La mesura de la contaminació per barris revela grans desigualtats a Barcelona

Les places de Lesseps i d'Urquinaona, l'Eixample i l'Estació del Nord són llocs amb contaminació elevada
La mesura de la contaminació per barris revela grans desigualtats a Barcelona

La mesura de la contaminació per barris revela grans desigualtats a Barcelona

Les places de Lesseps i d'Urquinaona, l'Eixample i l'Estació del Nord són llocs amb contaminació elevada
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Crisi climàtica
La mesura de la contaminació per barris revela grans desigualtats a Barcelona
La plaça de Lesseps és un dels punts amb més contaminació (SSola-Wikipedia)

Els nivells de gasos d'efecte hivernacle, com el diòxid de carboni i el metà, varien molt als barris de Barcelona. I no només pel volum de trànsit, sinó també per l'estructura urbanística i la ventilació que permet dispersar contaminants.

L'ICTA (Institut de Ciències i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma) està analitzant els nivells de dos gasos d'efecte hivernacle a Barcelona: el diòxid de carboni i el metà. Aquestes mesures s'emmarquen en dos projectes. Els mesuraments de metà formen part d'un projecte promogut per l'Organització Meteorològica Mundial (WMO) que es porta a terme a cinc ciutats europees i una de canadenca. 

D'altra banda, les mesures de diòxid de carboni presentades aquí pertanyen al projecte europeu CarboSchools. L'objectiu és que, de la mà d'investigadors i professors de secundària, els joves coneguin de més a prop els efectes locals i generals de l'escalfament global, que descobreixin la recerca científica que es du a terme, i que actuïn de manera local per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

Hi participen una escola i un institut de Barcelona, però la resta de centres, fins a set, són de Roses, Mollet del Vallès, Cerdanyola del Vallès, la Garriga i Cornellà de Llobregat.
 

Lesseps, Urquinaona i l'Eixample, els punts més contaminats

Les dades sobre CO2 encara no s'han publicat, però els mesuraments duts a terme des de fa anys a diverses estacions per l'ICTA permeten confirmar situacions que no són noves. Així, les places de Lesseps i d'Urquinaona i l'Estació del Nord són llocs amb contaminació elevada, com ja ho eren fa dècades. En el cas del carrer Almogàvers, a prop de l'Estació del Nord, l'obertura d'espais aconseguida amb l'enderrocament d'edificis i amb nous parcs ha permès que hi millori la situació.

Un altre punt negre és l'Eixample, el barri amb nivells de contaminació més elevats. El lloc amb l'aire més net és la plaça del doctor Andreu, al peu del Tibidabo. Una cosa lògica, perquè la contaminació disminueix amb l'altura i la plaça es troba on acaba el tramvia blau i comença el funicular.

El fet curiós és que el doctor Salvador Andreu va ser un dels promotors de la urbanització de l'Eixample. Així que el lloc menys contaminat porta el nom d'un dels promotors del barri més contaminat.
 

Diòxid de carboni vora les escoles

D'altra banda, actualment l'ICTA està mesurant, en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, els nivells de CO2 al costat de centres educatius. Es tracta de mesures que haurien de permetre planificar millor la distribució d'equipaments i evitar que escoles i instituts se situïn en entorns molt contaminants. Si bé és cert que en alguns casos és el centre educatiu el que fa créixer la contaminació, pel fet que molts progenitors fan el transport amb vehicle particular de motor.

Per Josep Anton Morgui, investigador de l'ICTA, les dades haurien de servir per fer veure "que no tot és reduir el trànsit i que la circulació de l'aire és un tema cabdal".

Així, Morgui explica que els edificis molts alts de la línia litoral de Barcelona impedeixen la circulació de la marinada, que ajudaria a dispersar els contaminants. En altres zones de la ciutat també hi ha edificis que fan de barrera, mentre que en altres els espais més oberts faciliten una millora de la qualitat de l'aire.

Morgui crida l'atenció sobre els nivells d'un gas que no és té gaire en compte: el vapor d'aigua. La sensació tèrmica és molt diferent si amb temperatura elevada hi ha més concentració o menys de vapor d'aigua i, per tant, humitat.

Tots aquests projectes serviran per elaborar una cartografia de la contaminació a la ciutat, que hauria de servir, també, perquè els plans urbanístics considerin que el seu disseny influirà en la resposta a l'escalfament global o en els nivells de contaminació.

ARXIVAT A:
Crisi climàtica Contaminació Mobilitat Salut