La memòria històrica a Alemanya, de l'esforç en l'educació al testimoni de supervivents
El programa "Món" de TV3 ens acosta a un model de memòria històrica que, fins ara, ha aconseguit unir els alemanys en un consens fonamental: "mai més"
Alemanya va protagonitzar un dels episodis més foscos de la història de la humanitat. Les atrocitats comeses pel III Reich, culminades en l'Holocaust, van deixar una taca que, malgrat el pas del temps, continua sent la vergonya de tot un país. I ho és gràcies a l'exercici incansable de la memòria històrica que es fa des de diversos àmbits de la societat alemanya.
L'educació
El principal és el de l'educació. A les escoles alemanyes s'explica a fons el nacionalsocialisme, un període històric que s'analitza especialment a l'escola secundària.
La majoria d'estudiants alemanys visiten un camp de concentració abans d'acabar l'ensenyament obligatori. De fet, hi ha estats federats, com Baviera, on la visita a un camp de concentració és obligada.
Els camps de concentració i d'extermini són memorials que formen part de fundacions subvencionades públicament. Al "Món" de TV3 hem visitat el de Sachsenhausen, el més proper a Berlín, i allà hem parlat amb el seu cap de Comunicació i historiador Horst Seferens.
Amb ell hem pogut recollir imatges des de la cabina de vigilància que servia als comandaments nazis per a tenir controlats tots i cadascun dels racons del camp i endinsar-nos a un "barracó de jueus" que va patir un atac incendiari de motivacions xenòfobes a la dècada dels noranta.
Allà on fa dècades hi havia presoners -primer jueus i dissidents, després soldats de les forces aliades i més tard els mateixos soldats alemanys empresonats per les tropes soviètiques- ara hi ha turistes i estudiants, alemanys i internacionals, que es documenten sobre un període històric que ha marcat la història d'Alemanya, d'Europa i del món.
Seferens ens recorda la importància dels testimonis directes i alerta que es van apagant:
"Els indrets històrics dels crims esdevindran més i més significatius en el futur, ja que vivim en una fase en què la veu dels testimonis directes s'apaguen. Aquelles persones que, a través dels seus relats personals sobre les coses que van haver de viure, han pogut deixar constància de tot el que realment va passar."
Els testimonis dels supervivents
L'altre pilar de la memòria històrica el conformen els testimonis directes, és a dir, els supervivents. Margot Friedländer, supervivent de l'Holocaust de 97 anys, ens ha obert les portes de casa seva a Berlín, on va tornar després de cinquanta anys d'exili als Estats Units, país del qual assegura que avui fugiria. Les seves reflexions són lúcides i molt meditades.
Friedländer va viure en pròpia pell l'horror del camp de Theresienstadt i va veure la deportació de la seva mare i el seu germà a Auschwitz, on van ser assassinats al costat de milers i milers de persones. Tot i la seva edat avançada, es dedica de manera incansable a transmetre el seu missatge a les generacions més joves amb l'objectiu que el passat més fosc mai més es repeteixi, però és conscient que el perill de l'oblit és real.
"El meu pare deia que no podia abandonar un bon negoci. Que això no passaria perquè 'som alemanys'. El meu pare va ser altament condecorat a la Primera Guerra Mundial amb la creu de la segona classe per haver estat ferit. Va perdre un germà per Alemanya. La meva mare també va tenir un germà que va caure per Alemanya. Bé... el meu pare sempre va dir 'no van per nosaltres'."
La iniciativa de les Stolpersteine, també a Catalunya
La memòria històrica a Alemanya és palpable a cada racó fins al punt que la iniciativa de les Stolpersteine, pedres de topada col·locades a les voreres de pobles i ciutats, ha deixat marcades les adreces de moltes víctimes de l'Holocaust arreu del país gràcies a uns llambordins daurats amb la inscripció dels noms dels deportats i les dates de deportació. La iniciativa s'ha estès a d'altres països, entre els quals Catalunya.
La cultura de la memòria històrica d'Alemanya es troba a anys llum de la d'altres països que van protagonitzar els feixismes europeus del segle XX, tal com apunta l'historiador Antonio Muñoz. Parla d'Espanya com a "país peculiar" pel que fa a aquesta qüestió:
"No es pot consultar documentació del Ministeri d'Exteriors espanyol. És un cas insòlit a Europa. Els historiadors espanyols protesten. És un país peculiar."
La irrupció d'Alternativa per a Alemanya
Però el pas del temps, igual que cura algunes coses, també contribueix a oblidar-ne d'altres. Per aquest motiu, la preocupació per l'oblit creix en un moment en què els testimonis directes van desapareixent. Un fet que coincideix amb un altre: la irrupció d'un partit ultranacionalista i xenòfob, Alternativa per a Alemanya (AFD), a tots els parlaments regionals del país i també al federal.
L'emissió d'aquest capítol de "Món" ha coincidit amb dos episodis de violència aparentment ideològica i de signe contrari a Alemanya. D'una banda, l'agressió brutal a un dirigent de l'AfD a Bremen i, de l'altra, l'onada de solidaritat amb una periodista de la televisió pública amenaçada de mort després d'haver publicat l'expressió "Nazis raus" ("fora nazis") al seu compte de Twitter. La mateixa expressió convertida en hashtag ha esdevingut "trending topic" a Alemanya, un país on l'apologia del nazisme no té cabuda i qualsevol intent de fer-ne és condemnat immediatament.
