicada.

El 16,8% de les inversions previstes en aquests pressupostos anirien a Catalunya. Una proporció que està per sota del pes real de l'economia catalana en el conjunt de l'Estat, que és del 19,2%. En els últims dies, des del govern espanyol s'havia filtrat la voluntat d'acostar-se a aquest sostre, i complir d'aquesta manera amb l'esperit de la disposició addicional tercera de l'Estatut, que ja no està en vigor. El 16,8% quedaria més de dos punts per sota d'aquest topall.


La inversió puja un 52%


Ara bé, la inversió pujarà notablement, i arribarà als 2.051 milions d'euros, un 52% més que en els pressupostos del 2018, que va ser de 1.349,50 milions d'euros. Aquesta xifra, segons informa el ministeri d'Hisenda, no inclou els 200 milions d'euros que Generalitat i Ministeri van pactar al setembre passat en concepte d'endarreriments; en concret, són diners corresponents a la inversió que s'hauria d'haver pressupostat l'any 2008 per complir el que marcava l'Estatut.

Si aquests 200 milions extra -que s'han de destinar a infraestructures- es comptabilitzen dins la partida d'inversió per al 2019, el percentatge que correspondria a Catalunya del total assignat a les comunitats autònomes s'elevaria fins el 18,2%, encara més a prop del sostre del 19,2%. 

 

 


En total, les inversions que es poden territorialitzar superen els 12.000 milions d'euros, un 20% més que l'any passat. La partida més important se l'emporta Andalusia, on puja un 44%, seguida de Catalunya, amb un 52% més. En tots dos casos, pel que disposaven els seus estatuts.

A Madrid, les quantitats no varien respecte de l'any passat; pugen a València -també en compliment del seu estatut- i baixen al País Basc i a les Illes.

 

 

En el cas de Catalunya, es tracta, per exemple, d'inversions en la variant de Valls-Montblanc, o a la B-40, entre Olesa i Viladecavalls. A aquestes quantitats caldrà sumar, en tot cas, els 200 milions d'euros pactats amb la Generalitat i que donen compliment a una sentència.

 

 

Tauleta electrònica i "llibre groc"

 

La ministra d'Hisenda explicant els detalls dels pressupostos presentats al Congrés


Aquests pressupostos han arribat a la cambra baixa en una tauleta electrònica. María Jesús Montero també ha entregat a Ana Pastor l'anomenat "llibre groc" amb el resum dels capítols i partides dels comptes públics, que també es poden consultar a través d'internet.

La ministra ha destacat que els principals objectius del projecte són millorar la qualitat del creixement econòmic, potenciar les polítiques socials i avançar en la reducció del dèficit públic. En la roda informativa posterior al lliurament dels comptes al Congrés, Montero ha explicat que es tracta d'uns pressupostos que "responen als grans reptes" de la societat, tant en l'àmbit global com en els "problemes quotidians dels ciutadans".

Segons la ministra, el govern pretén "canviar polítiques econòmiques que no han donat resultats". Ha dit que Espanya no ha sortit del procediment de dèficit excessiu, ni ha reduït el deute ni tampoc ha millorat la cohesió social i territorial. Tot plegat "ha dinamitat el pacte social", ha afirmat Montero, que ha afegit que aquests comptes són "un punt d'inflexió" per recuperar la justícia social i la distribució adequada de la riquesa.


Més diners per a Defensa i per a la Casa Reial

Tant per a Defensa com per a la Casa Reial s'incrementa el pressupost en relació amb el 2018. La partida per al Departament de Defensa creix un 1,6%. Se situa per sobre dels 8.500 milions d'euros. Concretament, dels 8.401 milions del 2018 passa als 8.537 milions del projecte presentat aquest matí al Congrés.

Pel que fa a la Casa Reial, el projecte eleva en un 1,41% l'assignació, que queda arran dels 8 milions d'euros. Són 111.890 euros més que en la partida anterior. Aquesta assignació es fa en aplicació de l'article 65 de la Constitució, que diu que "el rei rep dels pressupostos de l'Estat una quantitat global per al sosteniment de la seva Família i Casa", que distribueixen "lliurement" aquesta aportació.

 

 

La ministra d'Hisenda en el moment d'entrar a les Corts per lliurar els comptes del 2019 (EFE)


Tres mesos de retard

Els pressupostos del govern socialista han entrat al Congrés amb tres mesos de retard. Uns nous comptes que s'han elaborat amb una previsió de creixement del 2,2% per aquest any, una dècima menys del que estava previst inicialment, i un dèficit públic de l'1,3%, el fixat pel govern del PP.

Els pressupostos preveuen una recaptació rècord de 227.356 milions d'euros, un 9,8% més que els anteriors per poder fer front a les despeses de dependència, inversions i pensions. I en aquest apartat, el de les pensions, Hisenda, per tercer any consecutiu, concedirà un crèdit de 15.000 milions d'euros a la Seguretat Social per evitar que es buidi el fons de reserva de les jubilacions.

A partir d'aquest dilluns, els pressupostos comencen un tràmit parlamentari que haurà de superar un primer obstacle, el debat de les esmenes a la totalitat, que previsiblement es farà els dies 12 i 13 de febrer.

 

ARXIVAT A:
Pressupostos Generals de l'Estat PSOE

VÍDEOS RELACIONATS